Nou fàrmac epigenètic contra el limfoma de les cèl·lules del mantell
Un nou estudi del grup del catedràtic de Genètica de la UB Manel Esteller, investigador ICREA i director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), presenta un fàrmac epigenètic capaç de frenar el creixement cel·lular del limfoma de cèl·lules del mantell (MCL), un càncer caracteritzat pel seu comportament agressiu, el seu diagnòstic tardà —amb afectació de diferents òrgans— i el seu origen a partir dels limfòcits B. Els resultats de la recerca, publicats a la revista Haematologica de la Societat Europea d'Hematologia (EHA), responen a la necessitat mèdica de descobrir nous medicaments per incrementar la supervivència a llarg termini dels pacients amb aquesta malaltia.
Un nou estudi del grup del catedràtic de Genètica de la UB Manel Esteller, investigador ICREA i director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), presenta un fàrmac epigenètic capaç de frenar el creixement cel·lular del limfoma de cèl·lules del mantell (MCL), un càncer caracteritzat pel seu comportament agressiu, el seu diagnòstic tardà —amb afectació de diferents òrgans— i el seu origen a partir dels limfòcits B. Els resultats de la recerca, publicats a la revista Haematologica de la Societat Europea d'Hematologia (EHA), responen a la necessitat mèdica de descobrir nous medicaments per incrementar la supervivència a llarg termini dels pacients amb aquesta malaltia.
«El nostre laboratori està interessat a trobar nous compostos amb activitat epigenètica i efecte antitumoral. Col·laborant amb químics orgànics i l'empresa Quimatryx vam obtenir una molècula que actua inhibint el gen HDAC6, una proteïna que modifica químicament altres proteïnes mitjançant l'acetilació», explica Manel Esteller, autor principal de l'estudi. La recerca també s'ha realitzat amb la col·laboració clínica dels Serveis d'Hematologia de l'Institut Català d'Oncologia a l'Hospitalet de Llobregat i Badalona, així com de l'Institut de Recerca Josep Carreras.
«Estudiant diversos tipus de càncer, ens vam adonar que l'eficàcia de la nova molècula era màxima per a aquest tipus de limfoma. Aquest efecte beneficiós es va observar en cèl·lules cultivades, estudis murins i cèl·lules extretes de pacients. A més, la substància és molt específica pel que fa a la seva diana d'acció, amb aparent poca toxicitat per a cèl·lules sanes del mateix pacient, com serien els limfòcits de tipus T», afegeix Esteller.
Un 12 % del càncer en la població mundial deriva de les cèl·lules de la sang, ja sigui una leucèmia, un limfoma o un mieloma, i cada dos minuts se'n diagnostica un pacient nou. Encara que alguns d'aquests processos oncològics hematològics són curables, per a dʼaltres no existeixen tractaments prou eficaços. «El que ens alegra especialment en aquest cas és que es comenci a plantejar el possible ús del fàrmac en assaigs clínics per a l'any vinent», conclou Esteller.