Experts de la UB alerten sobre lʼimpacte ecològic de lʼalga invasora ʻmoc de rocaʼ en els rius peninsulars

Només alguns organismes petits poden adaptar-se a l’impacte ecològic de l’alga invasora <i>Didymosphenia geminata</i> (moc de roca) en els rius.
Només alguns organismes petits poden adaptar-se a l’impacte ecològic de l’alga invasora Didymosphenia geminata (moc de roca) en els rius.
Recerca
(21/03/2018)

Només alguns organismes petits dels rius —com lʼhidra dʼaigua— són capaços dʼadaptar-se a lʼimpacte ecològic de lʼalga invasora coneguda popularment com a moc de roca, segons alerta un estudi publicat a la revista científica PLOS ONE pels investigadors Narcís Prat, Rubén Ladrera i Joan Gomà, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona.

Només alguns organismes petits poden adaptar-se a l’impacte ecològic de l’alga invasora <i>Didymosphenia geminata</i> (moc de roca) en els rius.
Només alguns organismes petits poden adaptar-se a l’impacte ecològic de l’alga invasora Didymosphenia geminata (moc de roca) en els rius.
Recerca
21/03/2018

Només alguns organismes petits dels rius —com lʼhidra dʼaigua— són capaços dʼadaptar-se a lʼimpacte ecològic de lʼalga invasora coneguda popularment com a moc de roca, segons alerta un estudi publicat a la revista científica PLOS ONE pels investigadors Narcís Prat, Rubén Ladrera i Joan Gomà, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona.

La nova recerca dʼaquest equip, integrants del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB, és la més completa que sʼha fet fins ara en ecologia de sistemes sobre aquesta alga exòtica i, juntament amb treballs anteriors del grup, constitueix una eina estratègica per controlar la proliferació de lʼespècie i per evitar la seva presència en trams fluvials on encara no ha aparegut. 

Lʼalga Didymosphenia geminata, o moc de roca, és una espècie exòtica i invasora dʼaigua dolça capaç de recobrir la llera dels rius durant quilòmetres. És una diatomea originària del nord dʼEuropa i lʼAmèrica del Nord que viu sobretot en aigües molt fredes —netes i sense fòsfor— i que genera grans biomasses que alteren la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes fluvials. La D. geminata és resistent a la dessecació i pot sobreviure fora de lʼaigua en condicions extremes de temperatura i humitat. Detectada a més de cinquanta països de zones temperades i fredes, aquesta alga ha causat episodis crítics a Nova Zelanda i els Estats Units, on ha arribat a afectar la migració dʼespècies dʼinterès econòmic com el salmó.

Una alga invasora que envaeix els rius menys contaminats 

«La particularitat del moc de roca és que, a diferència del que passa amb la majoria dʼalgues —que creixen quan hi ha més fòsfor en lʼaigua—, aquesta és capaç de proliferar en condicions oligotròfiques (sense fòsfor), afavorida per petits increments de la temperatura o de la insolació (per exemple, en rius sense bosc de ribera)», explica Narcís Prat, catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i cap del Grup FEM.

«Quan el creixement de lʼalga es dispara —continua Prat— es forma una mena de moc que sʼincrusta a les pedres del riu. Aquesta capa algal, de centímetres de gruix, altera completament lʼhàbitat de molts organismes que abans vivien sobre les pedres (cargols, insectes, etc.). Els efectes del creixement massiu de D. geminata també afecta molts peixos com la truita de riu, que té menys opcions per alimentar-se i per fer la posta dʼous. Com a resultat, només queden els organismes petits que són capaços de viure en la trama del moc».

Del piragüisme a la pesca esportiva: així es dispersa una espècie invasora

Cada cop sʼobserven més episodis de creixements massius de lʼalga, detectada per primer cop a la península Ibèrica pel catedràtic de la UB Ramon Margalef durant els anys cinquanta del segle passat. Activitats com el piragüisme, la pesca esportiva i lʼexcursionisme han afavorit la dispersió accidental de lʼalga per molts rius. En lʼactualitat, les conques de lʼEbre i del Duero, al nord de la península Ibèrica, són els ecosistemes més afectats per la proliferació massiva de la D. geminata.
 
La nova recerca del Grup FEM de la UB avalua els efectes de la invasió algal en lʼhàbitat natural i té com a referent el riu Lumbreras, a la conca fluvial de lʼEbre a la Rioja. «Aquest és un dels punts més afectats a la Península pel creixement massiu de la D. geminata des del 2011», explica el professor Joan Gomà. «En aquest tram fluvial, en concret, es donen unes condicions ambientals idònies —regulació hidrològica, baixa temperatura, poca concentració de fosfat i falta de bosc de ribera— per estimular la proliferació massiva dʼaquesta alga invasora».

En paraules de lʼinvestigador Rubén Ladrera, primer autor de lʼarticle, «en el cas de lʼEbre, els episodis més greus afecten els rius pirinencs (sobretot el Cinca, lʼAra i el Subordán, a Osca) i en el sistema ibèric, les conques de lʼIregua i el Najerilla, a la Rioja.

«A la resta de Catalunya —afegeix Ladrera—, encara no hi ha un registre de creixements massius amb greu impacte ambiental. Ara bé, cal estar alerta per reduir la vulnerabilitat dels ecosistemes enfront aquests episodis invasius».

Com es pot lluitar contra la proliferació de lʼalga?

Evitar la dispersió de lʼalga i controlar la intensitat dels creixements massius serà clau per impedir que lʼespècie arribi a llocs on encara no és present. En aquest context, les recerques del Grup FEM ajudaran a identificar els episodis de proliferacions i a determinar els factors ambientals que disparen el creixement de lʼalga en els rius peninsulars.

«És impossible eliminar-ne per complet les poblacions», subratlla Rubén Ladrera. «Per això, és imprescindible desinfectar amb lleixiu tots els materials que hagin estat en contacte amb la D. geminata (arts de pesca, botes, piragües, etc.) per evitar que es propagui en altres rius. Com que de vegades no es pot identificar lʼalga a cop dʼull —encara que hi hagi una densitat elevada de cèl·lules—, cal aplicar aquests protocols de desinfecció després dʼestar en contacte amb qualsevol ecosistema fluvial. Així sʼevitaria la transmissió de la D. geminata i dʼaltres espècies invasores».

Controlar lʼús públic de les zones afectades i fomentar la conscienciació social i lʼeducació ambiental són eines necessàries per evitar la petjada ambiental de lʼespècie en els rius peninsulars. També és important dissenyar programes de vigilància dels trams afectats i dels que presenten condicions òptimes per a lʼespècie. En les conques on el moc de roca ha estat eliminat, convé restaurar la vegetació dels boscos de ribera per reduir el grau dʼinsolació sobre la llera del riu (és a dir, limitar lʼactivitat fotosintètica i la producció de filaments algals).

La nova recerca publicada a la revista PLOS ONE amplia els treballs del Grup FEM —amb la contribució destacada de la professora Maria Rieradevall de la UB—, que continuen la tradició investigadora iniciada per lʼecòleg Ramon Margalef (1919-2004), referent de generacions dʼecòlegs i naturalistes de tot el país i fundador del Departament dʼEcologia UB el 1967.


Naturalitzar el cicle hidrològic dels rius

Les espècies invasores són una de les grans amenaces per a la conservació de la biodiversitat en ecosistemes aquàtics a tot el planeta. En països com Nova Zelanda i els Estats Units, sʼhan desplegat estudis per controlar la població de D. geminata amb fosfats o bé biocides basats en el coure, uns productes que també podrien afectar els ecosistemes naturals. Altres estratègies en estudi per lluitar contra lʼespècie invasora podrien ser lʼaugment puntual de la concentració de fosfats en els rius o lʼalliberament de capes superficials dʼaigua dels embassaments —més calentes— que són menys adequades per a la biologia de lʼespècie.

En aquest context, la regulació hidrològica, que altera completament els cabdals naturals dels rius, és un factor que està afavorint la proliferació dʼespècies invasores en detriment de les autòctones. «Naturalitzar el cicle hidrològic dels rius és una mesura per ajudar al control poblacional de lʼalga. Si es generen cabdals extrems —a la tardor i lʼhivern— es podrien arrossegar cèl·lules i filaments algals just abans del període més actiu de lʼespècie, que sʼinicia a finals de la primavera», conclou lʼequip investigador de la UB.

Fotografies: Rubén Ladrera i Joan Gomà (Facultat de Biologia i Institut de Recerca de l'Aigua-IdRA)

 




 

Carregant vídeo...