La ciència oberta i el seu paper a les universitats, tema d'un nou informe de la LERU
El Consell de la Unió Europea adoptarà les conclusions de la Comissió sobre el Núvol Europeu de la Ciència Oberta, la creació del qual és un dels vuit objectius inclosos a lʼagenda de la ciència oberta. La Lliga dʼUniversitats Europees de Recerca (LERU) aprofita aquesta oportunitat per presentar el seu informe dʼassessorament sobre la matèria i explicar el canvi cultural que les universitats i les parts interessades necessiten abordar per incorporar els principis dʼaquesta nova proposta.
El Consell de la Unió Europea adoptarà les conclusions de la Comissió sobre el Núvol Europeu de la Ciència Oberta, la creació del qual és un dels vuit objectius inclosos a lʼagenda de la ciència oberta. La Lliga dʼUniversitats Europees de Recerca (LERU) aprofita aquesta oportunitat per presentar el seu informe dʼassessorament sobre la matèria i explicar el canvi cultural que les universitats i les parts interessades necessiten abordar per incorporar els principis dʼaquesta nova proposta.
La ciència oberta inicia nous camins arreu del món que vetllen per la recerca, lʼeducació i la innovació. El treball en ciència oberta pretén millorar la productivitat i lʼeficiència, la transparència i la resposta a les necessitats de la recerca interdisciplinària. Les universitats de la LERU estan convençudes que per aquesta via es pot aportar oportunitats a la comunitat educativa i fomentar la interacció entre el professorat i la societat. Dʼaltra banda, la transició al nou sistema no serà directa, ja que cal superar alguns reptes. Perquè aquest procés tingui èxit, les organitzacions implicades necessiten un canvi cultural que faci possible implementar els principis, les polítiques i les pràctiques de la ciència oberta.
Amb lʼobjectiu dʼorientar les universitats en aquesta transició, la LERU ha publicat Open science and its role in universities: a roadmap for cultural change (La ciència oberta i el seu paper a les universitats: un mapa per al canvi cultural), un informe dirigit per Paul Ayris, president del grup de polítiques dʼinformació i accés obert de la LERU, en el qual ha participat com a coautor Ignasi Labastida, membre del mateix grup i cap de lʼOficina de Difusió del Coneixement de la Unitat de Recerca del CRAI de la UB.
Lʼinforme parla sobre els vuit pilars de la ciència oberta identificats per la Comissió Europea: el futur de les publicacions acadèmiques, les dades FAIR, el Núvol Europeu de la Ciència Oberta, lʼeducació i les habilitats, premis i incentius, mètriques de pròxima generació, integritat de la recerca, i ciència ciutadana. Així mateix, analitza les implicacions de la ciència oberta en lʼàmbit universitari en cadascuna dʼaquestes àrees temàtiques, i identifica possibles beneficis i reptes.
Entre les mesures que recomana adoptar a les universitats en cada una dʼaquestes vuit àrees, el document assenyala la necessitat dʼestablir un entorn de suport més ampli i interaccions productives amb parts interessades externes. També ofereix recomanacions a nivell institucional, i proporciona un conjunt de preguntes que les universitats poden fer servir per mesurar el seu progrés cap als objectius de la ciència oberta.
«Ara el que cal és que cada institució analitzi el document i proposi com implementar les recomanacions que s'hi fan», apunta Labastida. «Cada institució —continua— té un punt de partida diferent i cadascuna ha de prioritzar les àrees en les quals vol començar a treballar». «A la UB —afirma— estem força bé pel que fa a l'accés obert. En canvi, ens queda molt per recórrer en la gestió de les dades de recerca o en temes d'avaluació».
Les universitats de la LERU són conscients que la ciència oberta implica un procés de transició complex i multidimensional, diferent per a cada universitat. Les 41 recomanacions de lʼinforme de la LERU no representen una priorització de temes, ni cap llista dʼaccions que les universitats hagin dʼassumir. Aquestes recomanacions, i lʼinforme en si, estan pensats com un mapa per acompanyar els esforços de les universitats davant la ciència oberta, que deixa espai a cada institució per crear el seu propi camí, estratègia i accions.