La primera exposició del Fons Joan Solà es mostra al CRAI Biblioteca de Lletres
Joan Solà va contribuir dʼuna manera decisiva a la consolidació de la lingüística catalana, molt especialment en el camp de la sintaxi. La seva obra, a lʼaltura de la de Pompeu Fabra i Joan Coromines, ha permès donar resposta a moltes de les necessitats del català contemporani. Lʼany 2016 la família Solà va donar al Centre de Recursos per a lʼAprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB la biblioteca privada de lʼeminent filòleg i professor dʼaquesta Universitat. Ara, un cop catalogat i integrat al catàleg del CRAI, el Fons Joan Solà veu la llum en una exposició. La mostra porta per títol «Joan Solà, bibliòfil» i es pot visitar al CRAI Biblioteca de Lletres fins al 30 de novembre. La inauguració tindrà lloc aquest divendres, 28 de setembre, a les 17 h, amb una visita guiada.
Joan Solà va contribuir dʼuna manera decisiva a la consolidació de la lingüística catalana, molt especialment en el camp de la sintaxi. La seva obra, a lʼaltura de la de Pompeu Fabra i Joan Coromines, ha permès donar resposta a moltes de les necessitats del català contemporani. Lʼany 2016 la família Solà va donar al Centre de Recursos per a lʼAprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB la biblioteca privada de lʼeminent filòleg i professor dʼaquesta Universitat. Ara, un cop catalogat i integrat al catàleg del CRAI, el Fons Joan Solà veu la llum en una exposició. La mostra porta per títol «Joan Solà, bibliòfil» i es pot visitar al CRAI Biblioteca de Lletres fins al 30 de novembre. La inauguració tindrà lloc aquest divendres, 28 de setembre, a les 17 h, amb una visita guiada.
Les vitrines exteriors i interiors del CRAI Biblioteca de Lletres presenten una selecció dels gairebé 9.000 volums de què consta el Fons Joan Solà. La mostra es divideix en tres grans apartats. El primer, titulat «La biblioteca de lʼespecialista», recull les obres de tipus filològic, especialment lingüístic: són edicions posteriors al 1945, sovint amb notes manuscrites a llapis fetes pel mateix Solà i amb dedicatòries autògrafes en un bon nombre de casos. En el segon apartat, «La biblioteca del col·leccionista i bibliòfil», hi és representada una bona part de la història de lʼedició barcelonina, però també la dʼaltres llocs de parla catalana, des del segle XIX fins a principis del XX. Per últim, trobem el «Fons antic», amb obres del segle XVI al XVIII, la majoria també dʼàmbit filològic.
Lʼexposició sʼacompanya dʼobjectes personals cedits per la família Solà. Hi ha des de premis fins a fotografies, poemes, llibretes de notes, cartes i altres testimonis que ens apropen a la vida del gran lingüista català.
Exposició virtual
Gràcies a la col·laboració del CRAI amb la família Solà i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, aquesta mostra bibliogràfica es complementa amb una exposició virtual en la qual Nausica Solà resumeix els esdeveniments clau en la vida del seu pare en una cronologia interactiva; Josep Turiel i Neus Verger, caps dels CRAI Biblioteca de Lletres i Reserva, respectivament, detallen les característiques del Fons Joan Solà; Sebastià Bonet, professor emèrit de la Facultat de Filologia, exposa la rellevància del Solà lingüista, i finalment, Neus Nogué, professora de la mateixa Facultat, analitza la vessant divulgadora de lʼobra de Joan Solà.
Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc dʼUrgell, 1940 - Barcelona, 2010) és un dels més grans lingüistes que ha tingut la llengua catalana, al costat de Pompeu Fabra i Joan Coromines. Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1970), va ser catedràtic de Llengua Catalana a la mateixa Universitat, des dʼon va desenvolupar una extensa tasca de recerca i docència. Solà va escriure una quarantena de llibres i uns cent vuitanta articles sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística. Entre dʼaltres, va dirigir lʼedició de les Obres completes de Pompeu Fabra i lʼobra col·lectiva Gramàtica del català contemporani. També va treballar en la redacció dels apartats de sintaxi de la nova gramàtica normativa de lʼInstitut dʼEstudis Catalans.
El conjunt de la seva obra i la seva trajectòria van ser reconeguts amb nombrosos guardons, com ara la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2003), la Creu de Sant Jordi (2005), el Premi dʼHonor de les Lletres Catalanes (2009) i el Premi Nacional Lluís Companys (2009).