Jordi Casassas: «El règim del 78 no va modificar el fonament històric del plet entre Catalunya i el poder espanyol»

Imatge dels ponents i el moderador amb la vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, promotora del cicle.
Imatge dels ponents i el moderador amb la vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, promotora del cicle.
Institucional
(22/06/2018)

El catedràtic dʼHistòria Contemporània de la UB, i president de lʼAteneu Barcelonès, Jordi Casassas, va repassar aquest dijous, dia 21, en el primer dels #DebatsUB, els principals episodis de la relació entre Catalunya Espanya i les constants que sʼhi poden trobar des del 1714 fins ara. En el debat posterior a la conferència es van glossar algunes de les idees exposades i es va subratllar la importància del rigor i l'honestedat per part dels acadèmics, també quan fan divulgació.

Imatge dels ponents i el moderador amb la vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, promotora del cicle.
Imatge dels ponents i el moderador amb la vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, promotora del cicle.
Institucional
22/06/2018

El catedràtic dʼHistòria Contemporània de la UB, i president de lʼAteneu Barcelonès, Jordi Casassas, va repassar aquest dijous, dia 21, en el primer dels #DebatsUB, els principals episodis de la relació entre Catalunya Espanya i les constants que sʼhi poden trobar des del 1714 fins ara. En el debat posterior a la conferència es van glossar algunes de les idees exposades i es va subratllar la importància del rigor i l'honestedat per part dels acadèmics, també quan fan divulgació.

Jordi Casassas va començar amb una referència al context actual i va denunciar que, a poc a poc, determinats autors han coincidit en una mena de «LOAPA historiogràfica» a la qual també haurien contribuït uns quants historiadors catalans. Així mateix, va precisar en lʼinici de la seva intervenció que el conflicte entre Catalunya i Espanya és el conflicte «entre amplis sectors de la societat catalana i el bloc de poder espanyol». «El conflicte de fons és el que sʼestableix entre dues concepcions del poder: entre una que està basada en la uniformització i la centralització, la relació directa poder-ciutadà, i una altra que es basa en la valorització de la diferència, la descentralització i el pacte com a forma idònia de la relació entre la societat i el poder», va afegir.

A continuació, va desgranar algunes circumstàncies històriques de la guerra del 1714 i com el conflicte va afectar el conjunt de la població catalana; també va repassar diferents signes de resistència contra la monarquia borbònica a Catalunya durant tot el segle XVIII. Va seguir amb el període noucentista i va comparar la política del vuit-cents amb lʼactual, tot ressaltant les «zones de conflicte entre Catalunya i el poder central». A meitat de segle, «diputats conservadors catalans es queixaven de lʼestat de setge permanent» que vivia Catalunya, va apuntar Casassas. Així fins a arribar a finals del segle XIX, en què «hi ha una progressiva institucionalització de la vida cultural catalana» i sʼagreuja el conflicte.

Ja a començaments del segle XX va fer referència a la legislació anticatalanista de Primo de Rivera i, en relació amb els posteriors anys trenta, Casassas va afirmar: «Com a historiador he de dir que per entendre el moment actual hem de tenir ben present la Guerra Civil». Va seguir amb «lʼintent de genocidi» de la identitat catalana per part del franquisme. En arribar a la transició, va afirmar que aquesta va estar mancada «dʼelements significatius de ruptura». «Ni el règim del 78 ni el canvi amb el govern del PSOE el 1982 van modificar el fonament històric del plet entre Catalunya i el poder espanyol», va afirmar. De lʼactualitat va denunciar la «incultura titulada» i lʼaparició del populisme que pretén el trencament intern de la societat catalana.

Després de la conferència, el periodista Josep Maria Martí Gómez, que va actuar de moderador, va donar pas al debat, en el qual van participar els professors Ismael Saz, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de València i president de l'Associació Espanyola d'Història Contemporània; Joaquim Albareda, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra, i Xavier Gil, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Tots van coincidir en la necessitat del rigor que ha de presidir la tasca acadèmica i en el respecte que cal tenir per la documentació històrica. Saz va apuntar la importància dels dos nacionalismes que històricament sʼhan creat: el català i lʼespanyol. Casassas va contestar que, efectivament, això és important, però va posar en relleu que és crucial el paper del bloc de poder consolidat al voltant del nacionalisme. Gil va denunciar la tendència actual a substituir la reconstrucció dels fets històrics pel «relat». Albareda, per la seva part, va destacar que el més important és que sʼaccepti la diferència i que cal un diàleg al màxim de franc possible.

La vicerectora dʼIgualtat i Acció Social, Maite Vilalta, va cloure el debat destacant lʼinterès de les intervencions: «Ha quedat demostrat que és impossible entendre el que passa avui sense entendre el que ha succeït abans». I va destacar que, si bé el debat havia inclòs moltes idees «pessimistes», també s'hi va dir que «no hi ha res impossible».

A partir dʼara, sʼhan programat quatre debats més, que abordaran el conflicte català des de diferents perspectives:

  • «Els factors econòmics i financers en la relació entre Catalunya i Espanya», ponència a càrrec d'Antoni Castells, catedràtic dʼEconomia de la UB i exconseller dʼEconomia i Finances de la Generalitat. 20 de setembre del 2018 a les 18.30 a lʼEdifici Històric
  • «Constitució i organització territorial», a càrrec d'Antoni Bayona, professor de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra i ex-lletrat major del Parlament de Catalunya. 18 dʼoctubre del 2018 a les 18.30 a lʼEdifici Històric
  • «El model dʼescola catalana», conferència del professor Joan Mateo, del Departament de Mètodes dʼInvestigació i Diagnòstic en Educació de la UB. 13 de desembre del 2018 a les 18.30 a lʼEdifici Històric
  • «La política: lʼespai de resolució dels conflictes», ponència del professor emèrit de Ciència Política i de lʼAdministració de la UAB Josep Maria Vallès. 17 de gener del 2019 a lʼEdifici Històric

Cada sessió consistirà en una ponència impartida per un acadèmic de reconegut prestigi seguida dʼuna taula rodona sobre el tema en qüestió. Els debats i les intervencions es publicaran en diferents volums dʼuna nova col·lecció dʼEdicions UB, anomenada Debats UB.

Més informació