Dos estudiants de Dret participen en un informe presentat davant lʼONU sobre la situació dels menors estrangers no acompanyats a Espanya

Els estudiants Anna Grañana i Pau Chavarria han participat en l’estudi com a part de les seves pràctiques curriculars.
Els estudiants Anna Grañana i Pau Chavarria han participat en l’estudi com a part de les seves pràctiques curriculars.
Acadèmic
(15/03/2018)

Un estudi alerta de les situacions en què es troben els menors estrangers no acompanyats que arriben a lʼEstat espanyol i del tracte que reben de les administracions públiques, que en molts casos impliquen una vulneració de principis i drets reconeguts expressament en la Convenció sobre els Drets de lʼInfant i els seus protocols facultatius. Lʼinforme, que es va presentar davant el Comitè dels Drets de lʼInfant de les Nacions Unides, lʼhan fet lʼAssociació Noves Vies i la Fundació Raíces, i hi han col·laborat dos estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Pau Chavarria i Anna Grañana. Aquesta participació és fruit d'un treball col·laboratiu en el marc del projecte dret al Dret de la Facultat de Dret, i forma part de les pràctiques curriculars que han dut a terme els dos estudiants a lʼentitat Noves Vies i al despatx dʼadvocats Uría Menéndez.

 

Els estudiants Anna Grañana i Pau Chavarria han participat en l’estudi com a part de les seves pràctiques curriculars.
Els estudiants Anna Grañana i Pau Chavarria han participat en l’estudi com a part de les seves pràctiques curriculars.
Acadèmic
15/03/2018

Un estudi alerta de les situacions en què es troben els menors estrangers no acompanyats que arriben a lʼEstat espanyol i del tracte que reben de les administracions públiques, que en molts casos impliquen una vulneració de principis i drets reconeguts expressament en la Convenció sobre els Drets de lʼInfant i els seus protocols facultatius. Lʼinforme, que es va presentar davant el Comitè dels Drets de lʼInfant de les Nacions Unides, lʼhan fet lʼAssociació Noves Vies i la Fundació Raíces, i hi han col·laborat dos estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Pau Chavarria i Anna Grañana. Aquesta participació és fruit d'un treball col·laboratiu en el marc del projecte dret al Dret de la Facultat de Dret, i forma part de les pràctiques curriculars que han dut a terme els dos estudiants a lʼentitat Noves Vies i al despatx dʼadvocats Uría Menéndez.

 

Vulneració de drets bàsics

Durant lʼany 2017, van arribar a Catalunya 1.489 adolescents sense referents familiars que s'havien vist obligats a fugir dels seus països, principalment a causa del terrorisme, la guerra i els desastres naturals, i que s'havien embarcat en un llarg i dur procés de migració del qual resulten extremadament vulnerables i víctimes fàcils del crim organitzat, en què pateixen tot tipus dʼabusos i explotació laboral o sexual.

L'informe que van presentar a les Nacions Unides lʼAssociació Noves Vies i la Fundació Raíces, dues organitzacions socials que defensen i promouen els drets i la inserció social de diversos col·lectius, en especial els menors estrangers no acompanyats, és un text alternatiu al cinquè i sisè informes d'aplicació de la Convenció sobre els Drets de l'Infant que va presentar Espanya el 5 de maig del 2016. Les dues entitats socials van ser convidades a explicar les conclusions del seu estudi a la seu del Comitè dels Drets de lʼInfant de les Nacions Unides, a Ginebra (Suïssa), el juny del 2017. El text es va presentar acompanyat de material audiovisual en què sʼincloïa el testimoni i la realitat viscuda per aquests joves.

Lʼescrit assenyala que des del primer moment en què els adolescents són localitzats en territori espanyol no reben una atenció immediata, fet que demora el seu ingrés al sistema de protecció de menors. A més, en certs casos, tenir un passaport autèntic no és suficient perquè se'ls consideri menors dʼedat, ja que es presumeix que la documentació no és vàlida i es procedeix a fer-los proves mèdiques per determinar-ne lʼedat, tot i que està demostrat científicament que aquestes proves presenten grans marges dʼerror. Això implica que, en ocasions, quedin exclosos del sistema de protecció de la infància i lʼadolescència, i que, de vegades, fins i tot seʼls arribi a ingressar als centres dʼinternament dʼestrangers (CIE).

A més, lʼinforme apunta que no sʼassigna a aquests adolescents un representant legal independent, tampoc seʼls proporciona la informació oportuna sobre les vies legals de protecció, ni seʼls dona lʼoportunitat real de queixa en cas que hagin patit maltractament, fins i tot als mateixos centres de recepció. D'altra banda, lʼestudi denuncia la dilació a l'hora dʼobtenir la documentació —permisos de treball, de residència o obtenció de la nacionalitat espanyola—, la insuficiència de recursos destinats a la protecció dels nois i noies i a atendre les seves necessitats específiques dʼeducació i formació, o les devolucions en calent dʼaquests menors que es produeixen a Ceuta i Melilla.

Les recomanacions de les Nacions Unides

Com a resposta a aquest informe, a mitjan febrer dʼaquest any, el Comitè dels Drets de lʼInfant de les Nacions Unides va formular per escrit les conclusions i recomanacions a lʼEstat espanyol en diverses matèries que els generen inquietud, entre les quals es troba lʼatenció i protecció proporcionada als menors estrangers no acompanyats.

El Comitè dels Drets de lʼInfant va instar a protegir de manera efectiva aquests adolescents, fins i tot del tràfic de persones, i va adoptar diverses de les recomanacions que es formulen en lʼinforme alternatiu presentat en el marc del projecte dret al Dret de la UB. Primer, en relació amb les proves de determinació de lʼedat, les Nacions Unides han instat lʼEstat espanyol a establir un protocol uniforme de determinació dʼedat, que utilitzi un mètode multidisciplinari, i que només es puguin fer servir les proves quan hi hagi un dubte real sobre lʼedat, i per tant, quan no es disposi de cap documentació autèntica, dʼacord amb la doctrina del Tribunal Suprem.

També es va assenyalar la falta o la tardança en lʼassignació dʼun representant legal, o la falta dʼinformació proporcionada als infants i adolescents tan bon punt són identificats en territori espanyol. Un altre dels punt remarcats és lʼestabliment de centres de recepció de menors estrangers no acompanyats adaptats a les seves necessitats i lʼestabliment dʼun mecanisme de queixa efectiu als centres de protecció de menors per tal de denunciar possibles situacions de maltractament perquè puguin ser investigades. Per últim, lʼorganisme de drets humans va recomanar a lʼEstat espanyol que acabi amb les devolucions en calent, tenint en compte la condició de menors dʼedat.