Lʼestany de Montcortès desvela la petjada ecològica del canvi climàtic durant els darrers 500 anys

Reconstruir la història climàtica dels darrers 500 anys amb la màxima resolució possible era lʼobjectiu principal de lʼequip científic, que va centrar lʼactivitat investigadora a lʼestany de Montcortès (Pallars Sobirà, Lleida), situat a 1.027 metres dʼaltitud. Aquest llac —lʼúnic estany càrstic de muntanya de tot Catalunya— té una àrea de 0,14 quilòmetres quadrats, una fondària màxima de 30 metres, i està integrat en el Pla dʼEspais dʼInterès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa Natura 2000.

De la petita edat de gel a lʼAntropocè

En concret, els experts han analitzat la transició de la variabilitat climàtica natural a lʼestany des de finals de la petita edat de gel —un període fred de mitjan segle XIV— fins al segle XXI. Lʼobjectiu final era determinar les particularitats del canvi climàtic del segle XXI i esbrinar lʼorigen natural o antròpic dels fenòmens lligats a la variabilitat climàtica els darrers 500 anys, un període on sʼinclouen les emissions de gasos dʼorigen antròpic de lʼèpoca industrial que distorsionen el senyal climàtic natural. 

Per això, els experts han aplicat tècniques paleoclimàtiques i paleolimnològiques dʼalta resolució temporal, com ara lʼestudi dels sediments lacustres varvats —un arxiu geològic dʼun valor geològic excepcional— i de diversos indicadors del grau dʼoxigenació i de lʼestratificació de la columna dʼaigua a lʼestany.

Durant els darrers 500 anys, sʼhan produït episodis significatius dʼoxigenació de les masses dʼaigua de lʼestany, revelen els experts. «Des de fa molts anys, es pensava que lʼestany de Montcortès no sʼoxigenava gairebé mai. És a dir, es considerava un llac de règim meromíctic, on les aigües profundes no es barregen amb les superficials», explica la professora Teresa Vegas-Vilarrúbia, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. «A partir del 1900, la població humana disminueix dràsticament al poble de Montcortès i també al Pallars, una tendència inversa a la mostrada per les poblacions d'altres llacs dʼarreu, afectats per la hipòxia de recent origen antròpic».

Aquesta disminució de les activitats humanes al voltant de lʼestany es manté fins a lʼactualitat, i ha afavorit —entre altres processos— la reoxigenació de la columna dʼaigua. Malgrat això, a partir del 1970, lʼoxigenació de les masses dʼaigua sʼafebleix novament, i augmenta significativament la presència de bacteris fotosintètics del sofre, que són indicadors de condicions dʼhipòxia o manca dʼoxigen. Aquest procés és coincident amb lʼincrement de les temperatures atmosfèriques màximes i mínimes anuals.

«Les evidències de les últimes dècades —continua Vegas-Vilarrúbia— indiquen que lʼescalfament global té un paper central en la pèrdua dʼoxigen dissolt (hipòxia i anòxia) en les masses dʼaigua continentals, independentment de si lʼanòxia té causes naturals o es deriva de les activitats humanes (eutrofització, explotació dels recursos hídrics, etc.). El cas de lʼestany de Montcortès és molt curiós i sembla mostrar clarament el vincle entre lʼescalfament global actual i la pèrdua dʼoxigen dissolt».

Quan el canvi climàtic impacta en llacs i estanys

A escala global, els escenaris climàtics del futur preveuen increments globals de temperatura, episodis de sequera cada cop més freqüents, més emissió de gasos d'efecte hivernacle i noves amenaces per a la conservació de la biodiversitat. En els ecosistemes lacustres, les temperatures més càlides poden originar la pèrdua dʼoxigen i la intensificació de lʼestratificació de la columna dʼaigua, un procés que afavoreix les condicions de meromixi o falta de barreja de masses dʼaigua. 

En el cas de lʼestany de Montcortès, tot indica que té una bona alimentació dʼaigua freàtica que el podria fer relativament resilient a lʼimpacte de futures sequeres. Ara bé, això podria ser diferent en molts llacs de muntanya de la península Ibèrica, on el descens del nivell de lʼaigua podria provocar canvis en el règim de barreja o, fins i tot, la dessecació parcial o total en els més soms.

«Una manera de reduir els impactes futurs sobre lʼestany de Montcortès és fer un seguiment detallat de les variacions en la temperatura i lʼoxigenació del llac i dels efectes derivats. Aquesta informació ajudaria a minimitzar els impactes i a gestionar-ne lʼús adequadament, en especial pel que fa a lʼextracció dʼaigua i al control de la incorporació de matèria orgànica derivada de les activitats que es duen a terme a la conca», conclou la professora Teresa Vegas-Vilarrúbia.  El nou estudi publicat a la revista Science of the Total Environment ha estat finançat pel Ministeri dʼEconomia, Indústria i Competitivitat, en el marc dʼun projecte del Pla nacional dʼR+D+i.

El desafiament de reconstruir el clima del passat

Una bona interpretació paleoclimàtica del registre sedimentari dʼorigen lacustre depèn del bon coneixement de les respostes actuals del clima a lʼestany. Segons els experts, determinar quins són els elements dels sistemes lacustres —biòtics o abiòtics— que responen als canvis climàtics és tot un desafiament. Molts elements poden respondre simultàniament a factors externs (contaminació, erosió de la conca, etc.) i, per això, sovint és força difícil establir una connexió inequívoca entre els canvis observats i lʼescalfament global. A més, la resposta no lineal dʼalguns dʼaquests elements enfront el canvi climàtic afegeix complicacions addicionals al sistema dʼestudi.

Els episodis dʼoxigenació actual del llac i la relació dʼaquest fenomen amb la temperatura atmosfèrica al llarg de tres anys consecutius sʼhan recollit també en un article publicat recentment pel mateix equip científic a la revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. Els investigadors preveuen ara ampliar la línia de recerca amb un nou projecte sobre aquests processos. Sens dubte, el treball a alta resolució amb les sèries temporals dʼindicadors, el registre climàtic instrumental i les tècniques estadístiques ben triades seran els elements metodològics que ajudaran a desvelar noves incògnites sobre els secrets del clima del passat a lʼestany de Montcortès.

Més informació en aquest vídeo.