Notícies

Inici  >  Notícies > Objectiu: evitar l’impacte de la flota pesquera sobre les aus marines...

Objectiu: evitar l’impacte de la flota pesquera sobre les aus marines més amenaçades

El nou projecte analitza la interacció entre les aus marines, la flota pesquera i les àrees marines protegides.

El nou projecte analitza la interacció entre les aus marines, la flota pesquera i les àrees marines protegides.

La captura accidental afecta diverses regions del planeta i posa en perill la conservació de nombroses espècies especialment amenaçades.

La captura accidental afecta diverses regions del planeta i posa en perill la conservació de nombroses espècies especialment amenaçades.

Cada any moren entre 160.000 i 300.000 aus marines a causa de les captures accidentals en el palangre.

Cada any moren entre 160.000 i 300.000 aus marines a causa de les captures accidentals en el palangre.

Les rutes, la distribució i el comportament de les aus marines es poden estudiar amb precisió gràcies a l’ús de dispositius de posicionament global (GPS).

Les rutes, la distribució i el comportament de les aus marines es poden estudiar amb precisió gràcies a l’ús de dispositius de posicionament global (GPS).

01/03/2018

Recerca

La captura accidental d’aus —que afecta prop de 5.000 exemplars atrapats pel palangre cada any— és l’efecte més dramàtic de l’activitat pesquera sobre les aus marines a la Mediterrània. Cada vegada més, l’explotació dels recursos pesquers amenaça el futur de moltes aus marines amb poblacions en regressió, com la baldriga cendrosa o la baldriga balear. Estudiar la interacció entre les aus marines i la pesca al llevant peninsular és l’objectiu d’un projecte coordinat per Jacob González-Solís, professor de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i finançat per la Fundació Biodiversitat. També són entitats sòcies del nou projecte l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE).
 

De les costes andaluses fins a Catalunya i les Balears

Les aus marines, que són elements clau en la piràmide tròfica dels ecosistemes oceànics, també són bioindicadors de la qualitat mediambiental del medi marí. En l’etapa adulta, poden arribar a recórrer centenars de quilòmetres a la recerca d’aliment, raó per la qual la seva activitat biològica se solapa amb les amenaces derivades de l’explotació pesquera (captura accidental amb palangres, reducció dels principals bancs pesquers, etc.).

El nou projecte liderat pels experts de la UB-IRBio avaluarà de manera global els factors més crítics de la interacció en l’espai i el temps entre les aus marines i la flota pesquera (solapament d’activitats, factors predictius, etc.) al llarg de la costa del litoral llevantí, des d’Andalusia fins a Catalunya i les Balears. Aquesta iniciativa ajudarà a conèixer especialment l’eficàcia de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE), que engloba diverses figures de protecció per conservar el patrimoni natural marí. L’objectiu és millorar la protecció de les aus marines al litoral peninsular.

Aus marines i pesquers: rutes compartides a la Mediterrània

Les rutes, la distribució i el comportament de les aus marines es poden estudiar amb precisió gràcies a l’ús de dispositius de posicionament global (GPS). Aquest projecte combinarà la informació de posicionament global de la flota pesquera espanyola amb el banc de dades de l’equip de la UB-IRBio sobre l’hàbitat i l’ecologia de la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), la gavina corsa (Larus audouinii) i el gavià de potes grogues (L. michahellis). També s’aplicarà la tecnologia GPS i GLS aquest mateix 2018 per estudiar el desplaçament de les baldrigues cendroses des de les seves colònies de reproducció —en concret, a les Balears, Castelló, Múrcia i Almeria— fins a les principals zones d’alimentació durant la cria dels pollets, un període clau en el cicle anual de l’espècie.

Tal com explica Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de l’IRBio, «conèixer amb detall el ritme d’activitats de les aus ajudarà a perfilar millor el seu hàbitat natural (àrees d’alimentació, etc.) i a descobrir les àrees més sensibles per a la conservació d’aquestes espècies». En aquest context, prossegueix, «el nou projecte serà determinant per estudiar el tipus i el grau d’interacció entre les aus pelàgiques i la flota pesquera i, en definitiva, identificar quins són els principals factors que modulen aquesta interrelació».


En el projecte, que té el suport de la Fundació Biodiversitat i del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, a través del Programa Plenamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), també hi participen els experts Raül Ramos, Leia Navarro i José Manuel de los Reyes (UB-IRBio). Així mateix, col·laboren en la iniciativa altres experts de SEO/BirdLife, BirdLife Internacional, la Universitat d’Oxford (Regne Unit), el Centre d’Ecologia Funcional i Evolutiva de Montpeller (CEFE-CNRS, França) i la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona