Experts urgeixen la ciutadania a actuar enfront el canvi climàtic

El meteoròleg Tomàs Molina, el rector Joan Elias, el president de la Família Torres, Miguel A. Torres, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà.
El meteoròleg Tomàs Molina, el rector Joan Elias, el president de la Família Torres, Miguel A. Torres, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà.
Recerca
(01/06/2018)

Per què la societat no actua enfront el problema del canvi climàtic encara que és una evidència científica? Al voltant d'aquesta pregunta es va desenvolupar el debat de les VII Jornades Ambientals, una trobada promoguda per la Universitat de Barcelona, la Família Torres i el meteoròleg i professor d'aquesta Universitat Tomàs Molina. Una desena d'experts nacionals i internacionals van exposar davant unes dues-centes persones les possibles causes de l'immobilisme de la població davant l'augment de temperatures, i van apuntar algunes solucions perquè el missatge arribi a la ciutadania i prengui partit en el problema d'una manera imminent. La trobada va tenir lloc el 30 de maig a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB.

El meteoròleg Tomàs Molina, el rector Joan Elias, el president de la Família Torres, Miguel A. Torres, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà.
El meteoròleg Tomàs Molina, el rector Joan Elias, el president de la Família Torres, Miguel A. Torres, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà.
Recerca
01/06/2018

Per què la societat no actua enfront el problema del canvi climàtic encara que és una evidència científica? Al voltant d'aquesta pregunta es va desenvolupar el debat de les VII Jornades Ambientals, una trobada promoguda per la Universitat de Barcelona, la Família Torres i el meteoròleg i professor d'aquesta Universitat Tomàs Molina. Una desena d'experts nacionals i internacionals van exposar davant unes dues-centes persones les possibles causes de l'immobilisme de la població davant l'augment de temperatures, i van apuntar algunes solucions perquè el missatge arribi a la ciutadania i prengui partit en el problema d'una manera imminent. La trobada va tenir lloc el 30 de maig a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB.

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, va inaugurar el certamen juntament amb Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona; Miguel A. Torres, president de la Família Torres, i Tomàs Molina, director científic de les jornades. Subirà va destacar que, respecte al canvi climàtic, els poders públics i les administracions tenen una responsabilitat. En aquest sentit, va assenyalar que «la Generalitat de Catalunya va aprovar la primera llei del canvi climàtic de l'Estat espanyol i del sud d'Europa prenent com a model la legislació dels països més avançats en aquesta matèria». «La llei —va afegir— va ser impugnada pel Govern central davant el Tribunal Constitucional. Afortunadament, la suspensió s'ha aixecat i ara està vigent».

Miguel A. Torres va posar èmfasi en el fet que el canvi climàtic no és un problema ni teòric ni llunyà, sinó que «l'estem vivint i experimentant també aquí, a la vinya», i va criticar que «Espanya sigui segurament l'únic país de la UE que s'ha permès augmentar les emissions un 7,5 % el 2017» i que no aposti per les energies renovables. El president de la Família Torres va denunciar les dificultats burocràtiques per implementar energies renovables: «És inadmissible que faci dos anys que esperem per connectar una instal·lació fotovoltaica de 400 kW per a autoconsum, durant els quals podríem haver evitat l'emissió de milers de tones de CO2» . Una situació que, en paraules de Torres, «es podria solucionar en els propers mesos gràcies a la intervenció de la Generalitat de Catalunya en una reunió mantinguda recentment amb Endesa».

Per la seva banda, Joanna Drake, directora general adjunta de Medi Ambient de la Comissió Europea, encarregada de la coordinació de les polítiques i els instruments sobre l'eficiència dels recursos, va afirmar: «Cal canviar la nostra manera de viure, incentivar les empreses perquè produeixin d'una manera més sostenible i emprendre accions polítiques, especialment a escala local i regional». Per fer efectius aquests canvis, Drake va apuntar la necessitat de recórrer a la ciència ciutadana i promoure-la amb fons i infraestructures.

En aquesta mateixa línia es va pronunciar Joan Subirats, doctor en Ciències Econòmiques, catedràtic de Ciència Política i investigador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, que va afirmar que «la societat només s'implicarà en el canvi si participa en la definició del problema: cal discutir la diagnosi del problema amb la mateixa gent i buscar junts una solució». «Si volem ser eficaços a mitjà o llarg termini —va dir—, la lògica de la rapidesa no és la que dona més bons resultats».


La inacció de la societat i la classe política

Enric Pol, catedràtic de Psicologia Social i Psicologia Ambiental de la UB, va assenyalar «el canvi d'èmfasi i la inestabilitat dels missatges científics» com una de les possibles causes de la manca d'acció dels polítics i la societat. Així, «el fet que s'hagi deixat de parlar, per exemple, de la capa d'ozó, pot ser que ara faci que sigui percebuda com una mentida i ens faci desconfiar dels missatges sobre les amenaces de què es parla actualment», va exposar.

Ana Labelle, formadora i directora de comptes en Neurologyca, també va posar èmfasi en la percepció i la presa de decisions davant un estímul o un missatge. «Els estudis mostren que no utilitzem la raó per prendre la majoria de decisions», va comentar Labelle. Això explicaria per què el coneixement racional del canvi climàtic no és suficient perquè modifiquem la nostra conducta en conseqüència. «Cal activar l'aversió al risc, apel·lar a les emocions o percebre una recompensa a curt termini per canviar d'hàbits», va assegurar l'experta en neuromàrqueting.

Jean-Pascal van Ypersele, professor de Ciències Ambientals a la Universitat Catòlica de Lovaina i vicepresident del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic fins a l'últim informe IPCC (5è), va enumerar deu punts clau per combatre el canvi climàtic, i va destacar que, «com que no hi ha planeta B, la supervivència de la humanitat i dels ecosistemes hauria de ser la prioritat de la política». No obstant això, segons va apuntar durant el debat Aida Vila, assessora legal i política a Greenpeace Internacional, «el problema és, entre d'altres, que la classe política pren decisions pensant en els beneficis durant el seu període electoral, no a llarg termini».

Ferran Puig, enginyer superior de telecomunicacions, periodista científic i autor del blog Usted no se lo cree, va insistir que «el canvi climàtic no és l'única crisi del nostre temps, encara que moltes d'elles estan entrellaçades, com la crisi energètica o la crisi de la biodiversitat». Finalment, Joaquim Elcacho, periodista de medi ambient, natura i ciència, i coordinador de La Vanguardia Natural, va apuntar «la falta de titulars o aspectes d'actualitat» com una de les dificultats que es troben els mitjans a l'hora d'intentar enfocar els continguts en el canvi climàtic i fer pedagogia des dels seus espais.

Les conclusions i la clausura de les VII Jornades Ambientals van ser a càrrec de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i responsable de política energètica europea per al conjunt de l'Estat. Tarradellas va recordar la faula de la cigala i la formiga, en el sentit que més val prevenir que lamentar. Malgrat algunes posicions més pessimistes, els experts van coincidir en la importància d'actuar encara que les conseqüències del canvi climàtic siguin, en gran part, irreversibles. Vila, per exemple, va assenyalar que «el pitjor seria quedar-nos immòbils pensant que ja no hi ha res a fer». «Hem de gastar l'energia que ens queda, també la mental, buscant solucions. Ara potser és massa tard per evitar totes les conseqüències, però segur que podrem pal·liar, ni que sigui parcialment, les més greus», va sentenciar Ypersele.


V Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental

En el marc de les Jornades Ambientals, es va lliurar el V Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental, que va recaure en l'estudi Canvi climàtic i salut, d'Alba García Rey i Mar-Libertad Gracia Febrer, estudiants del grau d'Enginyeria Biomèdica de la UB. Aquest certamen té l'objectiu de donar a conèixer i premiar els projectes, experiències i iniciatives dels estudiants i grups científics que vetllen per la preservació del medi ambient. En l'edició d'enguany s'han presentat divuit treballs, que es van exposar i van ser votats pels assistents a la jornada i pel comitè assessor.

Més informació