El canvi climàtic també amenaça la supervivència de les aus marines

Segons aquest treball, les aus marines no han pogut adaptar el seu cicle reproductor a les noves condicions climàtiques marcades pel canvi global. En un futur, lʼaugment progressiu de les temperatures del mar podria generar una falta de sincronia entre el període de cria i dʼalimentació dels pollets i les etapes en què les preses són més abundants en els oceans.

La nova recerca és el resultat global de la col·laboració dʼun ampli equip internacional dʼexperts en aus marines, liderat per la Universitat dʼEdimburg, el Centre dʼEcologia i Hidrologia (CEH) i la Investigació Antàrtica Britànica (BAS), del Regne Unit. El nou treball, que té el suport del Consell de Recerca del Medi Natural del Regne Unit, ha analitzat els patrons de reproducció de seixanta-dues espècies dʼaus marines entre el 1952 i el 2016, un període marcat per lʼaugment significatiu de la temperatura de la superfície del mar.

Quina és la resposta climàtica de les aus marines al canvi global?

Actualment, els ocells marins són el grup dʼaus més amenaçat del món, i lʼestat de conservació de la majoria dʼespècies —els ordres Sphenisciformes, Procellariiformes, Suliformes, Pelecaniformes i Charadriiformes— empitjora dia a dia. Segons lʼestudi, les aus marines no poden adaptar els ritmes biològics als canvis de la temperatura en superfície dels oceans, mentre que les seves preses més habituals (calamars, sardines, etc.) sí que estan alterant els patrons reproductors com a resposta al canvi global. Aquesta falta de sincronia entre els ritmes biològics dʼaus marines i preses pot dificultar lʼobtenció dʼaliment (decalatge tròfic), en especial durant lʼèpoca de cria i dʼalimentació dels pollets, una situació que posaria en risc la supervivència de moltes poblacions especialment vulnerables.

En el marc del treball, lʼequip de la UB-IRBio ha estudiat les dades fenològiques —relació entre els factors climàtics i els cicles biològics— dʼuna població de baldriga cendrosa (Calonectris borealis) que cria a lʼarxipèlag canari. Tal com explica el professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de lʼIRBio, «en concret, hem pogut monitoritzat la reproducció dʼaquesta població dʼaus des del 2001», un fet que ha permès contribuir de manera significativa al resultat final del treball. Segons les conclusions, «en les àrees oceàniques de lʼAtlàntic i la Mediterrània, es preveu que les espècies migratòries de llarga distància seran les més afectades, ja que habiten com a mínim en dues àrees diferents durant tot lʼany», remarca González-Solís.

Aus oceàniques: una vida en condicions extremes

Les aus marines tenen històries de vida particularment extremes, amb una esperança de vida superior a la de les seves preses, una alta supervivència adulta, baixa fecunditat, i una edat reproductora avançada. Segons detalla el professor Raül Ramos (UB-IRBio), «aquests factors fan que siguin particularment sensibles a qualsevol pertorbació ambiental, tant de manera directa com indirecta».

Segons Ramos, que és investigador postdoctoral al mateix Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, «aquest decalatge tròfic entre aus marines i preses a causa de lʼescalfament global serà especialment perjudicial en lʼordre dels Procellariiformes, sobretot els petrells gegants, els fulmars i els albatros. Aquestes espècies, de les famílies Procellariidae i Diomedeidae, han mostrat una menor flexibilitat en la seva fenologia de cria». En paral·lel, «les aus oceàniques amb més capacitat de resposta climàtica enfront lʼescalfament global i el possible decalatge tròfic són els Pelecaniformes i Suliformes (és a dir, corbs marins i mascarells)», conclou lʼexpert.

                                                                            Fotografies: Jacob González-Solís i Raül Ramos (UB-IRBio)