Notícies

Inici  >  Notícies > Una recerca publicada a ‘Science’ descobreix que els neandertals...

Una recerca publicada a ‘Science’ descobreix que els neandertals són els autors del primer art rupestre

Pintures a La Pasiega. Foto: P. Saura

Pintures a La Pasiega. Foto: P. Saura

Pintures a Maltravieso. Foto: H. Collado

Pintures a Maltravieso. Foto: H. Collado

João Zilhão.

João Zilhão.

23/02/2018

Recerca

La revista Science publica en el seu últim número una recerca en què ha participat l’investigador ICREA João Zilhão, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP-UB), en la qual es presenten noves dates per situar l’art paleolític de tres coves espanyoles. El nou mètode de datació urani-tori (U-Th), basat en la desintegració radioactiva de l’urani, ha permès datar l’art de les coves d’Ardales (Màlaga), Maltravieso (Càceres) i La Pasiega (Cantàbria) en, almenys, 64.800 anys d’antiguitat. Es tracta de les dates més antigues conegudes actualment per a l’art a escala mundial. De fet, les noves datacions certifiquen que l’autoria de les pintures és dels neandertals. João Zilhão defensa que «aquests resultats impliquen un canvi de paradigma dels més importants que hi ha hagut en l’estudi de l’evolució humana».

«Es demostra —afirma Zilhão— que els neandertals pintaven a les parets de les cavernes des de fa almenys 65.000 anys, desenes de milers d’anys abans que ho fessin les primeres poblacions anatòmicament modernes d’origen africà. Per tant, podem concloure que, des del punt de vista cognitiu i del pensament simbòlic, els neandertals no eren diferents dels humans moderns».

A les tres coves ara estudiades es troben motius geomètrics, figures de mans en negatiu i espeleotemes (dipòsits minerals com les estalagmites i les estalactites), tot pintat en vermell. Les dates obtingudes per a aquestes obres són anteriors —almenys en 20.000 anys— a l’arribada dels grups humans moderns a Europa. El mètode de datació que se’ls ha aplicat, el de l’urani-tori (U-Th), permet datar mostres de mida molt petita (pocs mil·ligrams) de dipòsits de calcita existent per sota i per sobre de les pintures. El mètode esmentat no té les limitacions que imposa la prova del carboni 14, que només és aplicable a un reduït nombre de motius rupestres realitzats amb matèria orgànica i que afecta la integritat de les pintures. D’aquesta manera, s’ha pogut saber que un signe lineal (escalariforme) a la cova de La Pasiega va ser realitzat fa almenys 64.800 anys; que una mà en negatiu a la cova de Maltravieso va ser realitzada fa almenys 66.700 anys, i que una formació d’espeleotemes a la cova d’Ardales va ser coberta de pintura —tal com es pot observar per les concentracions de color que s’hi conserven— fa almenys 65.500 anys.

 

Un replantejament dels models vigents

El reconeixement de les primeres capacitats simbòliques i artístiques de la humanitat és un tema actual de debat en el terreny científic. Tradicionalment, aquestes capacitats només s’atribuïen a les primeres poblacions d’humans moderns, sorgides a l’Àfrica fa uns 200.000 anys i arribades a Europa en fa uns 40.000. Tot i això, nous descobriments en els últims anys han proposat que els neandertals es decoraven el cos amb ocres i ornaments, i que feien petits signes (principalment línies) sobre ossos i pedres. Els resultats ara publicats obren noves perspectives d’estudi que impliquen un replantejament dels models vigents sobre l’origen del pensament simbòlic i l’expansió de les primeres capacitats artístiques dels humans.

«Encara que una mica diferents en aspectes de la morfologia facial, els neandertals eren humans com nosaltres, o constituïen una branca a part, diferent, menys intel·ligent i que es va extingir sense descendència? Aquesta qüestió s’està discutint des que es van descobrir els primers fòssils de neandertal a mitjan segle XIX», explica Zilhão. L’investigador apunta que el treball publicat a Science mostra que els neandertals no eren diferents des del punt de vista cognitiu i del pensament simbòlic, i que «aquestes característiques definidores de la nostra espècie han aparegut en les etapes inicials de l’evolució humana, fa més de mig milió d’anys». El que això implica és «una visió de l’evolució humana en què les variants fòssils conegudes s’han d’interpretar, totes elles, com a ancestrals, com a pertanyents als nostres avantpassats, no com a pròpies d’espècies diferents», subratlla l’expert del SERP-UB. És a dir que, al llarg de la major part de la seva existència, l’espècie humana ha estat molt més diversa que avui en dia: «No és la humanitat fòssil la que és anormalment heterogènia, és la humanitat actual la que és anormalment homogènia!», conclou Zilhão.

L’article publicat a Science, titulat «U-Th dating of carbonate crusts reveals Neandertal origin of Iberian cave art», recull els resultats obtinguts per un equip multidisciplinari internacional que integren catorze investigadors d’Espanya (Universitat Isabel I, UB, Universitat d’Alcalá de Henares, Universitat de Cadis, ICREA, Centre d’Interpretació Cova d’Ardales i Junta d’Extremadura), Alemanya (Institut Max Planck, Museu del Neandertal i Universitat de Colònia), Gran Bretanya (universitats de Southampton i Durham), Portugal (Universitat de Lisboa) i França (CNRS). En el cas de la Universitat de Barcelona, João Zilhão signa com a investigador del grup SERP-UB, dirigit pel catedràtic Josep Maria Fullola. La recerca ha estat subvencionada pel Consell d’Investigació del Medi Ambient (Gran Bretanya), la Societat National Geographic (Estats Units), la Societat Max Planck (Alemanya) i el Premi Royal Society Wolfson Research Merit (Gran Bretanya).

Simultàniament, la revista Science Advances publica un altre estudi d’un grup d’autors liderat per Zilhão i un altre dels integrants de l’equip de recerca que publica el treball de Science. Amb el títol «Symbolic use of marine shells and mineral pigments by Iberian neanderthals 115,000 years ago», l’article documenta que el dipòsit en què es van trobar les petxines perforades i pintades de la cova de Los Aviones (Cartagena, Múrcia) té una edat compresa entre 115.000 i 120.000 anys. Aquest resultat confirma que els neandertals utilitzaven mescles de pigments sofisticades i practicaven l’ornamentació del cos fins i tot molt abans que aquestes conductes s’hagin pogut documentar entre els primers homes moderns d’Àfrica.

 

Referència dels articles:

D. L. Hoffmann, C. D. Standish, M. García-Diez, P. B. Pettitt, J. A. Milton, J. Zilhão, J. J. Alcolea-González, P. Cantalejo-Duarte, H. Collado, R. de Balbín, M. Lorblanchet, J. Ramos-Muñoz, G.-Ch. Weniger, A. W. G. Pike2†, «U-Th dating of carbonate crusts reveals Neandertal origin of Iberian cave art», Science, febrer de 2018. Doi: 10.1126/science.aap7778

Dirk L. Hoffmann, Diego E. Angelucci, Valentín Villaverde, Josefina Zapata, João Zilhão, «Symbolic use of marine shells and mineral pigments by Iberian Neandertals 115,000 years ago», Science Advances, febrer de 2018. Doi: 10.1126/sciadv.aar5255

 

Més informació aquí:

 

 


 

 

 

 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona