Diversos investigadors reivindiquen en un llibre el llegat de Guillem Díaz-Plaja

El llibre El Fondo Guillermo Díaz-Plaja: perspectivas de un legado recull les aportacions dels diversos especialistes que van participar en el I Simposi Internacional del Fons Guillem Díaz-Plaja, que va organitzar el 2016 lʼequip del mateix fons en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB). Lʼobjectiu era mostrar com conflueixen en lʼobra i el llegat dʼaquest escriptor diferents branques de les humanitats, com ara la història i crítica de la literatura, la didàctica de la literatura, la filosofia, la biblioteconomia i arxivística, o els epistolaris.

Díaz-Plaja va ser viatger, home pont entre cultures (catalana i castellana, hispanoamericana i universal), professor, divulgador i gestor cultural. Els seus llibres i tot el seu llegat es conserva en el Fons Guillem Díaz-Plaja, situat a la RABLB, a excepció de lʼepistolari, conservat a la Unitat dʼEstudis Biogràfics de la UB. Precisament el llibre coordinat per Jiménez León aprofundeix des dʼangles complementaris en la importància dʼaquest fons en la història cultural dʼun país, la tasca educativa de Díaz-Plaja, el seu entramat de relacions amb altres professors i intel·lectuals del moment, el seu caràcter viatger (com a promotor i ambaixador dʼempreses culturals), i sobretot el seu interès per posar en contacte diverses formes de cultura i diferents llengües, tant a la Península o al món sencer.

El volum resultant consta de deu articles escrits pels tretze experts —procedents de diverses universitats de lʼEstat, així com de la Universitat de Chicago i de lʼInstitut Jaume Balmes de Barcelona—, on aborden diversos aspectes de la figura i l'obra de Díaz-Plaja. El llibre comença amb les evocacions de to més personal de Carles Bastons, i d'Alberto i José Manuel Blecua. Segueixen els articles de Núria Jornet i Laura Vílchez, el dʼAnna Caballé i el dʼAntonio Martín Ezpeleta, centrats en el Fons G. Díaz-Plaja. Els tres treballs següents (escrits per Conrad Vilanou i Raquel de la Arada, Julia Butiñá i Juan Miguel Ribera) aborden les relacions entre la cultura castellana i la catalana; i els dos últims (a càrrec de Mauricio Tenorio i José María Balcells) versen sobre la seva relació amb Amèrica i la Xina.

Guillermo Díaz-Plaja (1909-1984), germà de Fernando Díaz-Plaja i dʼAurora Díaz-Plaja, va estudiar Lletres i Dret a la UB i es va doctorar en Lletres a la Universitat de Madrid. Va ser catedràtic de Literatura Castellana a lʼInstitut Jaume Balmes de Barcelona, professor a lʼInstitut Escola i director de lʼInstitut del Teatre de Barcelona. De personalitat polifacètica, va ser professor, escriptor bilingüe, periodista, conferenciant, assagista, estudiós primerenc del modernisme i les avantguardes catalanes, i impulsor del diàleg cultural Madrid-Barcelona.

Des de ben aviat va tenir una gran activitat com a estudiós de la literatura, com a crític, assagista i escriptor, i també com a poeta. Abans de la Guerra Civil espanyola va participar en el moviment avantguardista català i va col·laborar en el primer —i únic— Full Groc (1929), amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà. El 1938, amb només vint-i-nou anys, havia publicat uns vint-i-cinc llibres que anaven des de lʼedició de textos fins als manuals escolars i els estudis literaris. Amb un dʼells, Introducción al estudio del Romanticismo español, va guanyar, el 1935, el Premi Nacional de Literatura. També va col·laborar en les revistes culturals de lʼèpoca, en revistes especialitzades i en premsa. La seva bibliografia, majoritàriament en castellà, sobrepassa els cinc-cents títols. En destaquen Epistolario de Goya (1928) —que és la seva primera obra—; Lʼavantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica (1932); La poesía lírica española (1937); El espíritu del Barroco (1940); Federico García Lorca (1948); Historia general de las literaturas hispánicas (1949-1967) —que concep i dirigeix, i presenta, com a novetat, una panoràmica de la literatura en llengua espanyola, a la Península i a ultramar, i de les literatures de la resta de llengües de lʼEstat—; Modernismo frente a Noventa y Ocho (1951); Viatge a lʼAtlàntida i retorn a Ítaca (1961) —que va obtenir el 1962 el Premi Ciutat de Barcelona dʼAssaig—; Las estéticas de Valle Inclán (1965); La defenestració de Xènius (1967); Estructura y sentido del Novecentismo español (1975) i El combate por la luz (1981).

Díaz-Plaja també va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director de lʼInstitut Nacional del Llibre Espanyol i president de lʼAssociació Espanyola de Crítics Literaris.