Un estudi sobre la baldriga cendrosa permetrà de protegir nous espais marins en aigües internacionals
Els exemplars adults de baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) de les illes Canàries arriben a recórrer més de 800 quilòmetres durant dies a la recerca dʼaliment. A les colònies mediterrànies, aquestes aus marines no solen allunyar-se més enllà dels 300 quilòmetres de la seva colònia. Un nou estudi sobre aquests desplaçaments permet ara, per primera vegada, conèixer amb tot detall els moviments de les poblacions espanyoles de baldriga cendrosa de lʼoceà Atlàntic i del mar Mediterrani al llarg de lʼany. Es tracta de la monografia Migración y ecología espacial de las poblaciones españolas de pardela cenicienta, que mostra un milió de localitzacions dʼaquestes aus marines.
Els exemplars adults de baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) de les illes Canàries arriben a recórrer més de 800 quilòmetres durant dies a la recerca dʼaliment. A les colònies mediterrànies, aquestes aus marines no solen allunyar-se més enllà dels 300 quilòmetres de la seva colònia. Un nou estudi sobre aquests desplaçaments permet ara, per primera vegada, conèixer amb tot detall els moviments de les poblacions espanyoles de baldriga cendrosa de lʼoceà Atlàntic i del mar Mediterrani al llarg de lʼany. Es tracta de la monografia Migración y ecología espacial de las poblaciones españolas de pardela cenicienta, que mostra un milió de localitzacions dʼaquestes aus marines.
La nova publicació recull una dècada de la recerca dʼequips científics de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut Mediterrani dʼEstudis Avançats (IMEDEA) i SEO/BirdLife. Especialistes en lʼestudi, lʼecologia espacial i la conservació dʼaus marines aprofundeixen en els aspectes bàsics de lʼecologia de la baldriga cendrosa per tal de millorar-ne lʼestat de conservació. Molts dʼaquests aspectes encara eren inèdits i es presenten per primera vegada en aquesta monografia.
Més dʼun milió de localitzacions amb tecnologies de seguiment remot
La baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) és una de les aus marines més representatives dels nostres mars. Amb poblacions que pateixen un declivi alarmant, el 2013 va ser escollida au de lʼany per lʼassociació SEO/BirdLife com a espècie emblemàtica que reflecteix la problemàtica de la conservació de les aus marines als nostres mars.
En el marc de lʼestudi, del 2007 al 2015 els experts van marcar 460 baldrigues amb GPS i altres dispositius a tretze colònies de cria distribuïdes en diferents regions espanyoles: Balears, Castelló, Múrcia, Almeria, Galícia, Canàries i illes Chafarinas. En total, es van aconseguir més dʼun milió de localitzacions, que revelen amb tot detall els moviments dʼaquestes aus durant tot lʼany, així com la seva ecologia a mar obert (zones dʼalimentació, descans i trànsit durant lʼèpoca reproductiva, àrees dʼhivernada, caracterització de la seva ecologia i corredors migratoris que connecten les zones de cria amb les àrees dʼhivernada). Segons explica l'investigador José Manuel de los Reyes (UB-IRBio), primer autor de l'estudi publicat, «es tracta dʼun dels estudis més ambiciosos realitzats fins ara per abordar lʼecologia del moviment dʼaus al país mitjançant tecnologies de seguiment remot de nova generació».
Els grans viatges oceànics de la baldriga cendrosa
Durant el període reproductor, els adults de baldriga cendrosa poden abandonar el niu durant dies i recórrer centenars de quilòmetres a la recerca dʼaliment amb molta facilitat. Més espectaculars són encara els viatges migratoris fins als llocs dʼhivernada, que sʼestenen pel sud de lʼAtlàntic fins a la confluència amb lʼoceà Índic.
«En concret, la població mediterrània fa servir quatre àrees dʼhivernada diferenciades, que són el corrent de les Canàries, les aigües dʼAngola i Namíbia, les aigües de lʼAtlàntic central i el golf de Guinea. A les colònies atlàntiques, les cinc zones dʼhivernada són el corrent de Benguela, el corrent Agulhas, el corrent de Canàries, el corrent del Brasil i la zona central de lʼAtlàntic sud. La majoria de les aus són fidels a la mateixa àrea dʼhivernada al llarg dels anys», explica el professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼIRBio, que és responsable del grup de treball dʼaus marines que ha liderat aquest estudi.
Conèixer per conservar
La baldriga cendrosa és lʼau marina de la qual es té més informació de seguiment remot gràcies, en gran mesura, a la informació utilitzada en aquesta monografia. No obstant això, «per ara, són poques les àrees proposades específicament per a la conservació més enllà de lʼàmbit estatal, tot i la importància de la dimensió internacional en el cas dʼaquesta espècie, com posa de manifest aquest treball», assegura José Manuel Arcos, responsable del Programa Marí de SEO/BirdLife. «La protecció dels espais rellevants per a lʼespècie en aigües internacionals o dʼaltres països requerirà acords internacionals multilaterals, procés en el qual ja ha començat a treballar BirdLife International, partint de la identificació i proposta dʼàrees importants per a la conservació de les aus i la biodiversitat (IBA) marines», remarca Arcos.
Conèixer la distribució de les baldrigues cendroses també permet identificar els llocs en què la seva activitat se solapa amb amenaces derivades de les pràctiques humanes (per exemple, la captura accidental amb palangres i altres arts de pesca, principal amenaça per a lʼespècie i que causa centenars de morts dʼaus cada any a la Mediterrània). Analitzar el solapament dʼaquestes activitats pesqueres amb les baldrigues facilitarà el disseny de mesures de conservació adaptades a cada regió. Així, un dels reptes de futur és que els actors socials i polítics implicats tinguin la voluntat dʼincorporar eficaçment en els programes de seguiment i conservació dʼaquestes espècies i els seus ecosistemes tant les mesures de conservació adequades (per exemple, mesures per reduir la captura accidental de baldrigues a les pesqueries) com les eines de nova generació.
En lʼàmbit estatal, la informació aportada a Migración y ecología espacial de las poblaciones españolas de pardela cenicienta reforça les zones identificades prèviament en lʼinventari dʼàrees importants per a la conservació de les aus i la biodiversitat (IBA) marines, actualment incorporades a la Xarxa Natura 2000 com a zones de protecció especial per a les aus (ZEPA).
La nova monografia és la tercera del programa Migra, una iniciativa desenvolupada per SEO/BirdLife en col·laboració amb la Fundació Iberdrola Espanya. Iniciat el 2011, el programa Migra incorpora les últimes tecnologies en sistemes de geolocalització i seguiment remot per conèixer amb més detall els moviments de les aus dins i fora del nostre territori.