Maria Josep Estanyol: «El fenici és la llengua mare del Mediterrani, el nostre primer alfabet»

La llengua fenícia, que va conformar el primer alfabet que coneixem a la Mediterrània, ens situa al segon mil·lenni abans de la nostra era a la regió del Pròxim Orient, on actualment hi ha els territoris de Síria, el Líban, Palestina i Israel. Maria Josep Estanyol explica que «és una llengua semítica que sʼescriu de dreta a esquerra, formada únicament per vint-i-dues consonants, sense vocals. Les restes que ens nʼhan arribat són epigràfiques, és a dir, no hi ha documentació escrita que nʼexpliqui aspectes històrics, per exemple, però anem reconstruint la història dels fenicis mitjançant lʼarqueologia». La crema de la Biblioteca dʼAlexandria podria haver estat el motiu de la desaparició dels textos literaris fenicis, tot i que no se sap amb certesa. Avui en dia, només disposem de fonts secundàries que ens demostren lʼexistència passada dʼuna literatura fenícia: «Tenim, per exemple, el Periple dʼHannó, el Periple dʼHimilcó i una explicació sobre la religió fenícia feta per un sacerdot anomenat Sancuniató, però només són referències dʼautors clàssics que ens expliquen de què anaven els textos dʼuna manera resumida», comenta la professora.

Es parla del fenici com dʼuna llengua morta, però segons Estanyol «és una mort relativa, perquè gràcies als fenicis va néixer lʼalfabet grec. Podem dir, doncs, que ha perviscut en altres llengües. El fenici és la llengua mare del Mediterrani, almenys la llengua alfabètica». Com a conseqüència de la III Guerra Púnica, al segle II aC, lʼImperi Romà va imposar el llatí com a llengua majoritària i el fenici va començar a recular, fins i tot a la zona de Cartago, on els fenicis de Tir havien creat una factoria comercial que va esdevenir una potència del Mediterrani.

Una llengua morta aparentment ens podria semblar poc útil, i més en els temps del 2.0, però no és així. El primer alfabet de la Mediterrània és lʼarrel de la llengua que parlem actualment i, encara avui en dia, se segueixen trobant restes epigràfiques fenícies i vestigis culturals. «Cal conèixer la història, perquè hi ha moltes coses que perviuen molts segles i no ens nʼadonem. De fet, actualment no estem inventant res, només la tecnologia. La història marca la vida de lʼhome i, a més, la història es repeteix...», explica Maria Josep Estanyol.

Lʼestudi dʼaquesta llengua aplega una desena dʼexperts, aproximadament, arreu del món, i Maria Josep Estanyol nʼés lʼúnica a lʼEstat espanyol. «Quan estudiava Filologia Semítica em vaig apuntar a fenici, i després de traduir-ne alguns textos, vaig veure que era interessant. A més, no hi havia cap diccionari de fenici, no existia, i tʼhavies dʼespavilar com podies consultant diccionaris dʼaltres llengües semítiques per poder fer les traduccions. Aleshores vaig pensar que allò era interessant: agafar totes les inscripcions fenícies existents fins llavors i crear el diccionari de fenici, feina que va ser la meva tesina i la posterior tesi doctoral».

El Vocabulario fenicio de Maria Josep Estanyol és lʼúnic diccionari de fenici del món. Editat el 1981 pel Consell Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC), el diccionari de fenici conforma la primera i única recopilació de tots els mots fenicis que tenim fins ara, amb més de 3.000 paraules traduïdes i exemplificades en inscripcions trobades. «Vaig agafar totes les inscripcions, les vaig traduir totes i, a més, hi vaig afegir les opinions existents dels especialistes. Nʼhi havia del Repertoire dʼépigraphie sémitique o del Corpus inscriptionum semiticarum, però també de diferents articles i revistes que havies de localitzar per tot el món, sobretot a Roma. Cada any anava un parell de cops a Roma i tornava a Barcelona amb una maleta plena de llibres i fotocòpies».

Actualment, estudiar fenici a lʼEstat espanyol només és possible a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona durant un semestre, amb lʼassignatura que imparteix Maria Josep Estanyol al Departament de Llengües Semítiques. Però, com sʼestudia el fenici? La professora de la UB explica que ella segueix un ensenyament a través de la gramàtica aplicada: «Des del primer dia poso una inscripció; primer en separem les paraules, les busquem al diccionari i anem pas per pas. Llavors, quan trobem, per exemple, el que seria una preposició, els faig anar a buscar les preposicions al llibre, i així anem introduint els conceptes gramaticals mitjançant les traduccions». I afegeix: «Dʼaquesta manera és més divertit, perquè a mesura que van descobrint la inscripció es va creant aquell cuc de saber què hi posa, és com un misteri».

Com que és una llengua principalment consonàntica, la verbalització del fenici és difícil. «Hi ha moltes coses que no sabem com es pronunciaven exactament, dʼaltres les pronunciem segons hem vist en textos hebreus antics, i aleshores pensem que aquella paraula es podia pronunciar dʼaquella manera. Una de les coses que ens ajuda molt és el Poenulus, de Plaute, on hi ha un personatge que és un esclau cartaginès, i Plaute seʼn riu de com parla i, per tant, fa la transcripció de paraules fenícies amb transcripció llatina, de manera que, a partir dʼaquí, sabem com es pronunciava en aquella època», explica la professora de fenici.

Les inscripcions a partir de les quals podem aprendre el fenici són generalment troballes arqueològiques en forma dʼestela funerària, per commemorar una construcció o reconstrucció dʼun temple, o inscripcions votives com a ofrena a la divinitat. A la península Ibèrica hi ha hagut diverses troballes fenícies, sobretot a la zona del Llevant, i a les Illes Balears, en concret a Eivissa. «A Ullastret vaig trobar unes lletres gravades que es consideraven ibèriques i vaig demostrar que no ho eren, sinó que eren fenícies. Però a Catalunya hi ha poca cosa. Ara, a Eivissa, per exemple, sí que hi ha moltes troballes. Les dues últimes les he treballades jo mateixa, i dʼaltres les he republicades perquè estaven mal interpretades», explica Maria Josep Estanyol.

Estanyol té una teoria i comenta que, potser quan es jubili, la desenvoluparà: «Em dedicaré a estudiar la llengua berber a fons perquè tinc la teoria que en el berber hi ha algunes restes de paraules fenícies. He trobat algunes similituds entre la cultura fenícia i berber, concretament en uns amulets que feien servir els cartaginesos i que després he trobat en la cultura berber actual, com a amulets, exactament iguals».

Maria Josep Estanyol es va aproximar a la llengua i cultura fenícia a partir dels estudis dʼarqueologia, dos camps dʼestudi molt pròxims a lʼhora dʼidentificar i desxifrar les troballes. «Considero que és primordial combinar lʼarqueologia i el coneixement del fenici; quan fas una troballa, sempre pots trucar a lʼespecialista, però si es combinen els dos camps dʼestudi es pot avançar més», explica lʼexperta.

Actualment, encara que no hi hagi gaires troballes de tipus epigràfic, segons remarca lʼexperta en fenici, hi ha territoris com Síria o el Líban on hi ha moltes possibilitats de trobar-hi restes, però ara mateix no sʼhi fan excavacions a causa de la guerra. Això no obstant, el pas del temps encara ens pot ensenyar coses sobre els fenicis, potser la teoria relacional entre els berbers i els fenicis dʼEstanyol pren força o apareixen altres restes que aporten novetats per conèixer, encara més, el poble creador del primer alfabet de la Mediterrània.