La UB celebra el centenari del naixement del físic Richard Feynman

Richard Feynman (1918-1988), un dels físics més creatius i influents del segle XX.
Richard Feynman (1918-1988), un dels físics més creatius i influents del segle XX.
Recerca
(07/05/2018)

En el marc de la IV Festa de la Ciència de la UB, una conferència repassarà la figura de Richard Feynman (1918-1988), un dels físics més creatius i influents del segle XX, el divendres 11 de maig, a les 12 h, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona. La ponència serà a càrrec del professor dʼHistòria de la Ciència i de Física a lʼInstitut Tecnològic de Massachusetts (MIT, Estats Units) David Kaiser. Podeu seguir en directe aquest acte a través dʼaquest enllaç.

Richard Feynman (1918-1988), un dels físics més creatius i influents del segle XX.
Richard Feynman (1918-1988), un dels físics més creatius i influents del segle XX.
Recerca
07/05/2018

En el marc de la IV Festa de la Ciència de la UB, una conferència repassarà la figura de Richard Feynman (1918-1988), un dels físics més creatius i influents del segle XX, el divendres 11 de maig, a les 12 h, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona. La ponència serà a càrrec del professor dʼHistòria de la Ciència i de Física a lʼInstitut Tecnològic de Massachusetts (MIT, Estats Units) David Kaiser. Podeu seguir en directe aquest acte a través dʼaquest enllaç.

Sota el títol «Following his own path: the life and science of physicist Richard Feynman» («Seguint el seu propi camí: la vida i la ciència del físic Richard Feynman»), Kaiser aprofundirà en les aportacions científiques més importants dʼaquest físic singular i del context històric en què va viure, el mateix dia que es compleixen cent anys del seu naixement. La ponència serà en anglès i està oberta al públic general, però cal inscriure-sʼhi prèviament per mitjà dʼaquest formulari en línia.

Algunes de les experiències més rellevants de Richard Feynman van tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial, quan va destacar com lʼinvestigador més jove del Laboratori Nacional de Los Alamos, la seu secreta del projecte Manhattan. Després de la guerra, les descobertes de Feynman van fer canviar la manera de veure el món natural per part dels físics: des del ball de les partícules quàntiques o el comportament misteriós de les forces nuclears, fins a lʼestructura de lʼespai i el temps. Lʼany 1965, juntament amb Julian Schwinger i Shin-itiro Tomonaga va guanyar el Premi Nobel de Física.

Quan feia classes, lʼaula es convertia en un teatre i els espectadors quedaven captivats per la seva oratòria i la seva profunda comprensió dels conceptes més complexos que aconseguia ensenyar de la manera més simple i transparent. Feynman va escriure llibres de text i va ser un escriptor reconegut, que compartia la seva visió sobre els enigmes de la natura amb generacions de científics i amb gent de fora de lʼàmbit de la ciència.

David Kaiser és autor de diversos llibres, entre els quals cal destacar Drawing theories apart: the dispersion of Feynman diagrams in Postwar Physics (2005), on explica com es va fer popular la visió idiosincràtica de Richard Feynman sobre la teoria quàntica, o How the hippies saved Physics: science, counterculture, and the quantum revival (2011), centrat en els esforços dels físics per entendre fenòmens estranys com els entrellaçaments quàntics. Kaiser codirigeix un grup de recerca sobre cosmologia de lʼunivers inicial al Centre de Física Teòrica del MIT. També colidera una col·laboració internacional que estudia les bases de la teoria quàntica. Membre de la Societat Americana de Física, Kaiser ha rebut els premis més prestigiosos a lʼexcel·lència en docència del MIT. La seva recerca sʼha publicat a les revistes Science, Nature, així com a The New York Times  i a The New Yorker, i també als programes de televisió NOVA, National Public Radio i a la BBC.

Feynman Total

La celebració de lʼany Feynman, FeynmanTotal, està impulsada i liderada per EspaiNano, el grup de comunicació i divulgació especialitzat en nanociència i nanotecnologia de lʼAssociació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) que coordina Jordi Díaz (UB). LʼEspaiNano vol ser un punt de trobada de nanodivulgadors i experts en diferents temàtiques relacionades amb la nanotecnologia. La xerrada ha rebut el finançament del Consolat General dels EUA a Barcelona.