Nou estudi per millorar la protecció de les aus marines en els ecosistemes oceànics de la Patagònia

La recerca obre una nova perspectiva per identificar àrees clau per a la conservació de les aus marines en un dels sistemes naturals més emblemàtics i productius del món.
La recerca obre una nova perspectiva per identificar àrees clau per a la conservació de les aus marines en un dels sistemes naturals més emblemàtics i productius del món.
Recerca
(05/07/2018)

La protecció dʼuna àrea de 300.000 quilòmetres quadrats en aigües patagòniques podria millorar la conservació dʼun 20 % de la població dʼaus marines i del seu hàbitat natural, segons una recerca publicada a la revista Conservation Biology i que ha dirigit lʼexpert Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). El nou treball, que presenta una aproximació multidisciplinària per definir àrees marines dʼespecial interès en conservació, també està signat per Isabel Afán, Joan Giménez i Manuela G. Forero, de lʼEstació Biològica de Doñana (EBD-CSIC).

 

La recerca obre una nova perspectiva per identificar àrees clau per a la conservació de les aus marines en un dels sistemes naturals més emblemàtics i productius del món.
La recerca obre una nova perspectiva per identificar àrees clau per a la conservació de les aus marines en un dels sistemes naturals més emblemàtics i productius del món.
Recerca
05/07/2018

La protecció dʼuna àrea de 300.000 quilòmetres quadrats en aigües patagòniques podria millorar la conservació dʼun 20 % de la població dʼaus marines i del seu hàbitat natural, segons una recerca publicada a la revista Conservation Biology i que ha dirigit lʼexpert Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). El nou treball, que presenta una aproximació multidisciplinària per definir àrees marines dʼespecial interès en conservació, també està signat per Isabel Afán, Joan Giménez i Manuela G. Forero, de lʼEstació Biològica de Doñana (EBD-CSIC).

 

Un dels ecosistemes marins amb més biodiversitat arreu del món

Només un 3 % de la superfície marina dels oceans està protegida, un valor molt inferior al que existeix en els ecosistemes terrestres. Els ecosistemes marins de la Patagònia argentina, en concret, són en una de les regions amb més biodiversitat i producció biològica de tot el món. Tot i el seu valor ecològic, en lʼactualitat és també una de les àrees marines més amenaçades per lʼimpacte de les activitats humanes —la intensa activitat pesquera— i pels canvis associats a lʼescalfament global.

Actualment, els ocells marins són el grup dʼaus més amenaçat del món. En el marc de la recerca, els experts han estudiat les poblacions de catorze espècies dʼaus marines distribuïdes al llarg de 3.000 quilòmetres de la costa patagònica. Entre els ocells marins més amenaçats, destaquen el gavià menjacrancs (Larus atlanticus), el corb marí cama-roig (Phalacrocorax gaimardi) i el pingüí de Magallanes (Spheniscus magellanicus), segons els darrers informes de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Protecció mediambiental: la dinàmica oceànica també importa

En general, la delimitació de les àrees marines protegides es basa en els criteris dels experts en la matèria i en dades sobre la distribució dʼalgunes espècies particularment amenaçades. El nou treball obre una nova perspectiva per identificar àrees clau per a la conservació de les aus marines en un dels sistemes naturals més emblemàtics i productius del món.

Tal com explica Francisco Ramírez, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de lʼIRBio, «en el nostre treball, hem fet una modelització de la distribució espacial marina de més de dos milions dʼaus marines de catorze espècies diferents. A partir dʼaquestes dades, sʼhan identificat quines són les àrees que permetrien protegir almenys un 20 % dʼaquestes poblacions mitjançant lʼaplicació de mesures de conservació».

 

Aquest treball és un dels primers a considerar lʼefecte dels corrents oceànics en la planificació de les àrees marines protegides. Tal com explica Isabel Afán, «si tenim en compte el sistema de corrents marins de la zona, hi ha altres àrees connectades a les zones prioritàries a protegir que també són importants en termes de gestió, ja que poden traslladar a les zones prioritàries les alteracions del medi». «Per exemple —assenyala l'experta—, en casos dʼaccidents com ara els vessaments al mar, és important conèixer quines àrees podrien fer arribar els productes de risc cap a les zones protegides, i per tant, aplicar també sobre aquestes àrees alguna mesura de gestió».

La nova recerca per delimitar àrees de protecció en regions patagòniques té en compte les regions marines protegides que van ser proposades per BirdLife International, i basades en la distribució espacial de poblacions dʼaus marines pelàgiques. Ara bé, aquestes espècies nidifiquen fora de la costa patagònica i només venen a les regions marines per alimentar-se, alerten els experts. Per això, a més dʼincloure les propostes impulsades per BirdLife, el nou treball afegeix un conjunt dʼàrees costaneres per millorar la conservació de les catorze espècies que crien al llarg de la costa de la Patagònia.


Protegir els oceans per a un futur més sostenible

Cada cop hi més consciència per part dels organismes internacionals que cal trobar un equilibri entre la protecció mediambiental dels oceans i les activitats dʼalt impacte socioeconòmic (pesqueries, activitats recreatives, etc.). En aquest escenari, la metodologia publicada ara per la revista Conservation Biology es podria aplicar en ecosistemes marins en què es conegui la distribució espacial de les colònies de cria de les aus marines i el nombre dʼindividus per colònia.

En un escenari tan ampli, dinàmic i de difícil accés com és el medi marí, «cal revisar d'una manera periòdica les àrees marines protegides que es proposen per millorar les eines de gestió mediambiental. Per això, aquest és un procés dinàmic i adaptatiu en què cal integrar tots els agents implicats, des dels pescadors fins a les entitats conservacionistes», conclou lʼinvestigador Francisco Ramírez.


                                                                                             Fotografies: Massimiliano Drago, UB-IRBio