Notícies
Inici  >  Notícies > El bacteri ‘Thiolava veneris’, descobert en un volcà submarí a...

El bacteri ‘Thiolava veneris’, descobert en un volcà submarí a l’illa canària d’El Hierro, entre les deu noves espècies més destacades del 2018

La nova espècie bacteriana va colonitzar l’hàbitat submarí del Tagoro, un volcà sorgit arran d’una erupció submarina a El Hierro entre l’octubre del 2011 i el març del 2012. Foto: Miquel Canals, UB

La nova espècie bacteriana va colonitzar l’hàbitat submarí del Tagoro, un volcà sorgit arran d’una erupció submarina a El Hierro entre l’octubre del 2011 i el març del 2012. Foto: Miquel Canals, UB

<i>Thiolava veneris</i> és l´únic organisme bacterià que figura en la llista del top 10 mundial de noves espècies del 2018.

Thiolava veneris és l´únic organisme bacterià que figura en la llista del top 10 mundial de noves espècies del 2018.

La nova comunitat bacteriana formava un tapís microbià de filaments blancs molt vistosos (tricomes bacterians o <i>cabells de Venus</i>). Foto: Miquel Canals, UB

La nova comunitat bacteriana formava un tapís microbià de filaments blancs molt vistosos (tricomes bacterians o cabells de Venus). Foto: Miquel Canals, UB

El nou bacteri és filogenèticament pròxim a altres bacteris marins (en concret, al gènere <i>Thioploca</i>).

El nou bacteri és filogenèticament pròxim a altres bacteris marins (en concret, al gènere Thioploca).

L’erupció submarina del Tagoro va alterar el relleu submarí i l’ecosistema bentònic i pelàgic de manera intensa i persistent en els fons marins d’El Hierro.

L’erupció submarina del Tagoro va alterar el relleu submarí i l’ecosistema bentònic i pelàgic de manera intensa i persistent en els fons marins d’El Hierro.

23/05/2018

Recerca

El bacteri Thiolava veneris, descobert al volcà submarí Tagoro, a l’illa canària d’El Hierro, és una de les deu espècies més destacades del món segons la nova llista publicada el 23 de maig de 2018 per la Facultat de Ciències Ambientals i Forestals (ESF) de la Universitat Estatal de Nova York (Estats Units). La descoberta de la nova espècie —publicada a la revista Nature, Ecology & Evolution l’abril del 2017— la van liderar els equips del catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, i de Roberto Danovaro, de la Universitat Politècnica de les Marques (Itàlia).

 

Des del 2008, l’ESF publica cada any la llista de les deu noves espècies més destacades del món (ESF Lists Top 10 New Species), que elabora l’Institut Internacional d’Exploració d’Espècies de l’ESF (IISE). Aquest llistat es dona conèixer el 23 de maig per commemorar la data de naixement de Carolus Linnaeus —més conegut com Carl von Linné—, el botànic suec que al segle XVIII va establir les bases de la nomenclatura científica dels éssers vius.

 

Enguany, el top 10 mundial inclou noves espècies de crustacis amfípodes, escarabats, orangutans, plantes i peixos, entre altres organismes descoberts a la Xina, el Brasil, Indonèsia, el Japó, Austràlia o l’oceà Antàrtic. Quentin Wheeler, director i fundador de l'IISE, destaca: «Estic constantment sorprès de quantes espècies noves apareixen i de la varietat de coses que es descobreixen». 

Thiolava veneris: el bacteri descobert després d’una erupció volcànica


El T. veneris és la primera espècie bacteriana que es descobreix associada a l’activitat del Tagoro, un volcà sorgit arran d’una erupció submarina a El Hierro, que va tenir lloc entre l’octubre del 2011 i el març del 2012. En el  moment de la descoberta, la nova comunitat bacteriana formava un tapís microbià de filaments blancs molt vistosos —tricomes bacterians o cabells de Venus— que cobria gairebé dos mil metres quadrats a prop del cim del volcà Tagoro, entre 129 i 132 metres de fondària, segons van revelar les imatges d’un vehicle submarí no tripulat dirigit per control remot (ROV). En la recerca també hi van participar els experts Galderic Lastras, David Amblàs, Anna Sànchez-Vidal, Jaime Frigola, Antoni M. Calafat, Rut Pedrosa i Xavier Rayo, tots del GRC en Geociències Marines de la UB, i Jesús Rivera, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), entre d’altres.

Viure en ambients extrems al fons del mar


L’erupció submarina a El Hierro va modificar molt substancialment el relleu submarí. Iniciada a una profunditat de 363 metres, l’erupció va originar un nou con volcànic i un con de dipòsits que va assolir més de mil metres de fondària. Aquest episodi geològic, que es va allargar durant 138 dies, també va alterar d’una manera radical les condicions de l’ecosistema a escala local (temperatura, oxigen, acidesa, terbolesa, nutrients, etc.).

Tal com detalla Miquel Canals, cap del GRC en Geociències Marines i director del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB, «la major part de l’activitat volcànica del nostre planeta té lloc al fons del mar. Fins ara, la majoria de comunitats bacterianes relacionades amb activitat volcànica submarina s’havien estudiat a les fonts hidrotermals de les dorsals mediooceàniques. Es tracta d’organismes extremòfils, adaptats metabòlicament per sobreviure en condicions altament limitants per a altres éssers vius».

Quin és l’origen del bacteri descobert al volcà Tagoro?

El bacteri T. veneris representa no només una nova espècie sinó també un nou gènere de bacteri extremòfil, desconegut per la comunitat científica. Sense capacitat fotosintètica, la nova espècie mostra una notable plasticitat metabòlica per obtenir nutrients i energia encara que creixi en fons volcànics relativament poc profunds, si més no al Tagoro. El nou bacteri és filogenèticament pròxim a altres bacteris marins —en concret, al gènere Thioploca, dins la classe dels gammaproteobacteris— dotats de gran plasticitat metabòlica per adaptar-se a ambients extrems dels fons oceànics.

«Ara bé, la nova espècie Thiolava veneris —subratlla Canals— es troba molt lluny geogràficament d’altres centres d’activitat volcànica (per exemple, la dorsal medioatlàntica), i això planteja molts interrogants sobre el seu origen».

Tagoro: una oportunitat única per a la recerca científica

L’espècie descoberta en aquest volcà submarí representa un estadi inicial del procés de reinstauració de comunitats biològiques en hàbitats submarins devastats per catàstrofes naturals, com va ser el cas de l’erupció del Tagoro als fons marins de les Canàries. «Per als científics, l’episodi volcànic del Tagoro és un excel·lent laboratori natural per estudiar el desenvolupament i l’impacte ambiental d’erupcions submarines relativament modestes. Des del punt de vista biològic, el procés de recolonització biològica representa també una oportunitat extraordinària d’estudi per a la ciència», assegura Canals.

Cal recordar, en relació amb el GRC en Geociències Marines de la UB, que els seus membres també havien publicat els resultats de la monitorització a temps real —amb mitjans acústics— de l’erupció del Tagoro, una línia de treball que va revelar aspectes inèdits sobre l’origen i l’evolució de les illes volcàniques


Més informació

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona