Objectiu: evitar lʼimpacte de la flota pesquera sobre les aus marines més amenaçades

El nou projecte analitza la interacció entre les aus marines, la flota pesquera i les àrees marines protegides.
El nou projecte analitza la interacció entre les aus marines, la flota pesquera i les àrees marines protegides.
Recerca
(01/03/2018)

La captura accidental dʼaus —que afecta prop de 5.000 exemplars atrapats pel palangre cada any— és lʼefecte més dramàtic de lʼactivitat pesquera sobre les aus marines a la Mediterrània. Cada vegada més, lʼexplotació dels recursos pesquers amenaça el futur de moltes aus marines amb poblacions en regressió, com la baldriga cendrosa o la baldriga balear. Estudiar la interacció entre les aus marines i la pesca al llevant peninsular és lʼobjectiu dʼun projecte coordinat per Jacob González-Solís, professor de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i finançat per la Fundació Biodiversitat. També són entitats sòcies del nou projecte lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO) i lʼAssociació de Naturalistes del Sud-est (ANSE).
 

El nou projecte analitza la interacció entre les aus marines, la flota pesquera i les àrees marines protegides.
El nou projecte analitza la interacció entre les aus marines, la flota pesquera i les àrees marines protegides.
Recerca
01/03/2018

La captura accidental dʼaus —que afecta prop de 5.000 exemplars atrapats pel palangre cada any— és lʼefecte més dramàtic de lʼactivitat pesquera sobre les aus marines a la Mediterrània. Cada vegada més, lʼexplotació dels recursos pesquers amenaça el futur de moltes aus marines amb poblacions en regressió, com la baldriga cendrosa o la baldriga balear. Estudiar la interacció entre les aus marines i la pesca al llevant peninsular és lʼobjectiu dʼun projecte coordinat per Jacob González-Solís, professor de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i finançat per la Fundació Biodiversitat. També són entitats sòcies del nou projecte lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO) i lʼAssociació de Naturalistes del Sud-est (ANSE).
 

De les costes andaluses fins a Catalunya i les Balears

Les aus marines, que són elements clau en la piràmide tròfica dels ecosistemes oceànics, també són bioindicadors de la qualitat mediambiental del medi marí. En lʼetapa adulta, poden arribar a recórrer centenars de quilòmetres a la recerca dʼaliment, raó per la qual la seva activitat biològica se solapa amb les amenaces derivades de lʼexplotació pesquera (captura accidental amb palangres, reducció dels principals bancs pesquers, etc.).

El nou projecte liderat pels experts de la UB-IRBio avaluarà de manera global els factors més crítics de la interacció en lʼespai i el temps entre les aus marines i la flota pesquera (solapament dʼactivitats, factors predictius, etc.) al llarg de la costa del litoral llevantí, des dʼAndalusia fins a Catalunya i les Balears. Aquesta iniciativa ajudarà a conèixer especialment lʼeficàcia de la Xarxa dʼÀrees Marines Protegides dʼEspanya (RAMPE), que engloba diverses figures de protecció per conservar el patrimoni natural marí. Lʼobjectiu és millorar la protecció de les aus marines al litoral peninsular.

Aus marines i pesquers: rutes compartides a la Mediterrània

Les rutes, la distribució i el comportament de les aus marines es poden estudiar amb precisió gràcies a lʼús de dispositius de posicionament global (GPS). Aquest projecte combinarà la informació de posicionament global de la flota pesquera espanyola amb el banc de dades de lʼequip de la UB-IRBio sobre lʼhàbitat i lʼecologia de la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), la gavina corsa (Larus audouinii) i el gavià de potes grogues (L. michahellis). També sʼaplicarà la tecnologia GPS i GLS aquest mateix 2018 per estudiar el desplaçament de les baldrigues cendroses des de les seves colònies de reproducció —en concret, a les Balears, Castelló, Múrcia i Almeria— fins a les principals zones dʼalimentació durant la cria dels pollets, un període clau en el cicle anual de lʼespècie.

Tal com explica Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de lʼIRBio, «conèixer amb detall el ritme dʼactivitats de les aus ajudarà a perfilar millor el seu hàbitat natural (àrees dʼalimentació, etc.) i a descobrir les àrees més sensibles per a la conservació dʼaquestes espècies». En aquest context, prossegueix, «el nou projecte serà determinant per estudiar el tipus i el grau dʼinteracció entre les aus pelàgiques i la flota pesquera i, en definitiva, identificar quins són els principals factors que modulen aquesta interrelació».


En el projecte, que té el suport de la Fundació Biodiversitat i del Ministeri dʼAgricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, a través del Programa Plenamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), també hi participen els experts Raül Ramos, Leia Navarro i José Manuel de los Reyes (UB-IRBio). Així mateix, col·laboren en la iniciativa altres experts de SEO/BirdLife, BirdLife Internacional, la Universitat dʼOxford (Regne Unit), el Centre dʼEcologia Funcional i Evolutiva de Montpeller (CEFE-CNRS, França) i la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana.