Un congrés internacional fa una reflexió humanística del Maig del 68 i les seves conseqüències
Del dimecres 17 al divendres 19 de gener, ponents de nombrosos centres acadèmics dʼEuropa (Itàlia, França, Espanya, Alemanya i Rússia) i dʼAmèrica del Nord (EUA i Mèxic) reflexionaran des dʼun punt de vista humanístic sobre el Maig del 68 francès, el seu correlat als Estats Units i les repercussions que va tenir a escala internacional. «Què va ser el 1968? Una lectura 50 anys després» és el títol del congrés internacional que aplegarà aquests experts i que han organitzat lʼAteneu Universitari Sant Pacià (AUSP) i la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració del Pontifici Comitè de Ciència Històrica (PCSS) del Vaticà.
Les jornades, que es desenvoluparan a lʼAula Magna de lʼAUSP i al Paranimf de la Universitat, s'inauguraran el dimecres 17, a les 11 h, al Paranimf de la UB, amb un acte presidit pel rector Joan Elias i en el qual intervindran el president del Pontifici Comitè de Ciència Històrica, Bernard Ardura; el rector de lʼAUSP, Armand Puig, i el professor de la Universitat de Pàdua Ugo Baldini, que pronunciarà la conferència inaugural.
Del dimecres 17 al divendres 19 de gener, ponents de nombrosos centres acadèmics dʼEuropa (Itàlia, França, Espanya, Alemanya i Rússia) i dʼAmèrica del Nord (EUA i Mèxic) reflexionaran des dʼun punt de vista humanístic sobre el Maig del 68 francès, el seu correlat als Estats Units i les repercussions que va tenir a escala internacional. «Què va ser el 1968? Una lectura 50 anys després» és el títol del congrés internacional que aplegarà aquests experts i que han organitzat lʼAteneu Universitari Sant Pacià (AUSP) i la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració del Pontifici Comitè de Ciència Històrica (PCSS) del Vaticà.
Les jornades, que es desenvoluparan a lʼAula Magna de lʼAUSP i al Paranimf de la Universitat, s'inauguraran el dimecres 17, a les 11 h, al Paranimf de la UB, amb un acte presidit pel rector Joan Elias i en el qual intervindran el president del Pontifici Comitè de Ciència Històrica, Bernard Ardura; el rector de lʼAUSP, Armand Puig, i el professor de la Universitat de Pàdua Ugo Baldini, que pronunciarà la conferència inaugural.
Les jornades sʼestructuraran en tres blocs. El primer es dedicarà a lʼanàlisi històrica dels fets, per regions geogràfiques: París, Frankfurt-Berlín, la violenta repressió de lʼExèrcit a Mèxic i Barcelona, i la sorpresa que va suposar a Moscou. El segon estudiarà algunes idees que van confluir en aquesta revolució del 68: el marxisme heterodox, el marxisme gramscià, Freud i Nietzsche amb els seus epígons, i els moviments feministes. I el tercer bloc consistirà en la descripció de les influències més significatives en la vida eclesial, teològica, política, educativa, artística i literària.
«Aquesta revolució suposa la liquidació dʼuna manera dʼentendre la vida com potser no sʼhavia vist mai abans», assegura el professor de la Universitat de Navarra i membre del PCSS Josep Ignasi Saranyana. «És obvi que el Maig del 68 sʼinscriu amb lletres majúscules en el cicle revolucionari dels temps moderns. No va ser una revolució tan violenta com la francesa ni com la russa, però ha estat lʼúnica, fins ara, protagonitzada per les classes burgeses del primer món», reflexiona Saranyana sobre uns fets liderats per joves universitaris. «Alguns experts en lʼanàlisi històrica consideren que aquesta revolució té molta més profunditat que les anteriors, ja que comporta la liquidació dʼuna manera dʼentendre la vida com potser no sʼhavia vist des de lʼenderroc de lʼordre antic», prossegueix lʼacadèmic.
Els fets del 1968 sʼinscriuen en el cicle revolucionari dels temps moderns. Primer va ser la Revolució Francesa del 1789, seguida de les revolucions del 1830, el 1848 i el 1870, fins a la Revolució Russa del 1917. Del 1789 al 1968, les revoltes, tot i ser inspirades pels intel·lectuals, havien comportat aldarulls i avalots populars, certament violents, amb la complicitat dels comandaments militars inferiors. Els fets del 68 van ser dʼuna altra mena: van afectar sobretot el món universitari i burgès, amb una participació proletària minsa. Va tenir molta més fondària que les anteriors —potser exceptuant la Revolució Francesa del 1789—, perquè va suposar un canvi extraordinari en la manera dʼentendre la vida, com no sʼhavia vist des de lʼensulsiada de lʼantic règim.
Els ponents dʼaquest congrés no només es limitaran a analitzar les influències filosòfiques i teològiques que van arrelar després de lʼesclat del 68, sinó que també miraran dʼestablir les conseqüències dʼaquesta revolta en els nous usos i hàbits de vida emergits en les últimes dècades que ja comencen a ser detectats i assenyalats per la historiografia, la sociologia i altres ciències.
Entre els ponents que participaran en aquesta trobada internacional destaquen, a més d'Ugo Baldini, Josep Ramoneda, Christian Sorrel, Jordi Porta, Karl-Siegbert Rehberg, Renate Marsiske, Evgenia Tokareva, Philippe Chenaux, Francesc Torralba, Ramon Alcoberro, Martín F. Echavarría, Luis Romera, Francisca Pérez Madrid, Agostino Giovagnoli, Anna Pagès Santacana, Daniel Giralt-Miracle, Javier de Navascués, Peio Sánchez, Gianni La Bella i Josep Ignasi Saranyana.