Pablo Pineda: «La síndrome de Down ni em defineix ni em condiciona»
Pablo Pineda està convençut que la síndrome de Down ni el defineix ni el condiciona: «Jo sempre dic que soc Pablo Pineda i tinc síndrome de Down. Hi ha una gran diferència entre ser i tenir. El ser tʼesclafa i, en canvi, el tenir denota que allò només és una característica més».
Ho va explicar el passat 25 dʼabril en el marc de I Jornada dʼIntegració Laboral de Persones amb Discapacitats organitzada per la Càtedra UB-Fundació Adecco. Lʼacte tenia com a objectiu establir quins són els principals reptes en matèria dʼintegració laboral a les institucions públiques de les persones amb discapacitats. Pineda, en un diàleg amb Francesc Xavier Pérez, coordinador regional de la Fundació Adecco a Barcelona, va explicar en primera persona quina ha estat la seva experiència tant en la seva etapa formativa com en el terreny laboral.
Pablo Pineda està convençut que la síndrome de Down ni el defineix ni el condiciona: «Jo sempre dic que soc Pablo Pineda i tinc síndrome de Down. Hi ha una gran diferència entre ser i tenir. El ser tʼesclafa i, en canvi, el tenir denota que allò només és una característica més».
Ho va explicar el passat 25 dʼabril en el marc de I Jornada dʼIntegració Laboral de Persones amb Discapacitats organitzada per la Càtedra UB-Fundació Adecco. Lʼacte tenia com a objectiu establir quins són els principals reptes en matèria dʼintegració laboral a les institucions públiques de les persones amb discapacitats. Pineda, en un diàleg amb Francesc Xavier Pérez, coordinador regional de la Fundació Adecco a Barcelona, va explicar en primera persona quina ha estat la seva experiència tant en la seva etapa formativa com en el terreny laboral.
«Les aparences enganyen i tots tenim prejudicis, jo també»
«Les aparences enganyen i tots tenim prejudicis, jo també. Els prejudicis venen del desconeixement». Així començava Pineda la seva intervenció. Aquest malagueny de 43 anys és el primer universitari amb síndrome de Down i és conscient que bona part del seu èxit el deu a la família: «Vaig ser el petit de quatre germans i els meus pares sempre van tenir molt clar que jo era un més. En aquest sentit, van ser visionaris. No es van deixar influir mai per les opinions de fora ni van ser permeables als prejudicis. Els meus germans també hi van influir, van ser els meus grans mestres».
Pineda, que fa xerrades per a famílies i empreses i ja sʼha convertit en un referent internacional, va destacar que sempre diu als pares dʼinfants amb síndrome de Down que els han dʼeducar com farien amb qualsevol altre fill i estimular-los des del minut zero.
Va presumir dʼhaver tingut una infància molt feliç i va confessar que lʼadolescència no ho va ser tant: «Ja és una etapa complicada per si mateixa. A lʼinstitut comencen els qualificatius i hi ha persones que tʼaccepten però nʼhi ha que no».
El pas a la universitat lʼhi deu al seu mentor, Miguel López Melero, que li va recomanar que estudiés Magisteri en Educació Especial. «Volia ser advocat per promoure la justícia social o periodista per comunicar coses». Amb la tasca de sensibilització que duu a terme, Pineda ha acabat fent, una mica, totes dues coses.
«La universitat és massa teòrica, poc emocional»
A la pregunta de què ha de fer la universitat per integrar les persones amb discapacitat a les aules, va ser contundent: «Cal un canvi dʼactitud, un canvi de mentalitat: cal veure la diferència com un valor i respectar-la. Perquè en la diferència està lʼavenç i el progrés de la societat. És imprescindible entendre que tots tenim capacitats, diferents capacitats».
«Mʼhe convertit en influencer i mʼencanta la meva feina a Adecco»
Els seus inicis al món laboral no van ser fàcils. Va treballar a lʼAjuntament de Màlaga, a lʼÀrea de Benestar Social, però lamenta que desaprofitessin el seu talent, perquè va acabar sent el noi dels encàrrecs.
Després va arribar una oportunitat que no sʼhauria imaginat mai: va convertir-se en el protagonista de la pel·lícula Yo también i va guanyar la Conxa de Plata. «Lʼèpoca de la pel·lícula va ser meravellosa», va recordar amb nostàlgia.
Ha publicat els llibres El reto de aprender (2013) i Niños con capacidades especiales (2015), i actualment treballa a la Fundació Adecco com a consultor, on desenvolupa tasques de sensibilització i formació per a empreses i per a la societat en general, i assegura que li encanta la seva tasca. «Mʼhe convertit en influencer —va dir sorneguer—, i quan he estat malalt i no he pogut fer conferències ho he passat fatal i ho he trobat molt a faltar». De fet, la seva faceta de portaveu li ve de lluny, perquè als onze anys apareixia en un vídeo dient: «Deixeu que els nens com jo estiguin als patis de les escoles».
Van cloure la jornada Marina Romeo, professora de Psicologia Social de la UB i directora de la Càtedra UB-Fundació Adecco, i la vicerectora dʼIgualtat i Acció Social, Maite Vilalta, que confessava al final de lʼacte que escoltar Pineda havia estat «un regal preciós».