La crisi humanitària del Mediterrani, explicada en primera persona per un voluntari de Proactiva Open Arms

Pol Martínez: «Els que pugen a una embarcació i no són rescatats moren al mar».
Pol Martínez: «Els que pugen a una embarcació i no són rescatats moren al mar».
Acadèmic
(25/04/2018)

«Els que pugen a una embarcació i no són rescatats moren al mar». Amb aquesta afirmació,  Pol Martínez resumia la seva experiència com a socorrista voluntari de lʼONG catalana Proactiva Open Arms, en una xerrada que va impartir el 18 dʼabril al Campus de Mundet a lʼalumnat de lʼassignatura de Drets Humans i Marcs Legals de l'Educació Social del grau dʼEducació Social de la Universitat de Barcelona.

 

Pol Martínez: «Els que pugen a una embarcació i no són rescatats moren al mar».
Pol Martínez: «Els que pugen a una embarcació i no són rescatats moren al mar».
Acadèmic
25/04/2018

«Els que pugen a una embarcació i no són rescatats moren al mar». Amb aquesta afirmació,  Pol Martínez resumia la seva experiència com a socorrista voluntari de lʼONG catalana Proactiva Open Arms, en una xerrada que va impartir el 18 dʼabril al Campus de Mundet a lʼalumnat de lʼassignatura de Drets Humans i Marcs Legals de l'Educació Social del grau dʼEducació Social de la Universitat de Barcelona.

 

Martínez va denunciar que «la crisi humanitària que pateix el Mediterrani central és realment dramàtica: per això és crucial lʼactivitat de Proactiva Open Arms, que és lʼúnica organització que actua rescatant vides al mar». Així mateix, va destacar que «milers de persones es juguen la vida dia rere dia per arribar a Europa i fugir de conflictes bèl·lics i dʼaltres situacions que vulneren els drets humans». «A més —va assegurar—, les dificultats no acaben quan les persones són rescatades al mar, perquè quan arriben a Europa amb lʼesperança dʼuna vida millor molt sovint són deportades».

Els alumnes escoltaven en silenci absolut. Martínez els va confessar que ell és incapaç de veure el que està passant sense preguntar-se com pot ser que hi hagi gent que aboqui altres persones a aquesta situació. «Però, malauradament, no tothom pensa el mateix», va dir. Tot i que la xerrada es titulava «Salvar vides no és un crim», el voluntari es va referir al fet que lʼONG està sent investigada sota lʼacusació dʼafavorir la immigració il·legal, i fins fa no res el principal vaixell que Proactiva utilitza en les missions es trobava immobilitzat en un port italià. Sobre aquesta circumstància va fer un petit incís: «És com si haguéssim tornat dos anys enrere. LʼOpen Arms ara no pot tornar a la zona de rescat i, per tant, les missions sʼhan de fer amb un veler».

Martínez va explicar als alumnes com havia nascut lʼONG: «Open Arms va sorgir del compromís fervent de la societat civil amb els drets humans, i lʼactivitat de Proactiva és possible gràcies a les donacions de particulars i els voluntaris i voluntàries que hi col·laboren». Per acabar, va insistir que encara hi ha molta feina a fer: «No cal anar al Mediterrani, des de Barcelona podem ajudar amb petites accions».