Els parcs naturals marins a Catalunya, afectats pel canvi climàtic

Aquest informe, impulsat per la Generalitat i elaborat per la Universitat de Barcelona, lʼha dirigit lʼinvestigador Bernat Hereu, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). El nou treball recull els primers resultats del programa de seguiment científic impulsat per la Universitat de Barcelona i la Generalitat de Catalunya del 2017 al 2020, per avaluar lʼestat de conservació dʼaquests parcs marins del litoral de Catalunya.

Comunitats de coral·ligen, praderies de posidònies, parets verticals de roca calcària i boscos dʼalgues, que són refugi i aliment per a espècies marines, formen part de la rica biodiversitat dels parcs naturals marins de Catalunya: el Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Aquests parcs marins —unes de les àrees marines protegides més emblemàtiques de la Mediterrània nord-occidental— preserven un patrimoni natural únic, però altament sensible als impactes dʼorigen natural o antropogènic sobre el medi marí.

En el marc del programa científic, experts de la UB-IRBio i de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han analitzat diversos indicadors (gorgònia vermella, corall vermell, briozous, comunitats algals, garotes, coves, comunitats mediolitorals, etc.) per avaluar lʼestat ecològic de les comunitats biològiques i lʼimpacte de lʼactivitat humana (submarinisme, pesca artesanal i esportiva, furtivisme, etc.) sobre lʼecosistema marí. Aquesta línia de treball aporta noves eines estratègiques per millorar la gestió del patrimoni natural del Parc Natural del Cap de Creus i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: del corall vermell a les coves submarines

El corall vermell (Corallium rubrum) és un cnidari colonial que ajuda a estructurar les comunitats del coral·ligen del Mediterrani. Segons lʼinforme, les poblacions dʼaquesta espècie colonial estan més ben conservades al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter —més biomassa i major proporció de colònies grans— que les del Parc Natural del Cap de Creus. En les àrees amb menys presència humana, també es detecta una millora en lʼestat ecològic de les poblacions. Tot i això, cap colònia té les talles esperades després de més de trenta anys de protecció, alerten els experts. En el futur, per tant, caldrà avaluar lʼefecte de la veda de pesca (2018-2018) sobre la talla dʼaquests organismes colonials.

Les algues filamentoses i les temperatures cada cop més altes són factors que han fet minvar la població de la gorgònia Paramuricea clavata, en especial al Parc del Montgrí. Aquesta espècie, característica dels fons rocosos de la Mediterrània, té una dinàmica poblacional molt lenta i és especialment sensible a les pertorbacions ambientals (turisme de busseig, etc.). Les coves submarines també revelen lʼimpacte ecològic de les activitats dʼimmersió (bombolles dʼaire als sostres, erosió dels fons, etc.), fet que també altera la composició i lʼabundància de la fauna bentònica. Aplicar un principi de precaució i intentar reduir la freqüentació de submarinistes és una estratègia que convindria implantar per millorar el futur de les espècies marines més sensibles, remarquen els experts.

En el cas dels briozous, la densitat de població és molt baixa a les zones més freqüentades en aquest parc marí, una situació que afecta sobretot les colònies més grans i més exposades. Tot i que es detecten zones amb bon estat de conservació —per exemple, a lʼestació de la Vaca—, el seguiment temporal indica que les poblacions de briozous estan en clara regressió a les àrees amb més impacte humà. En aquest parc marí, lʼestat de les  poblacions de garotes varia segons el grau de protecció, revela lʼinforme.

Gorgònies i algues al Parc Natural del Cap de Creus

El nou informe revela que la mortalitat de les gorgònies al Parc Natural del Cap de Creus no és tan elevada com a la costa del Montgrí tot i que creix el nombre de colònies amb signes dʼafectació. Les poblacions de lʼalga bruna Cystoseira mediterranea són més denses i extenses al Parc Natural del Cap de Creus que en la costa del Montgrí. Sobre la població algal, també sʼha detectat un procés de colonització del fons marí per part de lʼalga vermella Corallina elongata, en especial al cap de Creus. 

