Descoberts nous gèneres i espècies de briozous desconeguts a més de mil metres de profunditat a lʼAtlàntic sud

Els briozous són invertebrats aquàtics i colonials que poden formar esquelets mineralitzats. Aquest és el treball que identifica més espècies noves de briozous a més de mil metres de profunditat ─es dir, al talús continental─ de la Patagònia argentina, una regió on la majoria de les espècies identificades sʼhavien trobat a menys de cinc-cents metres. Les noves espècies van ser descobertes al llarg de cinc campanyes oceanogràfiques ─del 2008 al 2010─ del projecte ATLANTIS, de lʼIEO, a bord del vaixell oceanogràfic Miguel Oliver (Secretaria General de Pesca), en què hi va haver vint-i-cinc punts de mostreig, entre 138 i 1.650 metres de profunditat, a lʼAtlàntic sud.
 

En els dominis dels grans corrents oceànics

Aquesta regió és un dels grans ecosistemes marins més productius de lʼhemisferi sud per la convergència de dos dels corrents més potents impulsats pel vent: el subantàrtic de les Falkland ─molt ric en nutrients─ i el subtropical del Brasil. En particular, «el corrent de les Malvines és una branca del corrent circumpolar antàrtic, que flueix cap al nord al llarg de la plataforma continental de lʼArgentina ─per sota dels 800 o 1.000 metres─ fins a latituds entre 30° i 40° S, on es desvia en direcció est en col·lisionar amb el corrent del Brasil que flueix cap al sud», explica Blanca Figuerola (UB-IRBio), que actualment col·labora amb lʼequip dirigit per Aaron OʼDea a lʼInstitut Smithsonian de Recerques Tropicals (STRI), al Panamà.

Quan conflueixen aquests corrents marins tan poderosos, es dispara la producció biològica i sʼafavoreix el creixement dels invertebrats bentònics. «Per això, aquesta regió està habitada per espècies particulars amb una àmplia gamma de distribucions i adaptacions a condicions fluctuants, que són el resultat de la influència dʼaquestes aigües subtropicals i subantàrtiques», afegeix Figuerola.

El descobriment de dos gèneres (Amynaskolia i Biconcavus) i de vint noves espècies afegeix nous capítols a lʼinventari de la biodiversitat regional de briozous a lʼAtlàntic sud. «En aquestes regions no sʼha estudiat prou la biodiversitat dels invertebrats marins, i al talús continental i la plana abissal encara menys. Per ara, uns dels invertebrats bentònics més coneguts de la regió són els mol·luscs, els equinoderms i els cnidaris», detalla la investigadora.

Lʼespècie Biconcavus batmani: recordant el superheroi del còmic

Algunes espècies descobertes pertanyen a gèneres dels quals només es coneixien dues espècies: en concret, la Ipsibuffonella umbonata, la Membranicellaria balanyai ─en reconeixement al professor Joan Balanyà, de la Facultat de Biologia i del IRBio─ i la Mawatarius avilae, el nom de la qual ret homenatge, al seu torn, a la professora Conxita Àvila (UB-IRBio), responsable dels projectes Distantcom, Ecoquim i Actiquim sobre lʼecologia química de les comunitats dʼinvertebrats marins a lʼAntàrtida en què van participar també els investigadors Blanca Figuerola i Javier Cristobo.

Curiosament, lʼespècie Biconcavus batmani, que també figura entre els descobriments científics, presenta unes formacions laterals que recorden la màscara del personatge de còmic Batman. En el cas de la Malakosaria cecilioi ─la cinquena espècie coneguda del gènere Malakosaria─, cada zooide o individu de la colònia presenta dues excavacions ovals i un porus frontal (ascoporus) que sembla una cara somrient. Tots els nous espècimens descoberts per lʼequip científic sʼhan dipositat al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la Universitat de Barcelona (CRBA), amb seu a la Facultat de Biologia UB.

La biodiversitat desconeguda del talús continental i la plana abissal

Estudiar la biodiversitat al talús continental i la plana abissal de les regions de la Patagònia i lʼAntàrtida serà fonamental per completar la taxonomia i la biogeografia dʼalguns llinatges que habiten aquests ecosistemes únics. Els nous descobriments també obriran noves perspectives en lʼestudi de la connectivitat biològica entre les comunitats dʼinvertebrats dels últims fragments que es van separar del supercontinent Gondwana. És el cas, per exemple, del gènere Spigaleos i de lʼespècie Arachnopusia tubula, identificat fins ara únicament a lʼAntàrtida; el gènere Ipsibufonella, conegut anteriorment només a les zones tropicals i subtropicals, i el gènere Mucropetraliella, que sʼhavia identificat en altres regions fora de la Patagònia.

En paraules de Blanca Figuerola, «la troballa a la Patagònia del briozou Arachnopusia tubula ─una espècie que presenta un gran rang batimètric─ dona suport a la nostra hipòtesi sobre el front polar recollida en treballs anteriors. Aquesta frontera oceanogràfica ─límit entre lʼoceà Austral i les masses dʼaigua que lʼenvolten─ no és una barrera tan impenetrable com sempre sʼhavia pensat. Per tant, les colònies de briozous es poden fixar a restes marines o antropogèniques que estan a la deriva (algues, plàstics, etc.), i es poden dispersar ràpidament a través del fenomen del ràfting (dispersió sobre objectes flotants) a escala regional o global».

El descobriment de noves espècies dʼinvertebrats marins a lʼAmèrica del Sud ha augmentat de manera exponencial des de mitjan segle XVIII. En concret, els nous espècimens dʼaquest treball de recerca sʼhan trobat a la regió de la Patagònia oriental. En altres estudis, publicats en revistes com Journal of Sea Research (2014) i Marine Environmental Research (2017), la investigadora de la UB-IRBio i altres experts van contribuir a ampliar el catàleg de la fauna bentònica a lʼAtlàntic sud amb la identificació de més de 180 espècies de briozous.

«Encara falten molts estudis sobre biodiversitat a la zona del talús continental i de les planes abissals. Sabem que alguns dels gèneres de briozous poden incorporar quantitats significatives de magnesi a lʼesquelet, de manera que resulten més solubles, i en conseqüència, més sensibles a lʼacidificació oceànica si els comparem amb altres esquelets que presenten nivells baixos de magnesi. Caldrà fer més estudis de distribució, abundància i mineralogia per avaluar si aquestes noves espècies són especialment adequades com a organismes model per estudiar els efectes del canvi global en els oceans», conclou Blanca Figuerola.

 

Imatges: Blanca Figuerola (UB-IRBio)