Investigadors de la UB descobreixen una malaltia que amenaça lʼestrella de mar més abundant en els fons antàrtics
Una recerca liderada per experts de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona ha identificat una malaltia que afecta lʼestrella de mar Odontaster validus, una de les espècies més freqüents en els fons marins antàrtics. Aquesta patologia —la primera descrita en un equinoderm del medi marí antàrtic— ha arribat a afectar fins al 10 % de les poblacions dʼaquesta espècie, que és el depredador bentònic més important de les comunitats costaneres de lʼilla Decepció i dʼaltres regions marines de latituds antàrtiques. El nou treball, publicat a la revista Scientific Reports, està signat pels experts Conxita Àvila i Carlos Angulo-Preckler (IRBio, de la UB), Laura Núñez-Pons (Estació Zoològica Anton Dohrn de Nàpols, Itàlia), Thierry M. Work (Servei Geològic dels Estats Units) i Juan Moles (Universitat de Harvard, Estats Units).
Una recerca liderada per experts de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona ha identificat una malaltia que afecta lʼestrella de mar Odontaster validus, una de les espècies més freqüents en els fons marins antàrtics. Aquesta patologia —la primera descrita en un equinoderm del medi marí antàrtic— ha arribat a afectar fins al 10 % de les poblacions dʼaquesta espècie, que és el depredador bentònic més important de les comunitats costaneres de lʼilla Decepció i dʼaltres regions marines de latituds antàrtiques. El nou treball, publicat a la revista Scientific Reports, està signat pels experts Conxita Àvila i Carlos Angulo-Preckler (IRBio, de la UB), Laura Núñez-Pons (Estació Zoològica Anton Dohrn de Nàpols, Itàlia), Thierry M. Work (Servei Geològic dels Estats Units) i Juan Moles (Universitat de Harvard, Estats Units).
Sobreviure en un ambient sota condicions extremes
Les temperatures baixes, els corrents marins, lʼerosió per les masses de gel, els canvis estacionals sobre el règim de llum i lʼaccés als aliments són condicions extremes que afecten els ecosistemes marins en els fons antàrtics. En aquests hàbitats límit, lʼestrella de mar Odontaster validus és una espècie abundant en els substrats marins dins un ampli rang de fondàries.
El nou estudi amplia els coneixements sobre la vulnerabilitat de les comunitats del bentos antàrtic —en aquest cas, davant noves patologies— i revela que aquesta estrella de mar tan emblemàtica dels fons antàrtics podria estar amenaçada per una malaltia «que afecta els teixits de lʼepidermis, i causa decoloracions —taques blanques—, ulceracions i inflamacions dels teixits que arriben a nivell subepitelial. En alguns espècimens també sʼha observat necrosi a nivell epitelial», detalla la professora Conxita Àvila, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼIRBio, i cap dels projectes de recerca Bluebio, Distantcom, Ecoquim i Actiquim, sobre lʼecologia de les comunitats dʼinvertebrats marins a lʼAntàrtida.
«No es tracta dʼuna malaltia dʼorigen bacterià ni fúngic», indica Conxita Àvila, «i tot apunta que és una infecció causada per virus o micoplasmes, hipòtesi que ara estem estudiant amb més detall. Tampoc sabem si hi ha relació directa amb la temperatura però és possible, ja que hem vist que els anys amb percentatge més elevat dʼestrelles malaltes —fins a un 10 % de la població— han coincidit amb anys amb temperatures extremadament altes. En altres anys, només afectava un 3 % de les comunitats però no sabem encara el perquè dʼaquestes variacions».
Una malaltia que afecta les estrelles de mar a lʼilla Decepció
La patologia publicada en lʼarticle del Scientific Reports és el primer cas descrit dʼuna malaltia que afecta una sola espècie dʼequinoderm. Fins ara, la bibliografia científica havia definit algunes malalties que afecten normalment més dʼuna espècie, en equinoderms dʼaltres zones geogràfiques.
«En canvi, en el nostre estudi hem vist que la patologia afecta només les poblacions de lʼespècie Odontaster validus, a lʼilla Decepció, i això ja indica uns trets diferencials en relació amb el que sʼhavia descrit abans en altres zones marines del planeta. En altres zones on hem treballat —al mar de Weddell, a la península Antàrtica i cap al sud fins a la base científica de Rothera— no hem vist mai cap estrella, ni Odontaster validus ni cap altra, amb aquests signes dʼafectació. Per tant, no és possible afirmar si hi ha més individus afectats en altres zones o no», comenta la investigadora.
Segons els experts, la patologia podria estar lligada a la densitat dʼespècimens —el cas més habitual en equinoderms dʼaltres zones geogràfiques— però no sembla que es transmeti per contacte entre individus. La malaltia, a més, fa lʼefecte que no és de progrés ràpid, tot i que a lʼAntàrtida els processos metabòlics són lents i això podria ocultar lʼevolució de la patologia en el temps.
Protegir la biodiversitat dels ecosistemes antàrtics
Aprofundir en el coneixement sobre la malaltia i els seus efectes i lluitar contra la seva propagació en els hàbitats antàrtics —si és que és possible— són els principals objectius per a lʼequip de lʼIRBio. Si la causa és un efecte patogènic, víric o micoplàsmic, i relacionat directament amb lʼaugment de temperatura global, lʼúnica estratègia viable seria implementar totes les mesures de lluita contra el canvi climàtic a escala individual i col·lectiva.
«LʼAntàrtida està patint ja els efectes del canvi climàtic i les mesures que sʼhan de prendre a nivell planetari són extremadament urgents», alerta Conxita Àvila. «Sens dubte, la desaparició dʼuna espècie com lʼOdontaster validus provocaria canvis molt rellevants en la composició faunística dʼaquestes comunitats antàrtiques, la qual cosa alteraria la xarxa tròfica i trencaria lʼequilibri natural en lʼecosistema marí».
«En cas que la malaltia no produeixi la desaparició dʼaquesta espècie —sinó únicament una disminució de la densitat dʼespècimens—, lʼefecte no seria tan dràstic, tot i que això afectaria igualment la resta de fauna i les relacions entre els organismes dels ecosistemes marins antàrtics. Si els efectes són menors sobre la fisiologia de lʼespècie —si causen inactivitat o disminució de la depredació, etc.— lʼimpacte seria igual però a menor escala. Tampoc sabem si la persistència de la malaltia en hàbitats antàrtics també podria acabar afectant altres espècies locals a llarg termini», clou la investigadora.