Notícies
Inici  >  Notícies > Objectiu: restaurar la vegetació de ribera per millorar l’estat ecològic...

Objectiu: restaurar la vegetació de ribera per millorar l’estat ecològic dels rius

Recuperar la vegetació que creix a la riba dels rius ajuda a millorar l’estat ecològic de tot l’ecosistema fluvial. Foto: riu Segura, Víctor Zapata

Recuperar la vegetació que creix a la riba dels rius ajuda a millorar l’estat ecològic de tot l’ecosistema fluvial. Foto: riu Segura, Víctor Zapata

L'estat ecològic dels rius cada vegada està més amenaçat per l’impacte de l’extracció excessiva d’aigües, la contaminació o l’alteració de les lleres.  Foto: Víctor Zapata.

L'estat ecològic dels rius cada vegada està més amenaçat per l’impacte de l’extracció excessiva d’aigües, la contaminació o l’alteració de les lleres. Foto: Víctor Zapata.

Cayetano Gutiérrez Cánovas, investigador de la Facultat de Biologia i de l'IRBio.

Cayetano Gutiérrez Cánovas, investigador de la Facultat de Biologia i de l'IRBio.

30/05/2018

Recerca

Recuperar la vegetació que creix a la llera dels rius ajuda a millorar l’estat ecològic de tot l’ecosistema fluvial, segons un article publicat a la revista Water Research en què participa l’investigador Cayetano Gutiérrez Cánovas, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. El nou treball, dirigit pel professor Christian Feld (Universitat de Duisburg-Essen, Alemanya), constata com es pot tornar la salut mediambiental als rius degradats restaurant la vegetació de ribera —o ripària— com a component essencial del territori fluvial.

 

Les plantes que milloren la salut dels rius


Els rius són elements que han acompanyat el progrés de totes les civilitzacions. Des d’una perspectiva sistèmica, aporten un seguit de serveis (aigua potable, aliments, matèries primeres, activitats d’oci, etc.) que beneficien tota la societat. No obstant això, l’estat ecològic dels rius cada vegada està més amenaçat per l’impacte de l’extracció excessiva d’aigües, la contaminació o l’alteració de les lleres (preses, canals, etc.).

Al medi natural, les formacions ripàries són autèntics corredors naturals que preserven la biodiversitat i la riquesa paisatgística de l’entorn fluvial. Tal com explica Cayetano Gutiérrez, membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la UB, «recuperar la vegetació ripària comporta uns beneficis clars: per exemple, més quantitat d’aliment disponible per als organismes aquàtics al riu (fullaraca, etc.) i més diversitat d’hàbitats per l’aportació de branques i troncs que poden crear preses naturals a la llera».

D’altra banda, afegeix l’expert, «les temperatures es redueixen per l’ombra de la coberta vegetal projectada sobre el riu i això ajuda a frenar els efectes negatius del canvi climàtic. A més, aquests efectes positius s’accentuen a mesura que ens desplacem riu amunt, especialment si considerem les capçaleres dels rius, on les lleres són petites».


Com podem restaurar els rius d’una manera eficaç?


Protegir la salut mediambiental de rius i conques fluvials a Europa és una de les premisses de la Directiva marc de l’aigua impulsada per la Unió Europea. En aquest escenari, recuperar la vegetació ripària ha estat una de les estratègies més freqüents per frenar l’impacte de l’agricultura o la ramaderia sobre els sistemes fluvials. No obstant això, malgrat aquests esforços, els resultats no sempre són els desitjats i resulta necessari esbrinar quins factors són els que garanteixen l’èxit d’una restauració.


«L’agricultura i la ramaderia són activitats econòmiques fonamentals per a la nostra societat, però tenen un gran impacte ambiental sobre els rius. Per això, hem de buscar maneres de mitigar o neutralitzar aquests efectes indesitjats», destaca Gutiérrez Cánovas, que és investigador del programa Juan de la Cierva al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.


Vegetació de ribera: biodiversitat, paisatge i hàbitat natural


Davant d’aquesta problemàtica mediambiental, restaurar la vegetació de ribera és una opció relativament barata i senzilla, «però hem de tenir clar en quines condicions és eficaç», matisa l’expert. «Els efectes de la repoblació de la vegetació de ribera poden ser molt variables a l’hora de frenar els efectes de la contaminació causada per concentracions altes de nutrients o sediments».

Segons els autors, en conques molt degradades per l’impacte de fertilitzants, pesticides o altres contaminants, aquest tipus d’intervenció és poc efectiva per si sola. En aquests casos, caldria desenvolupar mesures addicionals a una escala més gran (reduir la superfície agrícola, implementar agricultura de baix impacte, etc.).

«La restauració ripària no ho soluciona tot. Encara hi ha un llarg camí per recórrer per tornar la salut als rius degradats, però ara ja sabem què podem esperar d’una restauració ripària i en quins casos podem obtenir resultats més reeixits», conclou Cayetano Gutiérrez-Cánovas.

El nou estudi s’ha desenvolupat en el marc d’una col·laboració internacional dins del projecte europeu Managing aquatic ecosystems and water resources under multiple stress (MARS), que ha estat coordinada per un equip en què també participa Cayetano Gutiérrez Cánovas (UB-IRBio-FEHM).

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona