Un estudi analitza els factors de risc associats al reingrés hospitalari en pacients de més de 65 anys afectats per pneumònia
Prop de lʼ11 % dels pacients de més de 65 anys que han estat hospitalitzats per pneumònia tornen a ingressar a lʼhospital durant els trenta dies posteriors a lʼalta mèdica. Aquesta és una de les conclusions dʼun estudi multicèntric publicat a la revista BMJ Open per un equip dʼexperts liderat per la catedràtica Àngela Domínguez, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa dʼEpidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).
Prop de lʼ11 % dels pacients de més de 65 anys que han estat hospitalitzats per pneumònia tornen a ingressar a lʼhospital durant els trenta dies posteriors a lʼalta mèdica. Aquesta és una de les conclusions dʼun estudi multicèntric publicat a la revista BMJ Open per un equip dʼexperts liderat per la catedràtica Àngela Domínguez, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa dʼEpidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).
La pneumònia adquirida en la comunitat (PAC) és una patologia freqüent que ha esdevingut una de les principals causes dʼhospitalització i mort de les persones a partir dels 65 anys. Després de lʼhospitalització, la recuperació total del pacient és lenta i la probabilitat de reingrés és elevada durant aquest període. Els episodis de reingressos sʼassocien sovint a lʼempitjorament dʼuna malaltia de base o bé a lʼaparició dʼuna nova patologia, amb el conseqüent augment de la càrrega clínica i econòmica per al sistema de salut.
Lʼequip científic va fer un estudi transversal amb la finalitat de determinar quins són els factors de risc associats al reingrés de pacients més de 65 anys en els trenta dies posteriors a lʼalta. La recerca, duta a terme en vint hospitals de set comunitats autònomes de tot lʼEstat, es va elaborar en el marc dels episodis de grip estacional dels períodes 2013-2014 i 2014-2015.
Les conclusions del treball relacionen el reingrés dels pacients amb factors que tant poden ser prevenibles (per exemple, la decisió de lʼalta) com no (propis del pacient). Entre els factors de risc, la recerca subratlla fets com ara conviure en contacte amb nens; fer més de tres visites hospitalàries durant els noranta dies previs a lʼingrés; patir insuficiència respiratòria crònica, insuficiència cardíaca o malaltia hepàtica crònica, o bé haver estat derivat al domicili amb suport mèdic en el moment de lʼalta mèdica.