Notícies

Inici  >  Notícies > Els mascles de tortuga babaua també tornen a les platges on van néixer per...

Els mascles de tortuga babaua també tornen a les platges on van néixer per reproduir-se

La tortuga babaua (<i>Caretta caretta</i>) fa llargues migracions a zones d’alimentació com la Mediterrània occidental. Foto: Enric Ballesteros

La tortuga babaua (Caretta caretta) fa llargues migracions a zones d’alimentació com la Mediterrània occidental. Foto: Enric Ballesteros

La majoria dels mascles també tornen a prop de les platges d’origen per reproduir-se.

La majoria dels mascles també tornen a prop de les platges d’origen per reproduir-se.

La nova recerca trenca la visió més clàssica sobre el comportament reproductor de la tortuga babaua. Foto: UB-IRBio

La nova recerca trenca la visió més clàssica sobre el comportament reproductor de la tortuga babaua. Foto: UB-IRBio

Aquesta espècie nidifica a les costes del Japó, Oman, Austràlia, el Carib i la costa est d’Amèrica del Nord, el Cap Verd i el Mediterrani oriental (en especial, a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia). Foto. UB-IRBio

Aquesta espècie nidifica a les costes del Japó, Oman, Austràlia, el Carib i la costa est d’Amèrica del Nord, el Cap Verd i el Mediterrani oriental (en especial, a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia). Foto. UB-IRBio

14/03/2018

Recerca

La majoria de mascles de tortuga babaua també tornen a prop de les platges on van néixer per reproduir-se —un comportament típic de les tortugues femelles—, segons conclou un treball en el qual han participat els investigadors Marta Pascual, Àlex Aguilar, Carles Carreras, Lluís Cardona i Marcel Clusa, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). Així mateix, han col·laborat en l’estudi un equip d’experts de la Cyprus Wildlife Society (Xipre), de la Universitat Al Fateh (Líbia) i de la Universitat Adnan Menderes (Turquia), entre altres institucions.

 

La recerca, publicada a la revista Marine Ecology Progress Series, trenca la visió més clàssica sobre el comportament reproductor en aquesta tortuga marina, i descriu com es pot reproduir l’espècie també en les zones d'alimentació o bé en ruta cap a les platges de nidificació.

 

Nou paradigma: els mascles també tornen a la platja d’origen per aparellar-se

La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie marina que fa llargues migracions per zones tropicals i temperades d’arreu el món. A la Mediterrània oriental, en concret, nidifica a les costes de Grècia, Turquia, Xipre, Líbia, el Líban i Israel, tot i que també s’han descrit episodis de nidificació esporàdica al Mediterrani occidental.

Tradicionalment, es creia que les femelles tornaven a les platges on van néixer per fer la posta d’ous —comportament filopàtric— després de reproduir-se amb mascles procedents de diferents zones. En les femelles de tortuga C. caretta, la filopàtria és un fenomen força estudiat. El fet que siguin les femelles les que tornen a les platges a fer la posta d’ous facilita tot el procés de detecció, marcatge i estudi genètic del queloni (per exemple, amb l’ADN mitocondrial, que es transmet per herència materna). 

En canvi, els marcatges en mascles són molt escassos i els resultats no han estat mai concloents. Estudis previs amb pocs marcadors genètics nuclears —els loci microsatèl·lits, que són d’herència biparental— suggerien fins i tot que els mascles no tenien un comportament filopàtric i que s’aparellaven amb femelles de diferents zones.

«El nostre treball revela que el comportament reproductor de la tortuga marina C. caretta pot ser més complex. En la majoria de poblacions, les femelles no són les úniques que tenen un comportament filopàtric: els mascles també tornen a reproduir-se a prop de les platges de nidificació on van néixer», detalla la professora Marta Pascual, membre del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística UB i de l’IRBio.

 

 


Reproduir-se lluny de les platges d’origen

En el treball, l’equip UB-IRBio ha ampliat el nombre de marcadors microsatèl·lits per analitzar el flux genètic entre poblacions de tortuga babaua a la Mediterrània. Els resultats revelen una major diferenciació genètica entre les platges de posta a la Mediterrània, i obren la possibilitat que les tortugues s’aparellin a les zones d'alimentació o en ruta cap a les platges de nidificació.


«Per tant, la creença tan acceptada que els mascles no presenten filopàtria podia ser deguda, en alguns casos, al nombre baix de marcadors moleculars emprats fins ara», apunta Marta Pascual. «A més, si comparem els marcadors mitocondrials i nuclears, podem arribar a contrastar el comportament dispersiu de mascles i femelles a les diferents zones, que mostra uns patrons de reproducció complexos i característics de cada àrea».

A més temperatura, més tortugues femelles en l’hàbitat marí

En la majoria de casos, la filopàtria es dona en els dos sexes. Ara bé, també hi ha exemples de reproducció oportunista entre mascles i femelles en altres zones diferents de les platges d’origen. Segons els experts, els resultats observats es podrien explicar mitjançant algunes hipòtesis que caldrà confirmar en estudis futurs.

«El comportament reproductor pot variar en funció de la població; fins i tot, podria estar afectat pel nombre de mascles que neixen en una zona determinada», apunta Pascual. En les tortugues marines el sexe està determinat per la temperatura d’incubació de la posta, de manera que si la temperatura és elevada només es produeixen femelles: «Davant d’un escenari d’escalfament global, l’augment de temperatures implicaria una feminització de les poblacions, un fenomen que es podria compensar a través d’aparellaments oportunistes amb mascles d’altres zones», conclou  l’experta.

Protegir una espècie emblemàtica a la Mediterrània

Tot i que la Mediterrània es pot considerar com una unitat regional que cal gestionar de manera global, en el cas de la tortuga babaua hi ha diferents unitats genèticament diferenciades que és important protegir. En alguns casos, es tracta de poblacions grans — segons el nombre anual de nius a les seves platges—, però hi ha exemples que mostren un balanç més reduït. En un planeta afectat pel canvi global, cal fer un seguiment més exhaustiu de les diferents zones per poder identificar colls d’ampolla —que redueixen el nombre d’individus de la població— i estudiar l’impacte de l’augment de la consanguinitat sobre la viabilitat de les diferents unitats.

Encara hi ha moltes incògnites obertes sobre la biologia reproductiva de l'espècie C. caretta. Les rutes migratòries observades amb telemetria en femelles de Xipre indiquen que s’alimenten a Líbia i passen a prop de les zones de nidificació d’aquesta zona. Caldrà impulsar noves recerques amb marcadors a escala genòmica per aprofundir en la biologia i l’ecologia de la tortuga marina més abundant a la Mediterrània (nidificació esporàdica, reproducció no filopàtrica, etc.).

«Encara queden altres platges de nidificació i, per tant, poblacions que poden ser genèticament diferents i també importants com a ponts per establir xarxes de connectivitat, que són necessàries per entendre i gestionar correctament aquesta espècie tan emblemàtica», alerten els autors.


 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona