La realitat virtual millora l'empatia en maltractadors
Investigadors de l'IDIBAPS i de la Universitat de Barcelona han desenvolupat un sistema de realitat virtual perquè homes que han comès un delicte de violència de gènere puguin adoptar la posició de la víctima. En l'estudi, publicat a Scientific Reports, demostren que aquestes persones violentes tenen un dèficit de reconeixement emocional i que l'experiència virtual té la capacitat de millorar la percepció de les emocions en els participants.
Investigadors de l'IDIBAPS i de la Universitat de Barcelona han desenvolupat un sistema de realitat virtual perquè homes que han comès un delicte de violència de gènere puguin adoptar la posició de la víctima. En l'estudi, publicat a Scientific Reports, demostren que aquestes persones violentes tenen un dèficit de reconeixement emocional i que l'experiència virtual té la capacitat de millorar la percepció de les emocions en els participants.
Dijous, 22 de febrer, es van presentar els resultats de l'estudi en un acte en què van participar la coordinadora de la recerca, Mavi Sánchez Vives, investigadora ICREA a l'IDIBAPS, on lidera l'equip de Neurociència de Sistemes; Mel Slater, director de l'Event Lab de la Facultat de Psicologia i membre de l'Institut de Neurociències de la UB; la primera autora de l'estudi, Sofia Seinfeld, investigadora a l'IDIBAPS i a l'Event Lab, i el catedràtic Elías Campo, director de l'IDIBAPS.
Els actes violents perpetrats contra altres persones estan relacionats amb la manca d'empatia o amb una dificultat de l'agressor de posar-se en la pell de la víctima. Encara que hi ha estudis que demostren que les persones violentes tenen dificultats per identificar emocions com la por o la ira, hi ha discrepàncies entre els investigadors a causa de la metodologia utilitzada per determinar l'empatia, i a causa també dels problemes ètics que plantegen aquest tipus d'estudis.
El treball publicat a Scientific Reports aporta un nou enfocament en l'estudi de l'empatia i l'agressivitat en persones violentes, ja que permet als participants dʼexperimentar en primera persona una situació violenta virtual des de la perspectiva de la víctima. Gràcies a la realitat virtual immersiva, els participants perceben un cos virtual que substitueix el seu propi cos. «Els cossos virtuals poden ser dràsticament diferents dels del participant, però tot i així, experimenten una forta il•lusió subjectiva de propietat del cos virtual. Aquestes il•lusions influeixen en el participant i nʼalteren les percepcions, actituds i comportaments», explica Mavi Sánchez Vives.
L'impacte de canviar la perspectiva en violència domèstica
Lʼobjectiu principal de l'estudi va ser investigar alguns dels mecanismes d'un tipus concret de comportament violent: la violència domèstica. Els investigadors van analitzar l'impacte d'aquesta realitat virtual immersiva en el reconeixement de les emocions en dos tipus de persones: maltractadors i participants control. Abans i després de la sessió de realitat virtual, els participants —vint maltractadors i dinou persones control— van completar un test de reconeixement emocional per determinar si l'experiència canviava la seva percepció i empatia.
En la sessió, els participants entraven en un entorn virtual en què el seu cos era substituït pel d'una dona virtual, i havien de passar per un procés d'assimilació i identificació del seu jo virtual. Des d'aquesta perspectiva, veien un home virtual entrar en escena i mostrar un comportament violent, tant pels gestos com per la manera de parlar, i que envaïa, de manera progressiva, l'espai personal de la víctima. «L'ambient és interactiu, ja que l'abusador virtual mira a la cara del participant cridant "calla!", si parla, o "miraʼm!", si mira cap a una altra banda», explica Mel Slater, coautor de l'estudi.
Els resultats demostren que els maltractadors tenen una capacitat significativament inferior que les persones control per reconèixer la por en la cara de les dones. «Després de ficar-se en el cos d'una dona, a través de la sessió de realitat virtual, millorava la capacitat per reconèixer aquesta por», explica Sofia Seinfeld, primera autora de l'article.
«En aquest treball demostrem, per primera vegada, que canviant la perspectiva de persones agressives a través de la realitat virtual immersiva, es poden modificar processos com el reconeixement de les emocions, que es creu que estan al darrere d'aquesta forma específica de violència», explica Mavi Sánchez Vives, coordinadora de l'estudi.
Referència de lʼarticle:
Seinfeld, S.; Arroyo-Palacios, J.; Iruretagoyena, G.; Hortensius, R.; Zapata, L. E.; Borland, D.; De Gelder, B.; Slater, M., y Sánchez-Vives, M. V. «Offenders become the victim in virtual reality: impact of changing perspective in domestic violence». Scientific Reports, febrer de 2018. Doi: 10.1038/s41598-018-19987-7