Els documents de la nostra història
Dʼentre les curiositats que sʼamaguen rere les parets de lʼEdifici Històric, hi ha un espai que guarda petits tresors de la història de la Universitat, lʼArxiu Històric. La informació que sʼhi conserva no es limita a expedients acadèmics dʼantics alumnes i documentació purament administrativa. Allà hi podem trobar una gran varietat de materials: manuscrits, impresos, missives, plànols, cartells, col·leccions de fotografies... que permeten resseguir la història de la Universitat i, amb ella, la de la ciutat i el país. Des de la Universitat del segle XVIII que exigia la «puresa de sang» als estudiants, fins al paper de la UB en lʼeducació dels infants durant la República i la Guerra Civil: un ric patrimoni documental que el personal de lʼArxiu Històric custodia, conserva, documenta i difon per posar-lo a lʼabast dels investigadors i el públic en general.
Dʼentre les curiositats que sʼamaguen rere les parets de lʼEdifici Històric, hi ha un espai que guarda petits tresors de la història de la Universitat, lʼArxiu Històric. La informació que sʼhi conserva no es limita a expedients acadèmics dʼantics alumnes i documentació purament administrativa. Allà hi podem trobar una gran varietat de materials: manuscrits, impresos, missives, plànols, cartells, col·leccions de fotografies... que permeten resseguir la història de la Universitat i, amb ella, la de la ciutat i el país. Des de la Universitat del segle XVIII que exigia la «puresa de sang» als estudiants, fins al paper de la UB en lʼeducació dels infants durant la República i la Guerra Civil: un ric patrimoni documental que el personal de lʼArxiu Històric custodia, conserva, documenta i difon per posar-lo a lʼabast dels investigadors i el públic en general.
El primer cop que lʼArxiu universitari apareix esmentat dʼuna manera expressa és el 4 de juny de 1726, en lʼèpoca de la Universitat de Cervera. I és, precisament, tota la documentació que ha sobreviscut dʼaquell moment històric la que conforma els subfons més rellevants de lʼArxiu. Hi trobem peces tan curioses com el Llibre de registre de Graus Majors de totes les facultats de la Universitat de Cervera. Aquest volum, de mides considerables i una enquadernació força ornamentada pròpia de lʼèpoca, conté informació manuscrita de tots els titulats (llicenciats i doctors) entre els anys 1762 i 1797.
Una troballa sorprenent del mateix període és el Llibre dʼOrdenances del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, datat el 1788, en el qual es detalla com sʼexigien certificats de puresa de sang als alumnes per poder formalitzar la matrícula. És a dir, un document que avalés davant les autoritats docents que ni els estudiants ni els seus avantpassats eren jueus ni musulmans. Aquest document consistia en un estudi genealògic detallat de dues, tres o quatre generacions amb testimonis de veïns que donessin fe que a la família tots eren cristianos viejos. Sembla que no va ser fins al segle XIX quan aquest tipus de certificat va deixar dʼexigir-se, però no se sap amb certesa la datació de lʼaboliment definitiu.
La transformació urbanística de Barcelona documentada a lʼArxiu UB
El 1837, amb la tornada de la Universitat a Barcelona, la seu de lʼArxiu universitari es va establir al convent del Carme, fins que es va construir lʼactual Edifici Històric, dissenyat per Elies Rogent (1874). Lʼobra de Rogent també ha quedat documentada a lʼArxiu dins del subfons de Juntes dʼobres. El Projecte de les obres de guix, estucs i asfalts de la Universitat de Barcelona, del 1867, mostra plànols i dibuixos del projecte de construcció de lʼactual seu de la Universitat. Sʼhi pot veure la ubicació concreta de lʼedifici dins el Pla urbanístic dʼIldefons Cerdà, el traçat del clavegueram, la distribució dels elements arquitectònics de lʼedifici i de peces decoratives com estàtues, frisos o les campanes de les torres.
