Noves evidències sobre els factors de risc dels feminicidis de parella
Un estudi de la Universitat de Barcelona ha analitzat les dades de tots els casos dʼhomes condemnats per assassinat o intent dʼassassinat de la parella a Barcelona entre el 2004 i el 2009, i els ha comparat amb una mostra d'homes condemnats per matar dones amb les quals no tenien una relació íntima. Els resultats mostren que hi ha factors de risc que fan més probable el crim que són comuns entre els dos tipus dʼassassinats. Segons els investigadors, els feminicidis de parella serien fenòmens més semblants als altres assassinats que als fets propis i més habituals de la violència de parella, com per exemple les agressions físiques o el maltractament psicològic. Aquest treball podria tenir implicacions en el disseny futur de mesures de prevenció dels assassinats de dones en el context de la violència de parella.
Un estudi de la Universitat de Barcelona ha analitzat les dades de tots els casos dʼhomes condemnats per assassinat o intent dʼassassinat de la parella a Barcelona entre el 2004 i el 2009, i els ha comparat amb una mostra d'homes condemnats per matar dones amb les quals no tenien una relació íntima. Els resultats mostren que hi ha factors de risc que fan més probable el crim que són comuns entre els dos tipus dʼassassinats. Segons els investigadors, els feminicidis de parella serien fenòmens més semblants als altres assassinats que als fets propis i més habituals de la violència de parella, com per exemple les agressions físiques o el maltractament psicològic. Aquest treball podria tenir implicacions en el disseny futur de mesures de prevenció dels assassinats de dones en el context de la violència de parella.
Lʼinvestigador de la UB Ismael Loinaz és el primer autor dʼaquest estudi, en el qual també han participat el catedràtic de Psicologia de la UB Antonio Andrés Pueyo i Isabel Marzabal, investigadora de la Universitat Nacional dʼEducació a Distància (UNED).
Nou punt de vista per analitzar els feminicidis de parella
En la criminologia actual s'entén que un fet delictiu és quelcom que succeeix amb una determinada probabilitat en funció dels factors de risc presents al voltant d'aquest succés. En aquest context, lʼobjectiu del treball ha estat explorar si els homes que maten la parella presenten diferents factors de risc respecte als que han matat una dona amb la qual no tenien ni havien tingut una relació sentimental. «Fins ara sempre sʼhavia analitzat els feminicidis de parella com a maltractament de parella, i sʼhavien comparat amb els casos en què no sʼhavia comès assassinat per veure quins elements del maltractador habitual podien portar a un feminicidi. En aquesta recerca hem ampliat lʼàmbit de lʼobservació en comparar els assassins de parella amb altres assassins de dones que no tenien una relació sentimental amb lʼagressor», explica Antonio Andrés Pueyo.
Lʼestudi va comparar vint-i-un assassinats a mans de parelles sentimentals amb una mostra de vint assassinats sense vinculació sentimental. Tots els autors estaven complint condemna de presó en el moment de lʼestudi. La font essencial de comparació dels factors de risc entre les dues mostres es va obtenir del RisCanvi, una eina dʼavaluació de riscos que es fa servir als centres penitenciaris de Catalunya. Es tracta dʼun dels pocs estudis que ha pogut accedir a mostres dʼaquest tipus dʼagressors. «Va costar molt trobar molts casos de presos que complissin condemnes de presó per assassinats de dones (parelles i no parelles) i que fossin comparables, ja que són tipus de crims molt poc habituals», explica lʼinvestigador.
Els resultats de la comparació mostren que els factors de risc que fan més probable el crim són comuns en els dos tipus dʼassassinat. Aspectes com ara les actituds antisocials, la història de comportaments violents, el consum abusiu de drogues i alcohol, la impulsivitat i la inestabilitat emocional, o la poca capacitat de gestionar lʼestrès, eren factors que es donaven tant si els assassins tenien una relació de parella amb la víctima com si no. Segons el catedràtic de la UB, «fins ara no sʼhavia pogut evidenciar aquesta similitud entre les dues tipologies dʼassassinats amb la claredat dʼaquest estudi».
Dʼaltra banda, els investigadors van trobar pocs factors de risc específics de cada tipus de crim. En concret, lʼhistorial de desajust infantil, els problemes dʼatur, el rol social de delinqüent, el trastorn mental sever i la major temeritat —com un tret de personalitat— del criminal són els factors de risc que tenen més prevalença en els homes que van assassinar dones adultes amb qui no tenien (ni havien tingut) relacions de parella.
Distingir entre feminicidi i maltractament de parella
Els resultats confirmen evidències similars obtingudes en altres països, un fet que podria implicar un canvi en el disseny dʼestratègies per aconseguir prevenir aquest tipus de crims. «La prevenció del feminicidi de parella sʼha dʼorganitzar a lʼentorn de les especificitats dʼaquest tipus de delicte i no com una simple generalització de la lluita preventiva contra el maltractament de parella. Malgrat que els nostres resultats són incipients, distingir aquestes categories —feminicidi de parella i maltractament de parella— a efectes preventius pot ajudar a reduir els feminicidis, que són, com sabem, crònicament molt estables», explica lʼinvestigador.
Respecte a les possibles repercussions dʼaquest estudi en la rehabilitació dels condemnats, l'investigador conclou que «probablement convindria complementar els programes propis per a agressors de parella amb aquells components que sʼutilitzen en lʼàmbit penitenciari per tractar els homicides».
Referència de l'article:
Loinaz, I.; Marzabal, I.; Andrés-Pueyo, A. «Risk factors of female intimate partner and non-intimate partner homicides». The European Journal of Psychology Applied to Legal Context, 2018. Doi: https://doi.org/10.5093/ejpalc2018a4