Els mascles de tortuga babaua també tornen a les platges on van néixer per reproduir-se

La recerca, publicada a la revista Marine Ecology Progress Series, trenca la visió més clàssica sobre el comportament reproductor en aquesta tortuga marina, i descriu com es pot reproduir lʼespècie també en les zones d'alimentació o bé en ruta cap a les platges de nidificació.

Nou paradigma: els mascles també tornen a la platja dʼorigen per aparellar-se

La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie marina que fa llargues migracions per zones tropicals i temperades dʼarreu el món. A la Mediterrània oriental, en concret, nidifica a les costes de Grècia, Turquia, Xipre, Líbia, el Líban i Israel, tot i que també sʼhan descrit episodis de nidificació esporàdica al Mediterrani occidental.

Tradicionalment, es creia que les femelles tornaven a les platges on van néixer per fer la posta dʼous —comportament filopàtric— després de reproduir-se amb mascles procedents de diferents zones. En les femelles de tortuga C. caretta, la filopàtria és un fenomen força estudiat. El fet que siguin les femelles les que tornen a les platges a fer la posta dʼous facilita tot el procés de detecció, marcatge i estudi genètic del queloni (per exemple, amb lʼADN mitocondrial, que es transmet per herència materna). 

En canvi, els marcatges en mascles són molt escassos i els resultats no han estat mai concloents. Estudis previs amb pocs marcadors genètics nuclears —els loci microsatèl·lits, que són dʼherència biparental— suggerien fins i tot que els mascles no tenien un comportament filopàtric i que sʼaparellaven amb femelles de diferents zones.

«El nostre treball revela que el comportament reproductor de la tortuga marina C. caretta pot ser més complex. En la majoria de poblacions, les femelles no són les úniques que tenen un comportament filopàtric: els mascles també tornen a reproduir-se a prop de les platges de nidificació on van néixer», detalla la professora Marta Pascual, membre del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística UB i de lʼIRBio.

Reproduir-se lluny de les platges dʼorigen

En el treball, lʼequip UB-IRBio ha ampliat el nombre de marcadors microsatèl·lits per analitzar el flux genètic entre poblacions de tortuga babaua a la Mediterrània. Els resultats revelen una major diferenciació genètica entre les platges de posta a la Mediterrània, i obren la possibilitat que les tortugues sʼaparellin a les zones d'alimentació o en ruta cap a les platges de nidificació.

«Per tant, la creença tan acceptada que els mascles no presenten filopàtria podia ser deguda, en alguns casos, al nombre baix de marcadors moleculars emprats fins ara», apunta Marta Pascual. «A més, si comparem els marcadors mitocondrials i nuclears, podem arribar a contrastar el comportament dispersiu de mascles i femelles a les diferents zones, que mostra uns patrons de reproducció complexos i característics de cada àrea».

A més temperatura, més tortugues femelles en lʼhàbitat marí

En la majoria de casos, la filopàtria es dona en els dos sexes. Ara bé, també hi ha exemples de reproducció oportunista entre mascles i femelles en altres zones diferents de les platges dʼorigen. Segons els experts, els resultats observats es podrien explicar mitjançant algunes hipòtesis que caldrà confirmar en estudis futurs.

«El comportament reproductor pot variar en funció de la població; fins i tot, podria estar afectat pel nombre de mascles que neixen en una zona determinada», apunta Pascual. En les tortugues marines el sexe està determinat per la temperatura dʼincubació de la posta, de manera que si la temperatura és elevada només es produeixen femelles: «Davant dʼun escenari dʼescalfament global, lʼaugment de temperatures implicaria una feminització de les poblacions, un fenomen que es podria compensar a través dʼaparellaments oportunistes amb mascles dʼaltres zones», conclou  lʼexperta.

Protegir una espècie emblemàtica a la Mediterrània

Tot i que la Mediterrània es pot considerar com una unitat regional que cal gestionar de manera global, en el cas de la tortuga babaua hi ha diferents unitats genèticament diferenciades que és important protegir. En alguns casos, es tracta de poblacions grans — segons el nombre anual de nius a les seves platges—, però hi ha exemples que mostren un balanç més reduït. En un planeta afectat pel canvi global, cal fer un seguiment més exhaustiu de les diferents zones per poder identificar colls dʼampolla —que redueixen el nombre dʼindividus de la població— i estudiar lʼimpacte de lʼaugment de la consanguinitat sobre la viabilitat de les diferents unitats.

Encara hi ha moltes incògnites obertes sobre la biologia reproductiva de l'espècie C. caretta. Les rutes migratòries observades amb telemetria en femelles de Xipre indiquen que sʼalimenten a Líbia i passen a prop de les zones de nidificació dʼaquesta zona. Caldrà impulsar noves recerques amb marcadors a escala genòmica per aprofundir en la biologia i lʼecologia de la tortuga marina més abundant a la Mediterrània (nidificació esporàdica, reproducció no filopàtrica, etc.).

«Encara queden altres platges de nidificació i, per tant, poblacions que poden ser genèticament diferents i també importants com a ponts per establir xarxes de connectivitat, que són necessàries per entendre i gestionar correctament aquesta espècie tan emblemàtica», alerten els autors.