Un altre subfons destacat que custodia lʼArxiu és el del Districte universitari (1817-1969), que comprenia Catalunya i les Balears. En virtut de la Llei Moyano (1857), la Universitat de Barcelona assumia la representació de lʼEstat en matèria dʼensenyaments de primària, secundària i superior, i el rector complia unes funcions semblants a les que tindrien posteriorment les delegacions provincials del Ministeri dʼEducació a les cinc províncies del Districte. Dʼaquest període hi ha un important volum de documentació. Hi trobem casos curiosos, com lʼExpedient de creació del Col·legi Fortuny a Almacelles (Lleida) per a nenes i pàrvuls, no oficial i dʼensenyament de primària (1933-1934), que recull, per exemple, escrits de protesta contra lʼestabliment del col·legi per part del Centre Republicà Català i el Bloc Femení dʼEsquerra Republicana de Catalunya, a causa del seu ideari religiós. «De conformidad con el texto de la Constitución, no es permitido el funcionamiento de escuelas, las cuales bajo este nombre no son más que lugares donde se perjudica la inteligencia de la infancia, pues en ellos se trabaja ardidamente para preparar a las criaturas a que se fanaticen en los dogmas religiosos, haciendo enemigos de la democracia», signa José Campistó Soliva, president del Centre Republicà Català. Lʼexpedient aplega material divers (horaris de les classes, material educatiu necessari, etc.) que permet fer-nos una idea de com era una escola de lʼèpoca.
Una altra documentació de gran valor històric que es conserva a lʼArxiu és la col·lecció fotogràfica Delegación Española de la Infancia Evacuada (1937-1938). Són tres àlbums de fotografies, dʼautor desconegut, de les colònies franceses on van ser traslladats alguns infants durant els anys 1937-1938, en plena Guerra Civil. Els estralls de la guerra van portar a veure el model de les colònies infantils com una solució per allunyar els nens i nenes del conflicte. Lʼany 1937 el nombre de centres dʼacollida es va ampliar a bastament: primer a lʼEstat espanyol i, a continuació, a lʼestranger, sobretot a Europa. El Districte universitari, en la persona del rector, supervisava el procediment de distribució i organització de la infància evacuada. Les fotografies mostren nens i nenes de totes les edats en la seva vida quotidiana a les colònies: llevar-se, rentar-se, menjar, estudiar, anar a classe, jugar, cantar, etc. «Un món infantil, una llar i una família de substitució per a aquells a qui la Guerra Civil va allunyar de casa i dels seus», expliquen des de lʼArxiu. En col·laboració amb el CRAI, que en va fer la gestió, els tres àlbums es poden consultar al web de la Memòria Digital de Catalunya.
Els documents històrics a lʼabast de tothom
El fons documental de lʼArxiu Històric de la Universitat de Barcelona es troba a la planta baixa de lʼEdifici Històric i és de lliure accés i consulta per a tota la ciutadania com a patrimoni històric i cultural, prèvia sol·licitud de consulta. A més, una part del fons documental de lliure accés es pot consultar a través de lʼeina de gestió dʼarxiu UBDOC. A lʼUBDOC sʼorganitza, es classifica i es descriu la documentació produïda per la Universitat, entre ella la dels expedients i, en alguns casos, també les digitalitzacions dʼaquests documents, que es poden visualitzar i/o descarregar en baixa resolució.
El personal que atén els usuaris que visiten lʼArxiu Històric ofereix suport i orientació per facilitar la consulta del fons documental, així com per obtenir reproduccions de documents o per sol·licitar documents en préstec per a exposicions. Al llarg de lʼany, es fa difusió del fons documental de lʼArxiu Històric amb exposicions temàtiques accessibles en línia i sʼinforma mitjançant la publicació al web de notícies sobre els projectes i els esdeveniments dels diferents arxius de la Universitat.
La Universitat de Barcelona es va adherir lʼany 2016 a la Declaració Universal dels Arxius promoguda pel Consell Internacional dels Arxius (ICA). El 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, participa en aquesta efemèride amb diverses mostres documentals virtuals i també obertes al públic que es poden visitar al mateix Arxiu.
Més informació al web de lʼArxiu Històric