Notícies

Inici  >  Notícies > Els documents de la nostra història

Els documents de la nostra història

<i>Llibre de registre de Graus Majors</i>, Universitat de Cervera (1762-1797).

Llibre de registre de Graus Majors, Universitat de Cervera (1762-1797).

Fragment del <i>Llibre d’Ordenances del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona</i> (1788), on s’exigeix la certificació de puresa de sang als alumnes.

Fragment del Llibre d’Ordenances del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1788), on s’exigeix la certificació de puresa de sang als alumnes.

<i>Expedient de creació del Col·legi Fortuny a Almacelles (Lleida) per a nenes i pàrvuls</i> (1933-1934).

Expedient de creació del Col·legi Fortuny a Almacelles (Lleida) per a nenes i pàrvuls (1933-1934).

Imatges de les colònies franceses on van ser traslladats alguns infants durant els anys 1937-1938, en plena Guerra Civil.

Imatges de les colònies franceses on van ser traslladats alguns infants durant els anys 1937-1938, en plena Guerra Civil.

L’Arxiu s’ubica a la planta baixa de l’Edifici Històric.

L’Arxiu s’ubica a la planta baixa de l’Edifici Històric.

05/09/2018

Cultura

D’entre les curiositats que s’amaguen rere les parets de l’Edifici Històric, hi ha un espai que guarda petits tresors de la història de la Universitat, l’Arxiu Històric. La informació que s’hi conserva no es limita a expedients acadèmics d’antics alumnes i documentació purament administrativa. Allà hi podem trobar una gran varietat de materials: manuscrits, impresos, missives, plànols, cartells, col·leccions de fotografies... que permeten resseguir la història de la Universitat i, amb ella, la de la ciutat i el país. Des de la Universitat del segle XVIII que exigia la «puresa de sang» als estudiants, fins al paper de la UB en l’educació dels infants durant la República i la Guerra Civil: un ric patrimoni documental que el personal de l’Arxiu Històric custodia, conserva, documenta i difon per posar-lo a l’abast dels investigadors i el públic en general.

El primer cop que l’Arxiu universitari apareix esmentat d’una manera expressa és el 4 de juny de 1726, en l’època de la Universitat de Cervera. I és, precisament, tota la documentació que ha sobreviscut d’aquell moment històric la que conforma els subfons més rellevants de l’Arxiu. Hi trobem peces tan curioses com el Llibre de registre de Graus Majors de totes les facultats de la Universitat de Cervera. Aquest volum, de mides considerables i una enquadernació força ornamentada pròpia de l’època, conté informació manuscrita de tots els titulats (llicenciats i doctors) entre els anys 1762 i 1797.

Una troballa sorprenent del mateix període és el Llibre d’Ordenances del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, datat el 1788, en el qual es detalla com s’exigien certificats de puresa de sang als alumnes per poder formalitzar la matrícula. És a dir, un document que avalés davant les autoritats docents que ni els estudiants ni els seus avantpassats eren jueus ni musulmans. Aquest document consistia en un estudi genealògic detallat de dues, tres o quatre generacions amb testimonis de veïns que donessin fe que a la família tots eren cristianos viejos. Sembla que no va ser fins al segle XIX quan aquest tipus de certificat va deixar d’exigir-se, però no se sap amb certesa la datació de l’aboliment definitiu.

La transformació urbanística de Barcelona documentada a l’Arxiu UB

El 1837, amb la tornada de la Universitat a Barcelona, la seu de l’Arxiu universitari es va establir al convent del Carme, fins que es va construir l’actual Edifici Històric, dissenyat per Elies Rogent (1874). L’obra de Rogent també ha quedat documentada a l’Arxiu dins del subfons de Juntes d’obres. El Projecte de les obres de guix, estucs i asfalts de la Universitat de Barcelona, del 1867, mostra plànols i dibuixos del projecte de construcció de l’actual seu de la Universitat. S’hi pot veure la ubicació concreta de l’edifici dins el Pla urbanístic d’Ildefons Cerdà, el traçat del clavegueram, la distribució dels elements arquitectònics de l’edifici i de peces decoratives com estàtues, frisos o les campanes de les torres.

