Investigadors de lʼInstitut de Ciències del Cosmos en el Sónar 2018
Des d'avui, 14 de maig, fins al dia 16 té lloc la segona transmissió de Sónar cap a l'Estrella de Luyten b, l'exoplaneta potencialment habitable situat a 12,4 anys llum de la Terra, a uns 120 bilions de quilòmetres. Aquesta acció està emmarcada en el projecte Sónar Calling, en què han participat investigadors de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Entre ells es troba Jordi Portell, investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB-IEEC), que ha portat a terme el disseny del missatge, la codificació i la coordinació de l'enviament.
Des d'avui, 14 de maig, fins al dia 16 té lloc la segona transmissió de Sónar cap a l'Estrella de Luyten b, l'exoplaneta potencialment habitable situat a 12,4 anys llum de la Terra, a uns 120 bilions de quilòmetres. Aquesta acció està emmarcada en el projecte Sónar Calling, en què han participat investigadors de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Entre ells es troba Jordi Portell, investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB-IEEC), que ha portat a terme el disseny del missatge, la codificació i la coordinació de l'enviament.
Sónar Calling és la primera sèrie de transmissions de ràdio de la història que s'envia a un exoplaneta proper potencialment habitable. En total s'hi han enviat trenta-vuit peces de música de deu segons creades per artistes afins al festival que resumeixen el caràcter exploratori de Sónar al llarg dels seus vint-i-cinc anys d'existència. La resposta podria arribar d'aquí a vint-i-cinc anys més, coincidint amb el 50è aniversari de Sónar. En aquest cas, l'Estrella de Luyten b ha estat escollida com a objectiu perquè és la més propera amb un exoplaneta potencialment habitable, conegut i visible des de l'hemisferi nord. Totes les transmissions s'envien des de l'antena de l'Associació Científica Europea de Radars de Dispersió Incoherent (EISCAT, per les sigles en anglès), situada a Tromsø (Noruega). Aquest enviament s'ha dut a terme en col·laboració amb l'astrofísic canadenc Yvan Dutil.
Com ens podem comunicar amb els potencials extraterrestres?
Els enviaments van acompanyats d'uns tutorials adreçats als potencials extraterrestres que tenen com a objectiu explicar coses sobre nosaltres sense haver d'aprendre una llengua completament nova. Aquests tutorials es basen en els anomenats missatges autodescodificables (o missatges propedèutics), que introdueixen els conceptes progressivament i proporcionen informació sobre matemàtiques, física, la humanitat i el cosmos. El 1999 el professor Dutil va elaborar, juntament amb el seu col·lega Stéphane Dumas (1970-2016), un petit diccionari de símbols o conceptes, cadascun descrit amb una imatge de pocs píxels. La secció tutorial del missatge enviat a Sónar Calling presenta els diferents conceptes a poc a poc, com si estiguéssim ensenyant a parlar a un nadó.
L'última part dels tutorials, en què ha participat Jordi Portell (ICCUB-IEEC), és necessària per interpretar la música digital creada pels nostres artistes, i constitueix una il·lustració i una demostració pràctica dels conceptes de música digital i de sons simples.
Per descobrir els aspectes artístics i científics d'aquesta iniciativa, Sónar 2018 inclourà la instal·lació «Sónar Calling GJ273b Control Room by Absolut», que es podrà veure a l'espai Sónar de Dia. A més, en el marc del congrés internacional Sónar+D tindrà lloc una conferència a càrrec dels investigadors que han participat en el projecte, i l'investigador de l'ICCUB Xavier Luri durà a terme un taller sobre anàlisi de dades astronòmiques per a aplicacions creatives.