Més de 3.000 experts es reuneixen a Barcelona per debatre sobre el futur de lʼarqueologia

Sota el lema «Reflectint el futur» (Reflecting futures), el 24è Congrés de lʼEAA convoca els experts en arqueologia més actius de lʼescena europea per reflexionar sobre els reptes i la funció social dʼaquesta disciplina en un moment de profundes transformacions a Europa i al món.

Criado també va reivindicar que les polítiques públiques no donen prou suport a la conservació del patrimoni. En aquest sentit, va recordar que la recent tragèdia del Museu Nacional de Rio de Janeiro —que va qualificar de «vergonya»— és una imatge «que mostra què passa amb el nostre patrimoni quan les polítiques públiques no són capaces de fer el mínim a favor dʼaquest llegat històric i cultural».

Per Margarita Díaz-Andreu, investigadora ICREA de la UB i responsable del comitè organitzador del congrés, «lʼarqueologia és important perquè té un valor social que comporta identitat i fa que la gent participi del lloc on és», i per això va reclamar «convenciment social» del valor arqueològic. Per exemple, «lʼarqueologia dona a Barcelona una identitat pròpia que no tenen altres ciutats, des del seu passat romà fins al medieval o postmedieval», va explicar Díaz-Andreu en la mateixa roda de premsa. «La gent necessita identificar-se amb el paisatge urbà on viu per sentir-lo com a seu», va afirmar. Segons la investigadora de la UB, Catalunya va ser «pionera en lʼassociacionisme i lʼarqueologia de gestió de la qual encara ens estem beneficiant».

Isidre Pastor, president de lʼAssociació dʼArqueòlegs de Catalunya, va assegurar que lʼexercici professional de lʼarqueòleg «sʼha anat consolidant» en part gràcies a lʼexistència de titulacions pròpies (de graus i màsters), així com també per la consolidació del marc legislatiu, del qual Catalunya ha estat pionera i que ha permès establir criteris de regularització de lʼactivitat arqueològica. Al segle XXI, «excavar és el darrer que sʼha de fer i cal apostar pels estudis prospectius previs», va dir Pastor, que reivindica la importància de lʼarqueologia preventiva que permet assegurar les actuacions arqueològiques posteriors.

Predrag Novaković, professor de la Universitat de Ljubljana (Eslovènia), va destacar que la trobada a Barcelona és deu vegades més gran que el congrés inaugural que va tenir lloc el 1994 a Ljubljana. En aquesta edició es trobaran totes les generacions dʼarqueòlegs, homes i dones, acadèmics i experts del sector privat, a més dʼestudiants. També va recordar que als anys vuitanta quasi tota lʼarqueologia estava concentrada en institucions públiques, i actualment sʼha vist el creixement del sector arqueològic privat i el creixement de lʼarqueologia preventiva.

Ahir, 5 de setembre, la basílica de Santa Maria del Mar va acollir lʼacte inaugural del congrés, en què van participar la consellera de Cultura, Laura Borràs; el comissionat de Cultura de lʼAjuntament de Barcelona, Joan Subirats, i el vicerector dʼEmprenedoria, Transferència i Innovació, Albert Cirera, entre altres assistents.

Les conferències inaugurals van ser a càrrec de Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria i Arqueologia de la UB, i Sonia Gutiérrez, catedràtica dʼArqueologia de la Universitat dʼAlacant. Tot seguit, la recepció inaugural va tenir lloc al Born, amb lʼobjectiu que els congressistes coneguessin la important intervenció arqueològica i patrimonial que es duu a terme en aquest complex.

Durant el congrés es presentaran més de 3.000 comunicacions i pòsters. Les contribucions sʼhan organitzat a lʼentorn de diverses línies temàtiques. Una dʼaquestes tractarà sobre les noves teories i mètodes de lʼarqueologia, com ara lʼús de tecnologies digitals i els nous mètodes de datació i anàlisi de restes. Aquí també sʼinclourien les aportacions que pot fer lʼarqueologia a debats sobre la mobilitat de la població, el canvi climàtic o la sostenibilitat. Tal com ha explicat Díaz-Andreu, un terç de les intervencions que es faran (al voltant dʼun centenar) tenen en compte temes de gènere.

