Objectiu: restaurar la vegetació de ribera per millorar lʼestat ecològic dels rius

Recuperar la vegetació que creix a la riba dels rius ajuda a millorar l’estat ecològic de tot l’ecosistema fluvial. Foto: riu Segura, Víctor Zapata
Recuperar la vegetació que creix a la riba dels rius ajuda a millorar l’estat ecològic de tot l’ecosistema fluvial. Foto: riu Segura, Víctor Zapata
Recerca
(30/05/2018)

Recuperar la vegetació que creix a la llera dels rius ajuda a millorar lʼestat ecològic de tot lʼecosistema fluvial, segons un article publicat a la revista Water Research en què participa lʼinvestigador Cayetano Gutiérrez Cánovas, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. El nou treball, dirigit pel professor Christian Feld (Universitat de Duisburg-Essen, Alemanya), constata com es pot tornar la salut mediambiental als rius degradats restaurant la vegetació de ribera —o ripària— com a component essencial del territori fluvial.

Recuperar la vegetació que creix a la riba dels rius ajuda a millorar l’estat ecològic de tot l’ecosistema fluvial. Foto: riu Segura, Víctor Zapata
Recuperar la vegetació que creix a la riba dels rius ajuda a millorar l’estat ecològic de tot l’ecosistema fluvial. Foto: riu Segura, Víctor Zapata
Recerca
30/05/2018

Recuperar la vegetació que creix a la llera dels rius ajuda a millorar lʼestat ecològic de tot lʼecosistema fluvial, segons un article publicat a la revista Water Research en què participa lʼinvestigador Cayetano Gutiérrez Cánovas, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. El nou treball, dirigit pel professor Christian Feld (Universitat de Duisburg-Essen, Alemanya), constata com es pot tornar la salut mediambiental als rius degradats restaurant la vegetació de ribera —o ripària— com a component essencial del territori fluvial.

 

Les plantes que milloren la salut dels rius


Els rius són elements que han acompanyat el progrés de totes les civilitzacions. Des dʼuna perspectiva sistèmica, aporten un seguit de serveis (aigua potable, aliments, matèries primeres, activitats dʼoci, etc.) que beneficien tota la societat. No obstant això, lʼestat ecològic dels rius cada vegada està més amenaçat per lʼimpacte de lʼextracció excessiva dʼaigües, la contaminació o lʼalteració de les lleres (preses, canals, etc.).

Al medi natural, les formacions ripàries són autèntics corredors naturals que preserven la biodiversitat i la riquesa paisatgística de lʼentorn fluvial. Tal com explica Cayetano Gutiérrez, membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la UB, «recuperar la vegetació ripària comporta uns beneficis clars: per exemple, més quantitat dʼaliment disponible per als organismes aquàtics al riu (fullaraca, etc.) i més diversitat dʼhàbitats per lʼaportació de branques i troncs que poden crear preses naturals a la llera».

Dʼaltra banda, afegeix lʼexpert, «les temperatures es redueixen per lʼombra de la coberta vegetal projectada sobre el riu i això ajuda a frenar els efectes negatius del canvi climàtic. A més, aquests efectes positius sʼaccentuen a mesura que ens desplacem riu amunt, especialment si considerem les capçaleres dels rius, on les lleres són petites».


Com podem restaurar els rius dʼuna manera eficaç?


Protegir la salut mediambiental de rius i conques fluvials a Europa és una de les premisses de la Directiva marc de lʼaigua impulsada per la Unió Europea. En aquest escenari, recuperar la vegetació ripària ha estat una de les estratègies més freqüents per frenar lʼimpacte de lʼagricultura o la ramaderia sobre els sistemes fluvials. No obstant això, malgrat aquests esforços, els resultats no sempre són els desitjats i resulta necessari esbrinar quins factors són els que garanteixen lʼèxit dʼuna restauració.


«Lʼagricultura i la ramaderia són activitats econòmiques fonamentals per a la nostra societat, però tenen un gran impacte ambiental sobre els rius. Per això, hem de buscar maneres de mitigar o neutralitzar aquests efectes indesitjats», destaca Gutiérrez Cánovas, que és investigador del programa Juan de la Cierva al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.


Vegetació de ribera: biodiversitat, paisatge i hàbitat natural


Davant dʼaquesta problemàtica mediambiental, restaurar la vegetació de ribera és una opció relativament barata i senzilla, «però hem de tenir clar en quines condicions és eficaç», matisa lʼexpert. «Els efectes de la repoblació de la vegetació de ribera poden ser molt variables a lʼhora de frenar els efectes de la contaminació causada per concentracions altes de nutrients o sediments».

Segons els autors, en conques molt degradades per lʼimpacte de fertilitzants, pesticides o altres contaminants, aquest tipus dʼintervenció és poc efectiva per si sola. En aquests casos, caldria desenvolupar mesures addicionals a una escala més gran (reduir la superfície agrícola, implementar agricultura de baix impacte, etc.).

«La restauració ripària no ho soluciona tot. Encara hi ha un llarg camí per recórrer per tornar la salut als rius degradats, però ara ja sabem què podem esperar dʼuna restauració ripària i en quins casos podem obtenir resultats més reeixits», conclou Cayetano Gutiérrez-Cánovas.

El nou estudi sʼha desenvolupat en el marc dʼuna col·laboració internacional dins del projecte europeu Managing aquatic ecosystems and water resources under multiple stress (MARS), que ha estat coordinada per un equip en què també participa Cayetano Gutiérrez Cánovas (UB-IRBio-FEHM).