El I Seminari sobre Finançament Universitari reclama un sistema estable i previsible

D'esquerra a dreta, el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, el rector Joan Elias, i el vicerector d'Economia de la UB, Oriol Escardíbul.
D'esquerra a dreta, el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, el rector Joan Elias, i el vicerector d'Economia de la UB, Oriol Escardíbul.
(22/03/2018)

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, ha inaugurat avui el I Seminari sobre Finançament Universitari, que ha tingut lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric. El rector ha expressat el desig de donar continuïtat a la trobada i que esdevingui un referent. En la seva benvinguda als assistents, ha volgut recordar també el que per a ell és un factor prioritari en aquest tema a debat: el relleu generacional del personal acadèmic i del personal dʼadministració i serveis, i ha assenyalat que per al bon funcionament de les universitats, cal passar del voluntarisme a la sostenibilitat. «El futur de la nostra societat depèn en bona part de com formem el nostre jovent», ha subratllat.

D'esquerra a dreta, el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, el rector Joan Elias, i el vicerector d'Economia de la UB, Oriol Escardíbul.
D'esquerra a dreta, el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, el rector Joan Elias, i el vicerector d'Economia de la UB, Oriol Escardíbul.
22/03/2018

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, ha inaugurat avui el I Seminari sobre Finançament Universitari, que ha tingut lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric. El rector ha expressat el desig de donar continuïtat a la trobada i que esdevingui un referent. En la seva benvinguda als assistents, ha volgut recordar també el que per a ell és un factor prioritari en aquest tema a debat: el relleu generacional del personal acadèmic i del personal dʼadministració i serveis, i ha assenyalat que per al bon funcionament de les universitats, cal passar del voluntarisme a la sostenibilitat. «El futur de la nostra societat depèn en bona part de com formem el nostre jovent», ha subratllat.

Per la seva part, el secretari dʼUniversitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, ha qualificat «d'imprescindible» un debat sobre finançament. «Cal una millora, ja, del sistema de finançament, sobretot pensant en les generacions futures», ha afirmat. També ha manifestat agraïment pel sobreesforç de la comunitat universitària durant els darrers anys de crisi, i per haver millorat, fins i tot, el posicionament dels centres catalans malgrat les circumstàncies poc favorables. Igualment, ha volgut ressaltar «l'enorme retorn a la societat de l'activitat universitària i el seu impacte en el territori».

La primera ponent de la jornada ha estat la britànica Jill Johnes, de la Universitat de Huddersfield, que en la seva intervenció ha explicat com a Anglaterra sʼha passat dʼun sistema de finançament centralitzat basat en la negociació i en lʼassignació dels ingressos necessaris per desenvolupar les funcions de cada universitat, a un sistema descentralitzat sobre la base del rendiment assolit. També sʼha passat dʼuna universitat gratuïta per als estudiants lʼany 1998 a una universitat, actualment, en què una gran part del finançament prové de les taxes que paguen els alumnes. Aquest canvi, ha remarcat, ha comportat un sistema de préstecs per als estudiants, que paguen en funció dels seus salaris un cop graduats i incorporats al mercat laboral, i que sʼha estès així mateix als ensenyaments de màster i de doctorat. Segons Johnes, dʼaquesta manera, les universitats britàniques han aconseguit una eficiència raonable també pel que fa a lʼaccés dels estudiants a la universitat. Entre alguns dels sistemes de millora implementats en les universitats britàniques ha esmentat el Teaching Excellence and Student Outcomes Framework i el Research Excellence Framework, que serveixen per reconèixer lʼexcel·lència de les universitats i que es volen aplicar també a les activitats de transferència. Entre els reptes de futur de les universitats del seu país, Johnes ha apuntat la necessitat «dʼassegurar la fortalesa financera i afrontar els canvis demogràfics».

Ben Jongbloed, de la Universitat de Twente (Països Baixos), ha destacat en la seva intervenció que el finançament universitari ha dʼaconseguir no només els objectius clàssics —garantir lʼaccés als estudis, la qualitat i lʼeficiència—, sinó també buscar lʼexcel·lència en docència i en recerca, i que les recerques estiguin relacionades amb una tasca dʼinnovació. A més, ha apuntat el fet que no totes les universitats han de fer el mateix, i que cal incentivar lʼemprenedoria entre els estudiants. Així mateix, ha posat un èmfasi especial en la diferència de concepte entre finançar segons el cost per aconseguir un objectiu o bé fer-ho sobre la base dels resultats obtinguts, un debat que, ha afirmat, està molt present als Països Baixos. En la seva intervenció sʼha fet palesa lʼheterogeneïtat que existeix a Europa pel que fa, per exemple, a les taxes que paguen els estudiants. També ha fet esment als contractes per rendiment que sʼhan introduït a les universitats holandeses, de manera que el govern negocia amb cada universitat els termes del finançament que rep. Finalment, ha presentat el finançament universitari com una piràmide en la base de la qual se situaria el finançament estable dels investigadors i els seus equips, mentre que la part superior lʼocuparien uns quants centres dʼexcel·lència amb finançament sobre resultats.

Juan Hernández, de la Universitat de Jaén, ha aportat xifres sobre el finançament de les diferents universitats públiques de lʼEstat espanyol i sobre les diferències entre les comunitats autònomes. Una de les conclusions que ha destacat és que el finançament de les universitats és procíclic: empitjora si ho fa el PIB, i a la inversa. «Això no permet fer plans», ha denunciat. També ha constatat la tendència a la privatització de la universitat a través dʼun increment del pes de les taxes dels estudiants en el finançament. El professor ha defensat un finançament estructural per a les universitats, també per a la seva tasca de recerca, «si no, qui investiga sʼarruïna». Pel que fa a les taxes que paguen els estudiants, ha manifestat que sʼhaurien dʼestablir segons la renda per capita de cadascú. Ha acabat la intervenció assenyalant els aspectes positius malgrat tots els problemes: «No hem abaixat la taxa de graduats, hem implantat lʼespai europeu i lʼestructura de màsters amb menys professors i hem millorat en el rendiment acadèmic de lʼalumnat».

Durant la tarda hi ha hagut un debat entre Josep Pallarès, director general dʼUniversitats de la Generalitat; Josep M. Vilalta, secretari executiu de lʼAssociació Catalana dʼUniversitats Públiques; Francesc Xavier Grau, exrector de la Universitat Rovira i Virgili; Jorge Calero, catedràtic dʼEconomia Aplicada de la UB, i José García-Montalvo, catedràtic dʼEconomia de la UPF. Entre altres temes, sʼha abordat el debat sobre quants recursos cal destinar a les universitats. En aquest sentit, els ponents han assenyalat que cal garantir la suficiència financera i l'estabilitat. També sʼha emfasitzat la necessitat de tenir un sistema previsible de finançament i sʼha analitzat el pes que han de significar les aportacions privades, concretament les taxes dels estudiants. Aquí sʼha assenyalat que cal tenir en compte la realitat del país i del seu sistema fiscal i sʼha produït un debat sobre la necessitat o no de les taxes que paguen els alumnes. Sobre la política de beques, sʼha posat de manifest que el sistema actual de beques és feble. Entre altres qüestions, sʼha defensat un sistema previsible i sʼha apuntat que també cal esforços en els ajuts per a batxillerat i cicles formatius. Finalment, tots els participants han coincidit que seria desitjable la creació dʼuna conselleria dʼuniversitats, recerca i innovació en el proper govern, si bé això hauria dʼanar acompanyat dels recursos necessaris i dʼuna priorització política.