Transformar la UB, més enllà de les tecnologies
La jornada «Transformar UB», que va tenir lloc a l'Aula Magna de l'Edifici Històric el passat 11 de juliol, va servir per posar sobre la taula quins aspectes de la Universitat preocupen més la comunitat UB, i també quina és la visió que tenen de la Universitat persones externes al món universitari.
La inauguració va ser a càrrec del rector, Joan Elias, que va destacar que la transformació digital s'ha de veure com una «oportunitat per combinar pràctiques i maneres de fer que donin com a resultat noves tècniques i habilitats innovadores i competitives». L'impulsor de la jornada, el vicerector de Transformació Digital, Oriol Pujol, va explicar que aquesta era la primera dʼuna sèrie de trobades que han de permetre definir com ha de ser aquesta transformació a la UB.
La jornada «Transformar UB», que va tenir lloc a l'Aula Magna de l'Edifici Històric el passat 11 de juliol, va servir per posar sobre la taula quins aspectes de la Universitat preocupen més la comunitat UB, i també quina és la visió que tenen de la Universitat persones externes al món universitari.
La inauguració va ser a càrrec del rector, Joan Elias, que va destacar que la transformació digital s'ha de veure com una «oportunitat per combinar pràctiques i maneres de fer que donin com a resultat noves tècniques i habilitats innovadores i competitives». L'impulsor de la jornada, el vicerector de Transformació Digital, Oriol Pujol, va explicar que aquesta era la primera dʼuna sèrie de trobades que han de permetre definir com ha de ser aquesta transformació a la UB.
A continuació es va iniciar una taula rodona, moderada per Ignasi Labastida, cap de lʼOficina de Difusió del Coneixement de la Unitat de Recerca del CRAI, en la qual va participar el mateix vicerector de Transformació Digital juntament amb experts de la UB i de fora de l'àmbit universitari. Les primeres intervencions es van centrar a definir o entendre què és la transformació digital. Tots els ponents van coincidir a dir que no es tracta només dʼun tema digital, sinó que cal posar les persones al centre. Així, Mariona Grané, experta en tecnologia educativa, va apuntar que «la transformació digital és una eina molt potent, però les tecnologies en si mateixes no transformen res. La transformació és la manera com sʼutilitzen aquestes tecnologies i les decisions que prenem». En aquest sentit, Xavier Marcet, president de la consultora Lead To Change, va afirmar que «el repte és per a les persones» i va incidir en el fet que és més difícil transformar institucions amb llargues trajectòries que no pas les que són més noves, i que «la tecnologia sempre et dona i et pren coses, però crea moltes oportunitats».
Pel consultor de RocaSalvatella Genís Roca, un dels reptes previs a la transformació és el diagnòstic: «Lʼobjectiu és introduir canvis, però el repte és identificar bé què és allò que està canviant per saber què cal fer». A més, va afegir que la transformació digital pot ser lʼoportunitat dʼintroduir canvis estructurals. Roca va definir els passos principals per a aquesta transformació: diagnòstic, saber on es vol anar, prioritzar per on començar —atès que els recursos són limitats— i comunicar-ho a la comunitat per buscar-hi suports.
Els aspectes més debatuts es van centrar en la visió de futur de la universitat, amb qüestions com ara si hauria de ser una universitat 100 % virtual o si la docència es robotitzarà. En aquest sentit, Marcet va defensar «la suma dʼintel·ligències» més que no pas la substitució.
També cal tenir en compte que la universitat actualment forma gent molt canviant: «La universitat hauria de gestionar les transicions professionals dels seus alumnes», va afirmar Marcet. Aquest canvi també fa que el procés dʼaprenentatge segueixi al llarg de la vida; per això la universitat ha dʼoferir als alumnes «experiències memorables» que no es poden obtenir només mitjançant la tecnologia, va destacar lʼexpert.
Parlant de docència i de recerca, la professora Gemma Marfany, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, va afirmar que «són de distància curta», i que el professor ha de tenir la capacitat de «transmetre passió». Per Marfany, a més de la formació curricular, «cal formar ciutadans de futur amb capacitat de decisió». Grané també hi va coincidir quan va dir que «formar gent no és només professionalitzar, sinó que també es forma perquè es tingui criteri i coneixement: hem dʼensenyar una manera de pensar».
Marfany va proposar potenciar actituds de mentorització, un sistema menys jerarquitzat, amb sinergies i més transversalitat i agilitat en les carreres, i va reclamar una política científica a la UB. També va recordar que, tot i que la UB aporta prop del 25 % a la recerca a Catalunya, està per darrere en finançament respecte a altres institucions. Diverses intervencions també van anar en la línia de fer graus oberts i transversals, aprofitant el potencial de la UB.
Per la seva banda, Itziar Lecuona, subdirectora de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB, va reclamar lʼètica com un punt clau en la innovació del coneixement. Així mateix, va incidir en la necessitat dʼuna política de gestió de dades dʼestudiants i de recerca. També es va referir a la creació dʼuna unitat de recerca responsable. Lecuona, finalment, va fer èmfasi en la deficiència dʼalgunes de les eines actuals del professorat, fet que van subscriure altres docents de la sala.
Diverses intervencions van coincidir que cal canviar la mètrica. El sistema actual només mesura impactes en la recerca i la docència, però falta incorporar-hi «lʼimpacte social». Genís Roca va posar d'exemple que «si un docent assessora el Govern, això no computa». Per això, «cal renegociar el tracte que tenim amb la societat», per tal que aquesta consideri la universitat rellevant.
Al llarg del debat —en el qual hi va haver una desena dʼintervencions del públic—, es va incidir en lʼexcés de normes i de burocràcia que hi ha a la universitat. Els assistents van coincidir que en aquesta transformació cal un procés de desburocratització que permeti guanyar agilitat i eliminar procediments.
També es va apuntar la necessitat dʼaprofitar altres espais —fora de lʼaula—, i dʼadaptar-los a les noves formes de docència. Apostar per la qualitat, millorar el coneixement intern de les diferents unitats i centres, impulsar la internacionalització, crear noves figures tècniques i impulsar polítiques de comunicació són altres punts que es van discutir.
«No tenim una universitat, en tenim moltes», va concloure Xavier Marcet, que va recordar que «la universitat és extraordinàriament heterogènia i hi conviuen moltes cultures; transformar-la requereix un gran exercici de lideratge».
En el dia a dia «la universitat no me la trobo mai», va dir Genís Roca en les seves conclusions. Per això, l'expert considera que «la tendència no és bona». Segons va aclarir, la solució no s'aconseguirà només posant la mirada en la UB: cal mirar el sistema universitari català. Per fer aquesta transformació sʼha de ser «radical i contundent», va afirmar, i a vegades «els col·lectius han de prendre decisions en contra dels seus interessos per mantenir la institució», va concloure.
Concurs #MemsUB
Durant la jornada també es van lliurar els premis del concurs #MemsUB. Segons va explicar el vicerector de Transformació Digital, el concurs «ha estat una manera de copsar lʼopinió, la percepció i les deficiències de la Universitat per part d'estudiants i professors». En la categoria del més divertit i creatiu, el mem guanyador va ser el del professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació Francesc García, que el va publicar a Twitter amb lʼusuari @txescu. En la categoria de més visionari, el guanyador va ser lʼestudiant Ferran Mañà (@FerranMana) amb un mem publicat a Instagram.
— Francesc Garcia (@txescu) 17 de juny de 2018