Un altre bloc temàtic el constituiran múltiples recerques actuals sobre les restes de les més diverses cultures materials i immaterials de la humanitat. Així mateix, un grup de comunicacions reunides sota el títol de «Paisatges mediterranis» posarà lʼatenció a les diverses cultures d'aquesta àrea del planeta i les relacions entre elles.

La relació de l'arqueologia amb el futur de les ciutats i els medis urbans forma un altre bloc. S'hi presentaran investigacions, per exemple, sobre el potencial de l'arqueologia per integrar poblacions immigrants, o sobre els reptes i les possibilitats que suposa el sector turístic per a aquesta disciplina acadèmica.

També hi haurà una línia sobre les contribucions de l'arqueologia en el context de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Finalment, per primera vegada en un congrés de l'EAA, hi haurà un eix temàtic sobre els reptes de la divulgació en arqueologia, especialment en el camp de la museologia. Durant el congrés es podran seguir altres contribucions sobre els aspectes més diversos, com ara arqueologia i biaix de gènere, arqueologia accessible a tothom, o patrimoni en risc a causa de guerres i conflictes polítics.

Programa de divulgació: lʼarqueologia al carrer
El congrés de Barcelona té tot un programa d'activitats de divulgació per acostar l'arqueologia a la ciutadania. Inclou des dʼun cicle dʼARQUEOxerrades sobre diversos aspectes de la història de Barcelona, fins a unes sessions de cinema amb temàtica arqueològica i històrica a la Filmoteca o una fira de llibres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

També es podrà visitar el jaciment arqueològic que hi ha al solar de la Facultat de Geografia i Història de la UB o participar en una ruta sobre el patrimoni urbà de Barcelona. S'oferiran diverses recreacions històriques de l'època romana —a càrrec dels grups Phoenix i Barcino Oriens— i de les societats iberes —a càrrec del grup Ibercalafell. Al CCCB, els visitants podran veure reconstruccions virtuals de diversos jaciments arqueològics, i als jardins Victòria dels Àngels, dins de la Facultat de Geografia i Història, tindran lloc un taller de cuina romana i un d'arqueologia experimental sobre l'època paleolítica.

En paral·lel al congrés, sʼorganitzarà la primera Fira Europea de l'Arqueologia, que reunirà al CCCB més de cinquanta expositors de Catalunya, dʼarreu de l'Estat i dʼEuropa i en la qual es podran veure novetats literàries i projectes arqueològics.

El congrés de lʼEAA té el patrocini de la Universitat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya (Conselleria de Cultura) i l'Ajuntament de Barcelona (Departament de Cultura). El comitè organitzador està constituït per Margarita Díaz-Andreu (UB-ICREA), Raquel Piqué (UA) i Sandra Montón (UPF-ICREA). Així mateix, en el comitè científic i el comitè assessor estan representats els organismes d'arqueologia catalans més importants, i alguns de l'Estat espanyol. L'organització logística depèn de les empreses barcelonines Kultura i Manners.

Sobre lʼEAA
LʼEAA (European Association of Archaeologists, per les sigles en anglès) és la principal organització d'arqueologia i patrimoni arqueològic d'Europa, i la segona organització més gran d'aquest tipus a escala mundial. El seu president actual és Felipe Criado Boado. Té més de 3.500 membres actius, i al llarg dels seus gairebé vint-i-cinc anys de vida ha implicat prop de 15.000 persones. La missió de l'EAA és promoure el desenvolupament de l'arqueologia, donar suport als professionals d'aquesta disciplina i facilitar la relació entre el patrimoni arqueològic i la societat.

Fotografies del congrés al següent enllaç.