En aquest parc marí, les comunitats algals estan molt simplificades, amb un gran domini de blancalls i comunitats dominades per algues filamentoses i gespes. Les poblacions de garotes no mostren un clar efecte de la reserva, probablement a causa de lʼescassa recuperació de les comunitats de peixos. Sobre la comunitat de briozous, sʼhi ha identificat colònies de Myriapora truncata en abundància, mentre que de lʼespècie Pentapora fascialis pràcticament no se nʼhan detectat espècimens.

Prospeccions a la costa: lʼamenaça de la pesca fantasma

Nanses i xarxes de pesca de grans dimensions abandonades al mar són algunes de les troballes que sʼhan fet a la costa del Montgrí en el marc del programa de prospeccions (amb escafandre autònom i fins a 35 metres de fondària). Aquesta iniciativa és útil per identificar impactes ambientals relacionats amb les amenaces sobre la vida marina (algues filamentoses sobre organismes sèssils, arts pesca abandonades, etc.) i dissenyar eines de gestió per millorar la conservació de la línia costanera, especialment sensible a lʼimpacte humà. Així, les xarxes trobades es van retirar del fons durant campanyes posteriors, dins del projecte «Evitem la pesca fantasma». Aquesta iniciativa, impulsada amb èxit al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter —es van retirat més dʼuna vintena dʼarts de pesca abandonades— ja sʼha estès a tota la costa catalana, en coordinació amb la direcció general de Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Les comunitats mediolitorals, al seu torn, mostren un bon estat de conservació, tot i que a les cornises calcàries de les zones més exposades sʼobserva un augment de la mortalitat de les algues calcàries que les integren. Tot indica que la mortalitat dʼalgues calcàries —que ja es va detectar lʼany 2015— torna a produir-se durant aquest any, com a conseqüència probable de lʼaugment de la temperatura provocada pel canvi climàtic. 

Algues filamentoses: un creixement explosiu

Lʼinforme també descriu lʼimpacte ecològic del creixement massiu dʼalgues filamentoses mucilaginoses, un episodi que va afectar espècies i hàbitats bentònics de la major part dels parcs naturals de Catalunya entre el maig i el setembre del 2017. Organismes filtradors (com gorgònies i coralls) van ser dels més perjudicats per aquesta proliferació algal, que va ser màxima en zones encalmades i entre els 10 i més de 30 metres de fondària. Aquests episodis són de difícil control —no hi ha cap tècnica efectiva per eliminar les algues— i apunten a la necessitat dʼevitar lʼabocament de nutrients en el medi marí quan es detectin creixements algals massius.

Les dades també apunten a una sobrepoblació de garotes, que proliferen a causa de la falta dels seus depredadors, els peixos. Aquestes garotes, a més, mantenen les comunitats algals poc desenvolupades. No obstant això, a la reserva marina de les illes Medes sʼha pogut observar com les poblacions de peixos exerceixen un control efectiu sobre les garotes, de manera que han afavorit el desenvolupament de les comunitats algals amb una gran abundància i diversitat dʼespècies estructurals.

Gestió adaptativa: protegir el patrimoni natural dels parcs marins

El seguiment de la biodiversitat és una eina fonamental per poder aplicar el model de planificació adaptativa a les àrees marines protegides. Aquest seguiment científic sʼha dissenyat i ampliat per donar resposta a un nou sistema de regulació basat en la planificació adaptativa, que exigeix un acurat estudi temporal dels indicadors sobre lʼestat de conservació de lʼecosistema marí (en especial, allà on es practiquen les diferents activitats antròpiques). El model de planificació adaptativa estableix lʼobligació de revisar periòdicament les mesures establertes a partir de les dades obtingudes pel seguiment anual de les comunitats marines, que han de servir per a la presa de decisions i com a garantia de lʼobjectivitat dʼaquest model.


Més informació sobre el projecte del seguiment de la biodiversitat dels parcs naturals de Catalunya:

http://www.seguimentmari.cat/
Twitter: @seguimentmari