LʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB presenta la “Declaració sobre ètica i integritat en la docència universitària”
Avui, 30 de gener, sʼha presentat la Declaració sobre ètica i integritat en la docència universitària (Edicions de la UB, 2018), elaborada i coordinada per María Casado, directora de lʼObservatori de Bioètica i Dret (OBD) - Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB, juntament amb Miquel Martínez, catedràtic de Teoria de lʼEducació i membre del Grup de Recerca dʼEducació en Valors i Desenvolupament Moral (GREM) de la UB, i Maria do Céu Patrão Neves, catedràtica de Filosofia, disciplina dʼÈtica, i professora de Bioètica a la Universitat de les Açores. La presentació sʼha fet en el marc del XII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: «Educació, formació i informació en matèria de bioètica», organitzat per lʼOBD. La vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica de la UB, Amelia Diaz, ha inaugurat la jornada, conjuntament amb Maria Casado i els altres coordinadors de la Declaració.
Avui, 30 de gener, sʼha presentat la Declaració sobre ètica i integritat en la docència universitària (Edicions de la UB, 2018), elaborada i coordinada per María Casado, directora de lʼObservatori de Bioètica i Dret (OBD) - Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB, juntament amb Miquel Martínez, catedràtic de Teoria de lʼEducació i membre del Grup de Recerca dʼEducació en Valors i Desenvolupament Moral (GREM) de la UB, i Maria do Céu Patrão Neves, catedràtica de Filosofia, disciplina dʼÈtica, i professora de Bioètica a la Universitat de les Açores. La presentació sʼha fet en el marc del XII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: «Educació, formació i informació en matèria de bioètica», organitzat per lʼOBD. La vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica de la UB, Amelia Diaz, ha inaugurat la jornada, conjuntament amb Maria Casado i els altres coordinadors de la Declaració.
La Declaració sobre ètica i integritat en la docència universitària conté unes conclusions entre les quals destaquen aspectes com revaloritzar la llibertat de càtedra, avaluar els mecanismes de finançament de les universitats i fomentar en els estudiants la cultura de lʼesforç, el rigor científic, la curiositat intel·lectual i la participació en la vida acadèmica i en la societat. El document també apunta la necessitat dʼidentificar i contrarestar les males praxis educatives com el plagi i fomentar una cultura de rendició de comptes i de lʼavaluació de lʼactivitat docent i investigadora.
Sobre la llibertat de càtedra, el text especifica que cal fomentar una docència amb un enfocament pluralista i no adoctrinador, cultivar lʼesperit crític i reconèixer la importància del rigor i lʼobjectivitat. Altres recomanacions són la necessitat dʼinvolucrar lʼestudiant en el procés dʼaprenentatge, fomentar la publicació en obert, crear rànquings que evitin els biaixos culturals o que els criteris dʼavaluació siguin públics, transparents i objectius.
El document analitza diverses dimensions de la integritat docent en la docència universitària: la relació entre professorat i estudiants, la relació entre col·legues i amb els diversos membres de la comunitat universitària, i el paper del docent respecte a la institució universitària i la societat. Algunes de les idees que es defensen és que cal que el professorat consideri lʼestudiant no com un individu a la cerca dʼun títol sinó com «una persona singular en procés de desenvolupament», i que és necessària una actuació exemplar per part del professorat, especialment en un moment en què els docents ja no estan només a lʼaula sinó que també estan presents en les xarxes socials.
Pel que fa al tractament dels continguts acadèmics, sʼassenyala que ha de dur-se a terme «amb delicadesa i finor ètica». Davant lʼexistència de nous escenaris educatius —com els entorns virtuals, les organitzacions on es fan pràctiques o lʼaprenentatge servei—, els autors del text estimen que el docent ha de fer una tasca dʼacompanyament de lʼestudiant i que cal estar atent perquè això no signifiqui una disminució del rigor acadèmic. Pel que fa a la relació del docent amb la societat, el document destaca que «el docent universitari i la universitat en el seu conjunt poden i han de ser un referent, un observador del que succeeix i un analista que exposa arguments racionals».
Totes aquestes premisses parteixen dʼuna anàlisi prèvia que fa el document sobre lʼestat actual de les institucions dʼeducació superior, que en les darreres dècades han experimentat «profundes alteracions determinades per la mateixa evolució de la societat». Els autors denuncien que hi ha hagut una disminució del finançament públic de les universitats i que existeix una mercantilització de lʼensenyament i una atròfia de lʼeducació humanística. També apunten el problema de lʼenvelliment del professorat per manca de renovació i critiquen «una obsessió quantificadora que permet reduir les activitats a números», de manera que es distorsiona la missió de servei social del docent i de les institucions dʼeducació superior.
La Declaració sobre ètica i integritat en la docència universitària és el segon document dʼuna trilogia que va començar amb un text, ja publicat, sobre integritat científica, i que seguirà amb un document sobre la gestió de lʼeducació superior.