Madinat al-Zahra, de Còrdova al Paranimf de la UB

Conjunt arqueològic de Madinat al-Zahra
Conjunt arqueològic de Madinat al-Zahra
Cultura
(17/07/2018)

El conjunt arqueològic de Madinat al-Zahra, a Còrdova, va ser incorporat a la llista de patrimoni mundial de la UNESCO el passat 1 de juliol. El Paranimf de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona, tot i que és a més de 800 km de distància del conjunt andalusí, té un lligam amb la ciutat fundada per Abd al-Rahman III, ja que un dels sis quadres que decoren les seves parets representa una escena al palau del conjunt andalusí. Es tracta de lʼobra La civilització del califat de Còrdova en temps d'Abd al-Rahman III, de Dionís Baixeras.

Conjunt arqueològic de Madinat al-Zahra
Conjunt arqueològic de Madinat al-Zahra
Cultura
17/07/2018

El conjunt arqueològic de Madinat al-Zahra, a Còrdova, va ser incorporat a la llista de patrimoni mundial de la UNESCO el passat 1 de juliol. El Paranimf de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona, tot i que és a més de 800 km de distància del conjunt andalusí, té un lligam amb la ciutat fundada per Abd al-Rahman III, ja que un dels sis quadres que decoren les seves parets representa una escena al palau del conjunt andalusí. Es tracta de lʼobra La civilització del califat de Còrdova en temps d'Abd al-Rahman III, de Dionís Baixeras.

La ciutat de Madinat al-Zahra, construïda a partir de lʼautoproclamació dʼAbd al-Rahman III com a califa de Còrdova el 929, es troba a vuit quilòmetres de la ciutat de Còrdova (Andalusia). Segons destaca lʼinforme que ha servit per aprovar la nova declaració del patrimoni, «Madinat al-Zahra és lʼúnica ciutat construïda des de zero que dona testimoni de la civilització islàmica a Europa, la qual, a més, es troba en un estat de conservació excepcional».

Madinat al-Zahra és una ciutat organitzada a partir de tres terrasses que conformen un recinte de planta rectangular dins el qual hi havia el palau del califa i les dependències administratives, la part urbana i la mesquita dʼAljama. Es va començar a construir lʼany 936 però el 1010 va ser destruïda i saquejada a causa de la guerra civil que va posar fi al califat de Còrdova, fet que va provocar un saqueig continu i el desmantellament de les seves construccions durant els segles posteriors. Fins al 1911 no sʼhi van fer les primeres excavacions, que van permetre redescobrir lʼexistència del conjunt. El procés dʼexcavacions ha durat fins als nostres dies, exceptuant el període de la Guerra Civil.


Un fragment de lʼEspanya musulmana a les parets del Paranimf

A lʼentorn del 1880, Dionís Baixeras (Barcelona, 1862-1943) va rebre lʼencàrrec de pintar tres de les teles destinades al Paranimf de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona, una de les quals havia de recrear lʼEspanya àrab. Baixeras ho va fer amb lʼobra La civilització del califat de Còrdova a lʼèpoca dʼAbd al-Rahman III (1885), en la qual representa la sumptuosa recepció del califa a una ambaixada, envoltat dels seus cortesans, músics, artistes i servidors.

En lʼobra de Baixeras, que sʼexhibeix al Paranimf, es pot copsar lʼinterior del palau de Madinat al-Zahra, que és un exemple de lʼarquitectura pròpia dels regnats àrabs de la península Ibèrica. Hi destaquen, per exemple, detalls com els arcs de ferradura amb lʼús alternatiu de dovelles de dos colors, o les inscripcions i decoracions dʼarabescos. Al centre de lʼobra es representa el califa Abd al-Rahman III, promotor de la construcció del conjunt arquitectònic, amb la seva cort, juntament amb els representants de lʼambaixada que el visiten. Als laterals es troben representades les belles arts i la ciència a partir de dos grups dʼartesans i científics: dues representacions que fan al·lusió a lʼampli coneixement cultural del califat.

Dionís Baixeras i Verdaguer va ser un dibuixant i pintor català naturalista que va fundar, juntament amb altres pintors, el Cercle Artístic de Sant Lluc (1893). Aquest centre dʼart, encara actiu a dia dʼavui, defensava un art dʼinspiració cristiana, naturalista, equilibrat i serè contra el modernisme que tenia lloc en aquells anys. Baixeras va formar-se a lʼEscola de Belles Arts de Llotja i al llarg de la seva trajectòria com a pintor va elaborar encàrrecs per a la Universitat de Barcelona, el monestir de Montserrat o lʼHotel Internacional de lʼExposició Universal de 1888, entre dʼaltres.

Lʼobra de Baixeras permet conèixer, des de la llunyania —tant temporal com geogràfica—, com era lʼinterior del palau de la ciutat de Madinat al-Zahra, els rituals de recepció de la cort del califat de Còrdova amb el regnat dʼAbd al-Rahman III o la indumentària, entre altres aspectes.

La Unitat de Relacions Institucionals i Protocol de la UB vol destacar la incorporació del conjunt de Madinat al-Zahra al patrimoni mundial de la UNESCO en les visites guiades que es fan a lʼEdifici Històric. Així, en lʼexplicació de les obres del Paranimf sʼinclourà la recent declaració amb lʼobjectiu de valorar el patrimoni de la UB. Sovint, el públic general de les visites ha sentit a parlar de la relació entre lʼobra de Baixeras i el conjunt arquitectònic de Madinat al-Zahra, i quan es mostra lʼobra en el transcurs de la visita els sembla curiós trobar la recreació del palau dʼAbd al-Rahman III a les parets del Paranimf.