Un altre subfons destacat que custodia l’Arxiu és el del Districte universitari (1817-1969), que comprenia Catalunya i les Balears. En virtut de la Llei Moyano (1857), la Universitat de Barcelona assumia la representació de l’Estat en matèria d’ensenyaments de primària, secundària i superior, i el rector complia unes funcions semblants a les que tindrien posteriorment les delegacions provincials del Ministeri d’Educació a les cinc províncies del Districte. D’aquest període hi ha un important volum de documentació. Hi trobem casos curiosos, com l’Expedient de creació del Col·legi Fortuny a Almacelles (Lleida) per a nenes i pàrvuls, no oficial i d’ensenyament de primària (1933-1934), que recull, per exemple, escrits de protesta contra l’establiment del col·legi per part del Centre Republicà Català i el Bloc Femení d’Esquerra Republicana de Catalunya, a causa del seu ideari religiós. «De conformidad con el texto de la Constitución, no es permitido el funcionamiento de escuelas, las cuales bajo este nombre no son más que lugares donde se perjudica la inteligencia de la infancia, pues en ellos se trabaja ardidamente para preparar a las criaturas a que se fanaticen en los dogmas religiosos, haciendo enemigos de la democracia», signa José Campistó Soliva, president del Centre Republicà Català. L’expedient aplega material divers (horaris de les classes, material educatiu necessari, etc.) que permet fer-nos una idea de com era una escola de l’època.

Una altra documentació de gran valor històric que es conserva a l’Arxiu és la col·lecció fotogràfica Delegación Española de la Infancia Evacuada (1937-1938). Són tres àlbums de fotografies, d’autor desconegut, de les colònies franceses on van ser traslladats alguns infants durant els anys 1937-1938, en plena Guerra Civil. Els estralls de la guerra van portar a veure el model de les colònies infantils com una solució per allunyar els nens i nenes del conflicte. L’any 1937 el nombre de centres d’acollida es va ampliar a bastament: primer a l’Estat espanyol i, a continuació, a l’estranger, sobretot a Europa. El Districte universitari, en la persona del rector, supervisava el procediment de distribució i organització de la infància evacuada. Les fotografies mostren nens i nenes de totes les edats en la seva vida quotidiana a les colònies: llevar-se, rentar-se, menjar, estudiar, anar a classe, jugar, cantar, etc. «Un món infantil, una llar i una família de substitució per a aquells a qui la Guerra Civil va allunyar de casa i dels seus», expliquen des de l’Arxiu. En col·laboració amb el CRAI, que en va fer la gestió, els tres àlbums es poden consultar al web de la Memòria Digital de Catalunya.

Els documents històrics a l’abast de tothom

El fons documental de l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona es troba a la planta baixa de l’Edifici Històric i és de lliure accés i consulta per a tota la ciutadania com a patrimoni històric i cultural, prèvia sol·licitud de consulta. A més, una part del fons documental de lliure accés es pot consultar a través de l’eina de gestió d’arxiu UBDOC. A l’UBDOC s’organitza, es classifica i es descriu la documentació produïda per la Universitat, entre ella la dels expedients i, en alguns casos, també les digitalitzacions d’aquests documents, que es poden visualitzar i/o descarregar en baixa resolució.

El personal que atén els usuaris que visiten l’Arxiu Històric ofereix suport i orientació per facilitar la consulta del fons documental, així com per obtenir reproduccions de documents o per sol·licitar documents en préstec per a exposicions. Al llarg de l’any, es fa difusió del fons documental de l’Arxiu Històric amb exposicions temàtiques accessibles en línia i s’informa mitjançant la publicació al web de notícies sobre els projectes i els esdeveniments dels diferents arxius de la Universitat.

La Universitat de Barcelona es va adherir l’any 2016 a la Declaració Universal dels Arxius promoguda pel Consell Internacional dels Arxius (ICA). El 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, participa en aquesta efemèride amb diverses mostres documentals virtuals i també obertes al públic que es poden visitar al mateix Arxiu.

Més informació al web de l’Arxiu Històric

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona