Notícies
Inici  >  Notícies > El canvi climàtic també amenaça la supervivència de les aus marines

El canvi climàtic també amenaça la supervivència de les aus marines

Avui dia, els ocells marins són el grup d’aus més amenaçat del món.

Avui dia, els ocells marins són el grup d’aus més amenaçat del món.

Les aus marines no han pogut adaptar el seu cicle reproductor a les noves condicions climàtiques marcades pel canvi global.

Les aus marines no han pogut adaptar el seu cicle reproductor a les noves condicions climàtiques marcades pel canvi global.

Segons aquest treball, trobar aliment per alimentar els pollets pot ser una missió cada cop més difícil per a les aus marines.

Segons aquest treball, trobar aliment per alimentar els pollets pot ser una missió cada cop més difícil per a les aus marines.

Aquesta situació serà especialment perjudicial en els petrells gegants, els fulmars i els albatros.

Aquesta situació serà especialment perjudicial en els petrells gegants, els fulmars i els albatros.

L’equip de la UB-IRBio ha estudiat la relació entre els factors climàtics i els cicles biològics d’una població de baldriga cendrosa que cria a l’arxipèlag canari.

L’equip de la UB-IRBio ha estudiat la relació entre els factors climàtics i els cicles biològics d’una població de baldriga cendrosa que cria a l’arxipèlag canari.

05/04/2018

Recerca

Trobar aliment per alimentar els pollets pot ser una missió cada cop més difícil per a les aus marines a causa dels efectes del canvi global, segons un nou estudi publicat a la revista Nature Climate Change per un equip internacional en què participen els professors Jacob González-Solís i Raül Ramos, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

 

Segons aquest treball, les aus marines no han pogut adaptar el seu cicle reproductor a les noves condicions climàtiques marcades pel canvi global. En un futur, l’augment progressiu de les temperatures del mar podria generar una falta de sincronia entre el període de cria i d’alimentació dels pollets i les etapes en què les preses són més abundants en els oceans.

La nova recerca és el resultat global de la col·laboració d’un ampli equip internacional d’experts en aus marines, liderat per la Universitat d’Edimburg, el Centre d’Ecologia i Hidrologia (CEH) i la Investigació Antàrtica Britànica (BAS), del Regne Unit. El nou treball, que té el suport del Consell de Recerca del Medi Natural del Regne Unit, ha analitzat els patrons de reproducció de seixanta-dues espècies d’aus marines entre el 1952 i el 2016, un període marcat per l’augment significatiu de la temperatura de la superfície del mar.


Quina és la resposta climàtica de les aus marines al canvi global?

Actualment, els ocells marins són el grup d’aus més amenaçat del món, i l’estat de conservació de la majoria d’espècies —els ordres Sphenisciformes, Procellariiformes, Suliformes, Pelecaniformes i Charadriiformes— empitjora dia a dia. Segons l’estudi, les aus marines no poden adaptar els ritmes biològics als canvis de la temperatura en superfície dels oceans, mentre que les seves preses més habituals (calamars, sardines, etc.) sí que estan alterant els patrons reproductors com a resposta al canvi global. Aquesta falta de sincronia entre els ritmes biològics d’aus marines i preses pot dificultar l’obtenció d’aliment (decalatge tròfic), en especial durant l’època de cria i d’alimentació dels pollets, una situació que posaria en risc la supervivència de moltes poblacions especialment vulnerables.

En el marc del treball, l’equip de la UB-IRBio ha estudiat les dades fenològiques —relació entre els factors climàtics i els cicles biològics— d’una població de baldriga cendrosa (Calonectris borealis) que cria a l’arxipèlag canari. Tal com explica el professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de l’IRBio, «en concret, hem pogut monitoritzat la reproducció d’aquesta població d’aus des del 2001», un fet que ha permès contribuir de manera significativa al resultat final del treball. Segons les conclusions, «en les àrees oceàniques de l’Atlàntic i la Mediterrània, es preveu que les espècies migratòries de llarga distància seran les més afectades, ja que habiten com a mínim en dues àrees diferents durant tot l’any», remarca González-Solís.

Aus oceàniques: una vida en condicions extremes

Les aus marines tenen històries de vida particularment extremes, amb una esperança de vida superior a la de les seves preses, una alta supervivència adulta, baixa fecunditat, i una edat reproductora avançada. Segons detalla el professor Raül Ramos (UB-IRBio), «aquests factors fan que siguin particularment sensibles a qualsevol pertorbació ambiental, tant de manera directa com indirecta».

Segons Ramos, que és investigador postdoctoral al mateix Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, «aquest decalatge tròfic entre aus marines i preses a causa de l’escalfament global serà especialment perjudicial en l’ordre dels Procellariiformes, sobretot els petrells gegants, els fulmars i els albatros. Aquestes espècies, de les famílies Procellariidae i Diomedeidae, han mostrat una menor flexibilitat en la seva fenologia de cria». En paral·lel, «les aus oceàniques amb més capacitat de resposta climàtica enfront l’escalfament global i el possible decalatge tròfic són els Pelecaniformes i Suliformes (és a dir, corbs marins i mascarells)», conclou l’expert.


                                                                            Fotografies: Jacob González-Solís i Raül Ramos (UB-IRBio)

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona