Notícies
Inici  >  Notícies > Els rius temporals també afecten les emissions globals de CO2

Els rius temporals també afecten les emissions globals de CO2

Núria Bonada és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i del Grup de Recerca FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management).

Núria Bonada és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i del Grup de Recerca FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management) de la UB.

Núria Cid és també investigadora del FEHM i del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.

Núria Cid és també investigadora del FEHM i del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Aquest tipus de rius, en els quals deixa de circular l’aigua en algun moment de l’any, podrien representar en un futur la meitat de la xarxa fluvial mundial a causa del canvi climàtic i la demanda creixent d’aigua.

Aquest tipus de rius, en els quals deixa de circular l’aigua en algun moment de l’any, podrien representar en un futur la meitat de la xarxa fluvial mundial a causa del canvi climàtic i la demanda creixent d’aigua.

ha investigat la quantitat i la qualitat  de la matèria terrestre orgànica que es va acumulant durant els períodes secs en 212 rius intermitents de vint-i-dos països diferents.

El projecte ha investigat la quantitat i la qualitat de la matèria terrestre orgànica que es va acumulant durant els períodes secs en 212 rius intermitents de vint-i-dos països diferents.

22/05/2018

Recerca

Les aigües dolces tenen un paper molt important en el cicle global del carboni a causa de la descomposició de les plantes terrestres que es dipositen a la seva conca, procés que estimula les emissions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2). Malgrat aquesta influència, és pràcticament desconegut el rol que tenen en el cicle del carboni els rius temporals, que són aquells en què l’aigua deixa de circular en algun moment de l’any i que poden arribar a assecar-se completament. Un projecte col·laboratiu internacional liderat per Thibault Datry, de l'Institut Nacional de Recerca en Ciència i Tecnologia per al Medi Ambient i l’Agricultura (IRSTEA, França), i amb la participació de les investigadores Núria Cid i Núria Bonada, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), ha portat a terme el primer estudi global sobre la contribució dels rius temporals al cicle del carboni que controla el clima a la Terra.

La recerca, publicada a la revista científica Nature Geoscience, mostra en aquests tipus de rius alts nivells de consum d’oxigen i emissions de diòxid de carboni. Segons els investigadors, aquests resultats indiquen la importància de l’estudi dels rius temporals per conèixer la contribució de les xarxes fluvials del món a l'alliberament de CO2 a l'atmosfera, tenint en compte especialment que, a causa dels efectes del canvi climàtic i la demanda creixent d’aigua, cada cop hi haurà més rius amb aquestes característiques.

Mostres de rius de Girona, Castelló, Màlaga i Cadis

Quan un riu deixa de córrer, com en el cas dels rius temporals, la matèria orgànica provinent de les plantes terrestres —principalment les fulles i la fusta de la zona riberenca adjacent— cau i s'acumula al llit dels rius secs. Per esbrinar què passa amb aquest material quan torna a haver-hi aigua, i explorar així la contribució que els rius temporals fan al cicle global del carboni, el projecte 1000 Intermittent Rivers ha investigat la quantitat i la qualitat de la matèria terrestre orgànica que es va acumulant durant els períodes secs en 212 rius intermitents de vint-i-dos països diferents.

La UB és una de les noranta-quatre institucions de recerca que ha participat en el consorci aportant mostres de matèria orgànica acumulada a les lleres seques de quatre rius temporals de la península Ibèrica: les capçaleres dels rius Daró (Girona) i Cérvol (Castelló), el riu Guadalmedina (Màlaga) i l’Hozgarganta (Cadis).

«El tipus i la quantitat d’aquesta matèria orgànica varia segons el clima, la vegetació riberenca, l'amplada del canal fluvial, la durada del període sec i el règim hidrològic del riu. Per aquests motius, es va obtenir per a cada riu informació hidrològica que permetés saber el nombre de dies que estaven secs i quins usos tenia el sòl de la conca, per avaluar possibles impactes humans», explica Núria Cid, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i del Grup de Recerca FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management), adscrit a l’Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona. «D’altra banda, també es va tenir en compte la informació sobre cobertura ripària i la composició del substrat de la llera del tram de riu que es va mostrejar», remarca la investigadora.

Simulació del comportament dels rius temporals

En cada riu, aquest material es classificava, es pesava i es processava per enviar-lo posteriorment als coordinadors del projecte a l’IRSTEA. En aquests laboratoris es va simular el comportament dels rius temporals i es van analitzar els efectes de l’aigua sobre les comunitats microbianes (responsables de la degradació de les restes) quan tornava a circular temporalment per la conca. Es van mesurar les taxes de respiració d’aquests microorganismes, que reflecteixen la reactivació de les comunitats microbianes, i es va comprovar que la seva activitat llança quantitats substancials de CO2 a l'atmosfera.

«Una extrapolació aproximada indica que les estimacions de les emissions diàries de CO2 dels cursos d'aigua continentals podrien augmentar entre un 7 i un 152 % si s'afegeixen dades de rius temporals a les dades existents de rius perennes, i que un sol esdeveniment de reactivació podria contribuir fins a un 10 % d'aquest augment», explica Núria Bonada, també investigadora del FEHM i del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.

Aquests resultats posen en relleu la importància dels rius temporals en els fluxos globals amb l’atmosfera. Quan els rius temporals es tornen a connectar, i hi torna a circular aigua, emeten CO2. Per tant, aquests rius s’haurien d’incloure en estudis futurs per tal de poder estimar la contribució de les masses d’aigua continentals al cicle del carboni a escala global, conclou l’estudi.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona