Notícies
Inici  >  Notícies > Un estudi confirma que la longevitat d’espècies marines com els coralls...

Un estudi confirma que la longevitat d’espècies marines com els coralls i les gorgònies augmenta amb la fondària

El corall vermell (<i>Corallium rubrum</i>) és una de les espècies d’antozous més longeves descrites fins ara.

El corall vermell (Corallium rubrum) és una de les espècies d’antozous més longeves descrites fins ara.

A més fondària, més longeves són les espècies marines que viuen adherides al substrat.

A més fondària, més longeves són les espècies marines que viuen adherides al substrat.

Les poblacions de corall vermell tenen un paper important en l'ecologia dels ecosistemes marins.

Les poblacions de corall vermell tenen un paper important en l'ecologia dels ecosistemes marins.

La gorgònia vermella aporta estructura, biomassa i complexitat a l’hàbitat marí.

La gorgònia vermella aporta estructura, biomassa i complexitat a l’hàbitat marí.

19/03/2018

Recerca

Els ecosistemes marins profunds —dels 100 als 1.000 metres de fondària— estan dominats per espècies longeves que arriben a viure centenars o milers d’anys, mentre que en aigües somes abunden generalment les espècies que només viuen algunes desenes d’anys. Aquesta és la conclusió principal d’un nou treball sobre biologia i ecologia marina en què han participat Cristina Linares i Ignasi Montero Serra, investigadors de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i membres de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio); Joaquim Garrabou i Jean-Baptiste Ledoux, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i Daniel F. Doak, de la Universitat de Colorado (Estats Units).

 

La recerca, publicada a la revista Proceedings of the Royal Society of London B, detalla per primer cop l’impacte dels factors ambientals —llum, nutrients, temperatura, pertorbacions físiques, etc.— sobre els patrons de longevitat d’espècies sèssils que habiten els fons marins (coralls, gorgònies, esponges, macroalgues, bivalves, etc.).

A més fondària, més longevitat

Els ecosistemes marins són els més abundants del planeta, però encara són molt menys coneguts que els terrestres. A causa de les dificultats que planteja el medi marí en la recerca científica, les comunitats biològiques més estudiades pels investigadors es troben sobretot en fondàries màximes de 30-40 metres (esculls tropicals, comunitats algals de l’infralitoral, etc.).

Malgrat la variabilitat biològica dels ecosistemes oceànics, el nou treball apunta que, a més fondària, més longeves són les espècies marines que viuen adherides al substrat. Se sabia de manera teòrica que els factors ambientals dels ambients profunds —més estables i protegits enfront les pertorbacions del medi— afavorien que la vida s’allargués en molts organismes, però fins ara «no hi havia cap estudi científic que demostrés quantitativament i sistemàticament aquest patró entre la fondària i la longevitat», detalla Cristina Linares, professora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.

La vida extrema del corall vermell a la Mediterrània

El nou treball es basa en diferents treballs científics de distribució i longevitat d’espècies marines sèssils (coralls, gorgònies, esponges, macroalgues i bivalves) i en un estudi a llarg termini del corall vermell, com a espècie longeva i emblemàtica del Mediterrani.

El treball presentat ha determinat que el corall vermell (Corallium rubrum) pot viure fins a més de cinc-cents anys, i que és una de les espècies d’antozous més longeves descrites fins ara. Arribar a aquest resultat ha estat possible gràcies a la combinació de l’anàlisi de les sèries de dades demogràfiques amb noves tècniques de modelització de dinàmica de poblacions. A la Mediterrània, els coralls Lophelia pertusa i Madrepora oculata, grans constructors d’esculls marins en aigües fredes, també mostren un perfil d’alta longevitat, igual que algunes fanerògames marines, com és el cas de la Posidonia oceanica.

En paraules de l’expert de la UB Ignasi Montero Serra, investigador predoctoral i primer autor de l’article, «en els hàbitats més profunds —més estables que els ecosistemes superficials—, predominen les espècies amb més longevitat: són organismes amb dinàmiques poblacionals també estables, taxes de creixement molt lentes, alta supervivència dels individus adults i menor èxit reproductor, uns factors que limiten la seva capacitat de recuperació davant els efectes de les pertorbacions ambientals».

En aigües somes, la diversitat d’estratègies de vida és més gran i poden coexistir espècies de perfil més longeu amb d’altres de vida més curta. En aquests organismes, les poblacions són més dinàmiques i fluctuants, amb una menor supervivència en estadis adults però una gran capacitat de reproducció sexual. Per això, són espècies amb uns patrons de recuperació més ràpids davant l’impacte de grans pertorbacions (temporals, etc.).

Les comunitats més vulnerables habiten les grans profunditats

En termes de conservació de la biodiversitat, els autors alerten dels efectes de l’acció humana sobre els habitants més vulnerables dels fons marins. «Les espècies longeves dels hàbitats més profunds són especialment sensibles als impactes que fan augmentar la mortalitat dels individus adults», alerta l’expert Joaquim Garrabou, investigador científic de l’ICM-CSIC.

En conseqüència, les espècies dels fons més profunds mostren una resiliència baixa davant l’impacte ambiental generat per activitats humanes que poden ser altament destructives, com ara la pesca d’arrossegament. Davant una greu pertorbació de l’hàbitat natural, algunes espècies poden trigar desenes o centenars d’anys a recuperar-se, en cas que ho puguin fer. 

Així doncs, la fondària podria ser un factor predictor dels patrons de longevitat dels organismes bentònics en els ecosistemes marins, i ajudaria a valorar la vulnerabilitat potencial d’ecosistemes profunds i poc explorats enfront possibles impactes d’origen antropogènic.

Protegint l’estat ecològic dels ecosistemes marins

Tot i el progrés de les noves recerques, encara hi ha un gran desconeixement sobre els factors ambientals que determinen la distribució i la composició de les comunitats en les profunditats marines. Per això, serà imprescindible dedicar més esforços per aprofundir en el coneixement científic sobre aquests ecosistemes, «donar prioritat a la gestió mediambiental per protegir les comunitats conegudes, i aplicar el principi de precaució per a les zones en què encara no tenim prou coneixement ecològic», subratlla l’equip científic.

El nou treball ha rebut finançament del projecte SMART (CGL2012-32194), del Ministeri d’Economia i Competitivitat, i del projecte europeu MERCES (Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas), el primer que finança el programa Horitzó 2020 per desenvolupar eines i solucions que recuperin l’estat ecològic dels ecosistemes marins degradats.

Fotografies: Cristina Linares (UB-IRBio) i Joaquim Garrabou (ICM-CSIC)



 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona