Es presenta el primer protocol per evitar lʼimpacte mediambiental de la pesca fantasma a Catalunya
Lluitar contra la pesca fantasma, reduir lʼimpacte de les arts de pesca perdudes als fons marins i sensibilitzar els sectors implicats en la protecció del medi marí a Catalunya són les directrius principals del Protocol per a lʼextracció dʼarts de pesca perduts a la costa catalana. El document sʼha fet públic aquest dilluns, 26 de març, durant la jornada «La conservació del coral·ligen, un objectiu en comú», que ha tingut lloc a la seu del Departament dʼAgricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).
Lluitar contra la pesca fantasma, reduir lʼimpacte de les arts de pesca perdudes als fons marins i sensibilitzar els sectors implicats en la protecció del medi marí a Catalunya són les directrius principals del Protocol per a lʼextracció dʼarts de pesca perduts a la costa catalana. El document sʼha fet públic aquest dilluns, 26 de març, durant la jornada «La conservació del coral·ligen, un objectiu en comú», que ha tingut lloc a la seu del Departament dʼAgricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).
Aquest nou protocol —el primer elaborat a Catalunya per evitar els efectes de la pesca fantasma— està dirigit per Bernat Hereu, professor de la Facultat de Biologia i membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), i coordinat per Joan Ylla, cap de la Secció de Protecció del Litoral i del Medi Marí de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya.
Pesca fantasma: una trampa per a la vida marina
Arreu del món, les xarxes i altres estris de pesca que sʼabandonen o es perden als fons marins són una amenaça greu per a la vida marina. Enrocades als fons marins, les arts de pesca són autèntiques «xarxes fantasma» que capturen peixos de manera passiva però sense cap benefici per a les pesqueries. A més, poden generar situacions de risc per a la navegació (xarxes enredades amb les hèlixs dels vaixells, etc.) i per als banyistes i submarinistes.
A Catalunya, el sector pesquer té un important pes econòmic i social que ha de ser compatible amb la conservació dels recursos naturals. En aquest escenari, el 2015 el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, en col·laboració amb els experts UB-IRBio, va impulsar el programa «Evitem la pesca fantasma». Aquest programa, pioner a tot Catalunya, ha definit les bases del nou protocol per retirar les xarxes i les arts de pesca —esportives i artesanals— que han quedat perdudes i enrocades als fons marins, i evitar així que causin un greu impacte ambiental sobre els ecosistemes marins.
Un portal web creat per lʼequip UB-IRBio ajudarà a localitzar i recuperar les xarxes fantasma. La nova eina també té com a objectiu conscienciar de lʼimpacte real dʼaquestes xarxes en espècies, hàbitats i ecosistemes marins. En la mateixa línia, el Departament dʼAgricultura té disponible una adreça electrònica (protecciomarina@gencat.cat) on el ciutadà podrà notificar la detecció dʼarts de pesca perduts i així facilitar la resposta de lʼAdministració.
Protegir els ecosistemes marins del litoral a Catalunya
La jornada «La conservació del coral·ligen, un objectiu en comú» que ha tingut lloc a la seu del DARP també ha acollit la presentació dʼun protocol per protegir el coral·ligen, una iniciativa dirigida per lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) que permetrà retornar al mar les poblacions de corall decomissades en la lluita contra la pesca il·legal.
Han participat en la jornada Sergi Tudela, cap de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims; Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, i Rosario Allué, cap del Servei de Recursos Marins, a més dels investigadors Joaquim Garrabou (ICM-CSIC) i Bernat Hereu (UB-IRBio), tots dos membres del Grup de Recerca MedRecover.
Un manifest per a la protecció del fons marí
Com a punt final de la jornada, diverses entitats han signat el manifest La conservació del coral·ligen, un objectiu en comú, que dona suport a les línies de treball impulsades per la Generalitat de Catalunya per protegir el patrimoni natural dels ecosistemes marins.
El document, que reforça la col·laboració i el compromís amb el futur dels ecosistemes marins a Catalunya, lʼhan signat el Club dʼImmersió Biologia (CIB) —una entitat creada el 1983 en el si de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i destacada per la defensa de la immersió respectuosa amb el medi ambient—, la Federació Catalana dʼActivitats Subaquàtiques (FECDAS), lʼInternational Forum for Sustainable Underwater (IFSUA), lʼAssociació Catalana de Centres dʼImmersió i Activitats Marines, lʼAssociació de Centres d'Immersió de la Costa Brava, lʼAssociació de Busseig Recreatiu d'Espanya (ABRE), i Scuba Schools International (SSI).
Fotografies: Grup de Recerca MedRecover