Notícies

Inici  >  Notícies > Descobreixen els indicis de terratrèmols que han afectat les costes de Xile...

Descobreixen els indicis de terratrèmols que han afectat les costes de Xile durant els darrers 9.000 anys

El nou estudi és un primer avenç per millorar l’avaluació del risc sísmic en regions andines.

El nou estudi és un primer avenç per millorar l’avaluació del risc sísmic en regions andines.

La recerca liderada per experts de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Gant revela capítols desconeguts de la història sísmica del continent americà. Foto: NASA

La recerca liderada per experts de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Gant revela capítols desconeguts de la història sísmica del continent americà. Foto: NASA

La petjada geològica dels esllavissaments causats pel terratrèmol del 2007 és visible en la topografia del fiord d'Aysén. Foto: G. Lastras

La petjada geològica dels esllavissaments causats pel terratrèmol del 2007 és visible en la topografia del fiord d'Aysén. Foto: G. Lastras

Tècnics i científics preparen a bord del <i>BIO Hespérides</i> un dels aparells científics utilitzats durant la campanya oceanogràfica.

Tècnics i científics preparen a bord del BIO Hespérides un dels aparells científics utilitzats durant la campanya oceanogràfica.

Una imatge del vaixell <i>Don Este</i> durant la campanya oceanogràfica al fiord xilè. Foto: M. Daele

Una imatge del vaixell Don Este durant la campanya oceanogràfica al fiord xilè. Foto: M. Daele

El treball presenta el primer registre paleosismològic de la Zona de Falla de Liquiñe-Ofqui (LOFZ), una estructura geològica que travessa el sud de Xile.

El treball presenta el primer registre paleosismològic de la Zona de Falla de Liquiñe-Ofqui (LOFZ), una estructura geològica que travessa el sud de Xile.

La darrera crisi sísmica —el 21 d’abril del 2007— va provocar desenes d'esllavissaments i un tsunami local que va causar víctimes i danys materials.

La darrera crisi sísmica —el 21 d’abril del 2007— va provocar desenes d'esllavissaments i un tsunami local que va causar víctimes i danys materials.

07/03/2018

Recerca

Un equip científic ha descobert la petjada geològica dels terratrèmols i tsunamis que han afectat la regió d’Aysén (Xile) des de fa més de 9.000 anys.  La nova recerca contribuirà a millorar l’avaluació del risc sísmic en una àmplia zona del continent americà afectada per sismes de diferent intensitat, i ha estat dirigida pels experts Galderic Lastras, professor de la Facultat de Ciències de la Terra i membre del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, i Maarten van Daele i Katleen Wils, del Centre Renard de Geologia Marina, del Departament de Geologia de la Universitat de Gant (Bèlgica).

 

El nou treball, publicat a la revista Journal of Geophysical Research: Solid Earth, ha permès elaborar el primer registre paleosismològic de la Zona de Falla de Liquiñe-Ofqui (LOFZ), una megaestructura geològica de gran complexitat que travessa el sud de Xile i que està relacionada amb l’activitat sísmica al país andí.

LOFZ: una cicatriu geològica de més de 1.000 quilòmetres

La zona de fractura LOFZ, que s’estén més de 1.000 quilòmetres en direcció nord-sud a Xile, és una megaestructura geològica implicada en el vulcanisme actiu i la formació del relleu en aquest país andí. És una regió de perill sísmic, amb volcans actius —com el Macá, el Hudson i el Mentolat— i relleus escarpats que poden amplificar els efectes dels fenòmens geològics més violents.

En aquesta zona, el fiord d’Aysén és un model de referència per estudiar processos geològics —sismes, tsunamis, etc.— que poden ser una amenaça per a la població local. Tal com explica Galderic Lastras, «el fiord d'Aysén està travessat per aquest gran sistema de falles (LOFZ) que dona lloc a terratrèmols locals de magnitud moderada, com la crisi sísmica del 2007. El sisme principal d’aquesta crisi (de magnitud 6,2) va causar desenes d'esllavissaments i un tsunami local, amb víctimes mortals i danys importants en piscifactories. 

«Aquest fiord, a més, és relativament pròxim al límit de convergència entre les plaques tectòniques Sud-americana i de Nazca, una zona de subducció sísmicament molt activa que genera terratrèmols de gran magnitud», indica Lastras, expert en cartografia submarina i cap de la campanya oceanogràfica DETSUFA, que va cartografiar la petjada geològica dels esllavissaments submarins a Aysén.

El fiord d’Aysén: sismes i tsunamis en un laboratori natural

Quan es produeix un terratrèmol —moderat o intens—, els talussos de les muntanyes que envolten el fiord d’Aysén es poden desestabilitzar. Les masses de terra i rocs poden desprendre’s i relliscar pels pendents fins a arribar al fiord, i causar així tsunamis locals amb un gran risc associat per a la població, ja que el temps per enviar una alerta és extremadament curt. La petjada geològica de les esllavissades —acumulades al fons del fiord i separades pels sediments fluvials— és visible avui en dia en el registre sedimentari. 

Tal com explica Maarten van Daele, investigador postdoctoral expert en dipòsits sedimentaris generats per corrents de terbolesa, «la forta sacsejada sísmica activa els esllavissaments terrestres i subaquàtics. Aquests materials queden enterrats en el fiord i els podem localitzar utilitzant mètodes geofísics. En l’estudi també hem recuperat testimonis de sediment, que ens permeten datar els esllavissaments mitjançant l’anàlisi de radiocarboni en la matèria orgànica continguda en el sediment».

En combinació amb altres tècniques geofísiques —sísmica de reflexió, geoquímica de cendres volcàniques, etc.—, l’equip científic ha elaborat el primer registre paleosísmic de la Zona de Falla de Liquiñe-Ofqui. «Per primer cop —detalla Van Daele—, tenim una idea aproximada de les taxes de recurrència de terratrèmols al llarg d'aquesta falla. Tot i que caldria fer més estudis similars al llarg de la falla, aquest és un avenç important per millorar l’avaluació del risc sísmic a la regió».

Rere la pista dels episodis sísmics més violents

Els terratrèmols poden desestabilitzar els talussos i provocar esllavissades de terra i roques, però hi participen altres factors —per exemple, una estació plujosa— que poden afavorir la inestabilitat del sòl. Per això, els experts han pogut identificar el senyal de deu terratrèmols al fiord d’Aysén —incloent-hi el més recent, del 2007—, però el nombre d’episodis violents és segurament superior ja que no tots els terratrèmols poden causar una esllavissada significant.

Segons explica Katleen Wils, investigadora predoctoral de la Universitat de Gant i primera autora de l’estudi, «sabem que aquests esllavissaments van produir-se per un desencadenant comú: un terratrèmol. A la regió d’Aysén, la principal font de risc sísmic prové de la falla LOFZ —més que de la zona de subducció—, i hem pogut constatar episodis d’intensitats similars a la del 2007 —de nivell IX en una escala I-XII— que corresponen a episodis violents i danys considerables».

Segons les dades, sis dels episodis analitzats van tenir lloc en el fiord durant els darrers 9.000 anys, mentre que els quatre restants encara són més antics. «Tot això indica que existeix un perill sísmic significatiu a la regió, que està causat tant per la zona de subducció com per la LOFZ», apunta Wils, experta en geofísica i en l’estudi de l’estabilitat dels fons oceànics.

Ara bé, encara que la successió temporal dels terratrèmols registrats al fiord d'Aysén està clara, «no és possible tenir una idea gaire precisa de la seva magnitud», adverteix Galderic Lastras. «No obstant això, un dels esdeveniments identificats —com a mínim— té una edat similar (1.900-2.100 anys abans del present) a un dipòsit de tsunami descrit al llac costaner de Huelde, a la illa de Chiloé, i amb una turbidita al llac Riñihue. Poder identificar senyals d'un episodi en punts relativament allunyats és un indici d'un possible terratrèmol de gran magnitud, que probablement s’ha originat a la zona de subducció».

Tal com apunten els autors, les conclusions revelen que el LOFZ és un sistema de falles actiu que s’hauria de caracteritzar amb més detall en futures recerques per poder ampliar els resultats obtinguts en el laboratori natural del fiord d’Aysén.  


Paleosismologia: la història no escrita dels grans terratrèmols

El registre paleosismològic de més de 9.000 anys al fiord d’Aysén és un testimoni excepcional de la història geològica de la regió. Comprendre en quin moment s’han produït els terratrèmols en el passat és imprescindible per fer un pronòstic de la taxa futura d'ocurrència de sismes. En una regió com la d’Aysén —deshabitada fins a mitjan segle XIX però sísmicament activa per la seva configuració geològica— el registre històric és inexistent.

Davant la incertesa, la recerca geològica és una eina imprescindible per explicar la història no escrita dels episodis més violents que van sacsejar la regió. «És important conèixer tant com sigui possible l'activitat paleosísmica de la regió. Això implica, per tant, aplicar la tecnologia i els coneixements científics més indicats per millorar les valoracions del risc sísmic i mitigar els efectes de les catàstrofes naturals en benefici directe per a tota la societat», apunten els autors.

 

 


Referència de l’article:

Wils, K., Van Daele, M., Lastras, G., Kissel, C., Lamy, F., Siani, G. «Holocene event record of Aysén Fjord (Chilean Patagonia): an interplay of volcanic eruptions and crustal and megathrust earthquakes».  Journal of Geophysical Research: Solid Earth, gener de 2018.  Doi: 10.1002/2017JB014573


 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona