Notícies

Inici  >  Notícies > Emmagatzemar CO2 en formacions rocoses profundes és una estratègia...

Emmagatzemar CO2 en formacions rocoses profundes és una estratègia segura per lluitar contra l’escalfament global

L’Acord de París estableix el compromís de limitar l’increment de la temperatura mitjana global a 2 °C com a màxim per combatre el canvi climàtic. Foto: IPCC

L’Acord de París estableix el compromís de limitar l’increment de la temperatura mitjana global a 2 °C com a màxim per combatre el canvi climàtic. Foto: IPCC

El diòxid de carboni és el principal causant de l’efecte hivernacle i de l’escalfament global. Foto: NASA

El diòxid de carboni és el principal causant de l’efecte hivernacle i de l’escalfament global. Foto: NASA

El nou treball integra tota la informació disponible sobre factors i processos que intervenen en l’emmagatzematge del diòxid de carboni. Foto: Institut Global CCS

El nou treball integra tota la informació disponible sobre factors i processos que intervenen en l’emmagatzematge del diòxid de carboni. Foto: Institut Global CCS

En general, se seleccionen roques en formacions sedimentàries que ja estan emmagatzemant altres fluids (per exemple, hidrocarburs o aigua). Foto: Institut Global CCS

En general, se seleccionen roques en formacions sedimentàries que ja estan emmagatzemant altres fluids (per exemple, hidrocarburs o aigua). Foto: Institut Global CCS

El nou treball mostra que l’emmagatzematge subterrani d’aquest gas és segur a llarg termini. Foto: Institut  Global CCS

El nou treball mostra que l’emmagatzematge subterrani d’aquest gas és segur a llarg termini. Foto: Institut Global CCS

13/06/2018

Recerca

El diòxid de carboni o CO2 —el principal causant de l’efecte hivernacle i de l’escalfament global— es pot emmagatzemar al subsol d’una manera segura durant milers d’anys, segons un estudi publicat a la revista Nature Communications que té com a primer autor l’investigador Juan Alcalde, doctorat en Ciències de la Terra a la Universitat de Barcelona i expert de la Universitat d’Aberdeen (Escòcia). El nou treball, en el qual participa la investigadora Xènia Ogaya, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca Geomodels de la Universitat de Barcelona, reforça la confiança en l’ús a gran escala de la tecnologia de captura i emmagatzematge geològic d’aquest gas per reduir l’impacte de les emissions atmosfèriques de CO2 generades per l’activitat humana a escala global.

 

L’Antropocè: la petjada humana per tot el planeta

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP21), que va tenir lloc a París l’any 2015, és un referent mundial en la lluita contra l’escalfament global. L’Acord de París —ratificat a Espanya el 2016— renova els termes acordats en el Protocol de Kyoto i estableix el compromís de limitar l’increment de la temperatura mitjana global a 2 °C com a màxim per combatre el canvi climàtic. Aquest pacte exhorta els 195 països signants a reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera derivades de l’activitat industrial, la generació d’energia elèctrica, la calefacció o el transport.

Capturar l’excés d’emissions de CO2 i garantir-ne l’emmagatzematge d’una manera segura en formacions geològiques profundes és una estratègia fonamental per limitar l’efecte hivernacle i frenar l’escalfament global. Tal com explica Juan Alcalde, «no podrem complir amb els objectius de reducció d’emissions de CO2 tret que s’implementin aquesta i altres tecnologies, i s’incrementin la producció i ús d’energies renovables».

Els reservoris geològics que permeten emmagatzemar CO2 «han de ser roques poroses i permeables —cobertes per altres roques no poroses i no permeables que actuïn com a segell—, perquè el CO2 injectat romangui al subsol i no torni a la superfície», detalla la investigadora Xènia Ogaya, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB. «En general, se seleccionen roques en formacions sedimentàries que ja estan emmagatzemant altres fluids (per exemple, hidrocarburs o aigua), perquè així la certesa que el segell funciona és més gran, ja que han estat emmagatzemant aquests fluids durant milers o fins i tot milions de anys. Últimament també s’està estudiant l’emmagatzematge en basalts, a Islàndia, però es tracta d’un projecte encara en fase de desenvolupament».


Què passa quan s’injecta CO2 en el subsol?


Els autors del nou estudi, en el qual participen experts de la Universitat d’Edimburg, han integrat un volum destacable de dades a escala global sobre magatzems naturals de CO2 i de gas metà (CH4), projectes d’emmagatzematge de gasos i activitat productiva de la indústria dels hidrocarburs (emmagatzematge de gas natural, sondejos d’injecció i experiments de laboratori). «Es tracta d’una base de dades molt complexa, que hem trigat gairebé quatre anys a completar i que ens permet entendre què passa amb el CO2 quan s’injecta al subsol», indica Juan Alcalde.

En la recerca, els experts han generat un model d’emmagatzematge geològic de CO2 que ha permès desenvolupar simulacions de prediccions sobre el comportament del gas emmagatzemat durant els propers 10.000 anys. Com a primícia científica, aquest treball integra tota la informació disponible sobre factors i processos que intervenen en l’emmagatzematge del gas: per exemple, el procés d’atrapament natural del CO2 (trapping) a l’interior de les roques mitjançant bombolles microscòpiques, o la seva dissolució en l’aigua que discorre per l’interior d’algunes formacions rocoses al subsol.

«La seguretat en l’emmagatzematge de CO2 és una preocupació dels ciutadans i els governs perfectament comprensible. El nostre treball mostra que l’emmagatzematge subterrani d’aquest gas és segur a llarg termini i, per tant, constitueix una eina fonamental per combatre el canvi climàtic », considera Alcalde.

«Les prediccions obtingudes ofereixen informació valuosa sobre la seguretat i l’eficàcia associades a diferents projectes d’emmagatzematge», destaca la investigadora Xènia Ogaya, que ha col·laborat en el desenvolupament dels models matemàtics que han permès realitzar prediccions sobre el comportament del CO2 al subsol una vegada injectat.

Per a la investigadora Stephanie Flude (Universitat d’Edimburg), que colidera la recerca, «els paràmetres seleccionats per construir els nostres models són conservadors però realistes». Així, l’experta considera important destacar que «en les simulacions fetes a partir de dades procedents de zones amb una regulació estricta de les activitats de la indústria dels hidrocarburs —com el mar del Nord— es constata que, després de passats 10.000 anys, la retenció de CO2 injectat és superior al 90 % en un percentatge de casos que supera el 95 %».

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona