La memòria viva de Joan Solà
El llibre Joan Solà, una memòria viva, resultat dʼuna jornada que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el 2015 amb motiu del cinquè aniversari de la mort del professor Solà, recull cinc de les sis ponències que es van presentar en aquell acte. Editat pels professors del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Sebastià Bonet, Neus Nogué i Eulàlia Salvat, el nou volum inaugura la col·lecció Lingüística UB d'Edicions de la Universitat de Barcelona.
El llibre Joan Solà, una memòria viva, resultat dʼuna jornada que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el 2015 amb motiu del cinquè aniversari de la mort del professor Solà, recull cinc de les sis ponències que es van presentar en aquell acte. Editat pels professors del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Sebastià Bonet, Neus Nogué i Eulàlia Salvat, el nou volum inaugura la col·lecció Lingüística UB d'Edicions de la Universitat de Barcelona.
En la presentació del treball, que es va fer a la Facultat de Filologia el dijous 1 de març, Neus Nogué va explicar que aquest llibre és ja el tercer que es publica sobre lʼobra de Solà, un autor «sense el qual no sʼentendria la lingüística catalana dels darrers cinquanta anys», afirmen els editors en el pròleg. Professors universitaris dʼarreu dels territoris de parla catalana, deixebles de Solà, participen en aquest estudi analitzant diferents facetes de la producció solaniana (les aportacions que va fer com a gramàtic, com a escriptor, com a dialectòleg...), i permeten dʼaprofundir en el coneixement de la llengua catalana a partir de les afinadíssimes reflexions del mestre.
En la jornada dʼhomenatge de lʼany 2015, un dels ponents que no hi va poder assistir va ser Amadeu Viana, catedràtic de Lingüística de la Universitat de Lleida. Viana, que havia col·laborat amb Solà als anys noranta en un projecte sobre la variació sintàctica, va aprofitar la presentació del nou volum per parlar justament sobre aquesta qüestió. En una conferència titulada «Joan Solà a Los Angeles: influències del Pacífic i variació sintàctica», el professor Viana va recordar la fascinació que va sentir Solà pels primers corpus lingüístics, grans reculls informatitzats de textos que permetien lʼanàlisi sistemàtica dels fenòmens lingüístics com no sʼhavia fet mai abans. Lʼeminent filòleg creia que amb els corpus podria estudiar per fi què deien realment els parlants, com variava la llengua en funció dels territoris, els grups socials o, fins i tot, les situacions comunicatives. I per aprendre les possibilitats dʼaquesta nova eina, seʼn va anar a fer una estada a Los Angeles, dʼon va tornar, segons va assegurar Viana, «carregat dʼestímuls».
Al final de lʼacte, Xavier Vila, cap del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, va destacar que els amplíssims coneixements de Joan Solà li han permès dʼassolir «una fita reservada a molt pocs investigadors, i és que avui ja diem solanià igual que diem fabrià, però no en fem anar gaires més que aquests...». El degà de la Facultat de Filologia, Javier Velaza, per la seva banda, va valorar lʼencert del títol que es presentava «perquè en una facultat com la de Filologia es fa memòria viva cada dia».