Una festa cada any més gran

El rector agraeix la feina als organitzadors i als investigadors.
El rector agraeix la feina als organitzadors i als investigadors.
Recerca
(14/05/2018)

L'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona no està mai tan concorregut com el dia de la Festa de la Ciència. De fet, ja s'ha convertit en una cita ineludible per a totes les persones que volen conèixer, dʼuna manera lúdica i innovadora, la recerca que es fa a la Universitat de Barcelona. El divendres 11 de maig, el rector comença la jornada agraint amb entusiasme la implicació i dedicació de lʼorganització, els investigadors i les persones voluntàries que hauran de fer possible que més d'un miler d'assistents participin en una quarantena d'activitats, tallers o jocs i coneguin una mica més la recerca que es fa a la Universitat. 

El rector agraeix la feina als organitzadors i als investigadors.
El rector agraeix la feina als organitzadors i als investigadors.
Recerca
14/05/2018

L'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona no està mai tan concorregut com el dia de la Festa de la Ciència. De fet, ja s'ha convertit en una cita ineludible per a totes les persones que volen conèixer, dʼuna manera lúdica i innovadora, la recerca que es fa a la Universitat de Barcelona. El divendres 11 de maig, el rector comença la jornada agraint amb entusiasme la implicació i dedicació de lʼorganització, els investigadors i les persones voluntàries que hauran de fer possible que més d'un miler d'assistents participin en una quarantena d'activitats, tallers o jocs i coneguin una mica més la recerca que es fa a la Universitat. 

Lʼequip de La UB Divulga, capitanejat per Marga Becerra, sap que així culmina un procés de moltes setmanes de feina. Amb aquesta, ja se nʼhan fet quatre edicions, i són conscients que la jornada serà llarga i intensa, però lʼencaren amb il·lusió. Molts investigadors repeteixen any rere any, perquè és una oportunitat única per mostrar a la societat la recerca que fan als laboratoris, als despatxos o sobre el terreny. Enguany, molts equips de recerca sʼestrenen a la festa i esperen, expectants, que arribin els primers visitants.

A les 9 h comencen a entrar escoles i abans de les 10 h ja es formen cues a tots els estands. Els alumnes són majoritàriament de secundària, però també nʼhi ha de primària i nens i nenes que venen amb les famílies. «Sabeu per què hi ha persones a qui els mosquits piquen més?», pregunta Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra, a un grup de criatures. «Perquè tenen la sang més dolça», respon una nena. «Això és el que heu sentit a dir, però no és veritat. Les “mosquites” (perquè són sempre les femelles) piquen a les persones que emeten més CO2 i tenen una temperatura corporal més elevada».

A Filologia també es fa recerca

«És fantàstic que la Universitat de Barcelona obri les portes a la ciutadania i mostri a tots aquests joves que la recerca que sʼhi fa no és només la de bata blanca i al laboratori», diu Joan Elias durant la seva visita a la festa. Prova dʼaixò és lʼelevada presència de grups de recerca de la Facultat de Filologia, que proposen, entre dʼaltres, jocs per conèixer la pronúncia del català o la diversitat lingüística de la llengua. 

«El que més mʼha agradat és el Kahoot sobre argot juvenil», comenta una alumna abans de marxar. El taller el fan estudiants de la plataforma Com ho diria, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, que analitza lʼús de la llengua catalana per part dels joves. «Fem un qüestionari Kahoot perquè als joves els agrada molt». Es tracta dʼun qüestionari en línia en què els diversos participants han de respondre una pregunta simultàniament des dels seus dispositius mòbils. En aquest cas els plantegen una expressió en argot juvenil i ells han de triar lʼalternativa estàndard més precisa, o a lʼinrevés. «És curiós, perquè ens estem trobant que entenen tots els mots argòtics i, en canvi, no coneixen el significat de les opcions en català estàndard, del tipus cap de trons o perepunyetes», explica lʼinvestigador Xavier Mas.

Pikachus, muons i ones cerebrals

«Mira, un Pikachu!», exclama una noia. Es tracta, efectivament, dʼun Pokémon fet en directe amb una impressora en 3D que el Departament de Ciència dels Materials i Química Física ha portat a la festa per explicar totes les possibilitats que ofereix aquest tipus de tecnologia, que permet fer prototips molt ràpidament i a un cost molt més baix que mitjançant les metodologies tradicionals. Més enllà de lʼanècdota del Pikachu, les aplicacions pràctiques són diverses: «Com que és una tecnologia escalable, es poden fer des dʼimplants mèdics fins a para-xocs de cotxes», diu Pol Barcelona, investigador de la Facultat de Química.

Per la seva banda, una investigadora de lʼInstitut de Ciències del Cosmos parla davant la mirada atònita dʼun grup dʼescolars: «Encara que a ull nu no ho podem observar, la Terra està bombardejada constantment per partícules que provenen de tot lʼUnivers, són els anomenats raigs còsmics», explica. Els parla dels muons, un concepte que cap dʼells coneixia i que els ha fascinat.

«Que fort em sembla tot plegat», diu un dels alumnes. Venen de fer el taller Endolla el teu cervell, en què el Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (BrainLab) els ha demostrat com canvien les ones cerebrals (mesurades amb la tècnica de lʼencefalograma) quan, per exemple, obrim i tanquem els ulls.

Els incondicionals de la festa

La Facultat de Biologia, incondicional de la Festa, participa en la quarta edició amb cinc tallers diferents sobre fisiologia vegetal. Expliquen als assistents què són les estomes i per a què serveixen, com es dispersen les llavors, com es fa el cultiu in vitro, com sʼavalua la contaminació de lʼaigua o com dʼimportant és conèixer el sòl.

Altres tallers que sempre tenen molt èxit són: Simetries, del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals; La taula periòdica i La química i el color, de la Facultat de Química; Vine a fer el Iuristest, de la Facultat de Dret; De la realitat virtual al món real, de la Facultat de Psicologia, o RiuNeT: lʼapp per avaluar la qualitat ecològica dels rius, de la Facultat de Biologia.

Aquest any, la festa té una cirereta més: una conferència de David Kaiser, professor dʼHistòria de la Ciència i de Física a lʼInstitut Tecnològic de Massachusetts, que repassarà la figura del singular físic nord-americà Richard Feynman (1918-1988), coincidint amb el centenari del seu naixement.

Un final de festa molt original

Amb lʼobjectiu que els investigadors que participen a la festa coneguin la resta de companys i els tallers que organitzen, lʼactivitat acaba, com a colofó final, amb un acte intern adreçat específicament a ells. El dinamitza en clau dʼhumor una actriu que durant tota la jornada ha simulat ser una investigadora de la Universitat de Bristol convidada pel vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca, Xavier Roigé. Dʼuna manera molt amena, i amb la complicitat del rector i altres òrgans de govern, la suposada investigadora comenta anècdotes i curiositats de la festa mentre els grups de recerca i organitzadors dinen: «Tinc el cap a punt dʼexplotar de tan very interesting que ha estat this day. No podré parlar de tots els tallers, Iʼm sorry, perquè 38 són too much, you know». 

La festa acaba i el balanç no pot ser més satisfactori: «Lʼesforç ha valgut la pena i la valoració que en fem és molt positiva. El públic i els investigadors han quedat contents i nosaltres ja pensem en la propera edició», assegura Marga Becerra, responsable de la UCC+i de la Universitat de Barcelona i «mare» de La Festa de Ciència de la UB.