Antoni Castells: «El model econòmic dʼEspanya és radial i centralista»
«No hi ha país en què lʼeconomia vagi bé si la política és un desastre i no hi ha un projecte de país compartit per la majoria de la societat», va advertir ahir Antoni Castells en el segon dels #DebatsUB, titulat «Els factors econòmics i financers en la relació entre Catalunya i Espanya». El catedràtic dʼEconomia de la UB, i exconseller dʼEconomia i Finances de la Generalitat, va afirmar que actualment hi ha un problema de model: «El model econòmic dʼEspanya és radial i centralista, i té per designi fer de Madrid també la capital econòmica». «Personalment, dubto molt que aquest model sigui bo per als espanyols i per a Espanya; del que estic segur és que no és bo per a Catalunya», va afegir lʼexconseller.
«No hi ha país en què lʼeconomia vagi bé si la política és un desastre i no hi ha un projecte de país compartit per la majoria de la societat», va advertir ahir Antoni Castells en el segon dels #DebatsUB, titulat «Els factors econòmics i financers en la relació entre Catalunya i Espanya». El catedràtic dʼEconomia de la UB, i exconseller dʼEconomia i Finances de la Generalitat, va afirmar que actualment hi ha un problema de model: «El model econòmic dʼEspanya és radial i centralista, i té per designi fer de Madrid també la capital econòmica». «Personalment, dubto molt que aquest model sigui bo per als espanyols i per a Espanya; del que estic segur és que no és bo per a Catalunya», va afegir lʼexconseller.
La vicerectora de d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, havia donat pas a la conferència dʼAntoni Castells, el qual va començar amb unes qüestions prèvies per situar el moment actual i com sʼhi ha arribat. Va afirmar que, «a Espanya, la creació dʼun estat nació no ha anat de la mà dʼun mercat nacional», i va explicar com el catalanisme polític va ser una reacció de la societat davant la manca de solució per part de lʼEstat a les necessitats econòmiques: des de fer carreteres fins a tenir unes institucions capaces de resoldre els conflictes socials. Finalment, va assenyalar que el catalanisme polític fins ara havia tingut els objectius dʼaconseguir lʼautogovern i el reconeixement nacional i, dʼaltra banda, transformar lʼEstat espanyol en un sentit «modernitzador, democratitzador i descentralitzador». Segons Castells, la presidència de Pasqual Maragall va significar «la culminació i lʼesgotament dʼaquesta etapa». A partir dʼaquest fracàs, «el corrent central» del catalanisme polític ha passat a lʼindependentisme.
A continuació, el catedràtic va glossar alguns temes concrets, com ara els problemes financers, que han estat causa «dʼuna controvèrsia permanent» entre Catalunya i Espanya, o el pols entre una concepció més unitària i una de més obertament federal i els dos models dʼhisenda diferents que seʼn desprenen. Sobre la distribució de recursos i competències, va denunciar com la concepció del model econòmic i territorial —central i radial— subjacent en les institucions de lʼEstat i en la tecnoestructura de les elits econòmiques i financeres —«que integren els centres reals de decisió»— pot fer que els beneficis de lʼautogovern quedin neutralitzats. Pel que fa al dèficit fiscal, que va qualificar dʼexcessiu, va explicar que hi ha diverses opcions a lʼhora de calcular-lo, amb diferents resultats. Sʼhauria de decidir quina alternativa de càlcul es vol segons el que es vulgui analitzar, sempre amb rigor i objectivitat. Antoni Castells també va referir-se als costos econòmics dʼuna transició a la independència i va afirmar que aquests costos no dependrien tant del fet en si de la independència, «sinó de com seria el procés per arribar-hi».
Castells va fer diverses consideracions finals sobre el fet que, ara per ara, els factors econòmics i financers són molt importants, però «no són, ni de bon tros, els que expliquen la gravetat del conflicte actual». Va defensar que «cal tancar el període dʼincertesa» i que la integració europea pot ser un factor possible de distensió del conflicte Catalunya-Espanya. També va recordar que «només quan hi ha una visió de país compartida amb un ampli suport social els projectes tiren endavant».
Després de la conferència, la periodista Marisa Anglés, que va actuar de moderadora, va donar pas al debat, en el qual van participar els professors Jesús Ruiz-Huerta, de la Universitat Rey Juan Carlos; Albert Carreras, de la Universitat Pompeu Fabra; Josep Vicent Boira, de la Universitat de València, i Jaume Ventura, de la Universitat Pompeu Fabra. Jesús Ruiz-Huerta, que va intentar fer un «un relat no tan pessimista», va recordar la seva tasca al capdavant de lʼInstitut dʼEstudis Fiscals i va defensar que hi ha un camí ampli per caminar cap a un sistema federal. Albert Carreras va posar lʼaccent en els problemes «dʼactitud» que impedeixen cap avenç en les relacions amb Madrid ni cap canvi, encara que sigui simbòlic. Josep V. Boira va defensar una anàlisi «espacial» de la problemàtica i «passar de la taula estadística al mapa», per tal dʼadonar-se de quins són els processos actuals i de quines regions està conformant lʼactivitat humana. Finalment, Jaume Ventura va voler posar la qüestió en un context internacional i va assenyalar que, després de la II Guerra Mundial, hi ha una tendència a la creació dʼestats més petits, mentre que entitats supranacionals regulen els mercats.
A partir dʼara, sʼhan programat quatre debats més, que abordaran el conflicte català des de diferents perspectives:
• «Constitució i organització territorial», a càrrec d'Antoni Bayona, professor de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra i exlletrat major del Parlament de Catalunya. 18 dʼoctubre del 2018 a les 18.30 a lʼEdifici Històric
• «Llengua i identitat», a càrrec de la professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent. 22 de novembre del 2018 a les 18.30 a lʼEdifici Històric
• «El model dʼescola catalana», conferència del professor Joan Mateo, del Departament de Mètodes dʼInvestigació i Diagnòstic en Educació de la UB. 13 de desembre del 2018 a les 18.30 a lʼEdifici Històric
• «La política: lʼespai de resolució dels conflictes», ponència del professor emèrit de Ciència Política i de lʼAdministració de la UAB Josep Maria Vallès. 17 de gener del 2019 a lʼEdifici Històric
Cada sessió consisteix en una ponència impartida per un acadèmic de reconegut prestigi seguida dʼuna taula rodona sobre el tema en qüestió. Els debats i les intervencions es publicaran en diferents volums dʼuna nova col·lecció dʼEdicions UB: Debats UB.