Notícies

Inici  >  Notícies > Antoni Castells: «El model econòmic d’Espanya és radial i centralista»...

Antoni Castells: «El model econòmic d’Espanya és radial i centralista»

Antoni Castells durant la seva intervenció.

Antoni Castells durant la seva intervenció.

La vicerectora Maite Vilalta va introduir l'acte.

La vicerectora Maite Vilalta va introduir l'acte.

Els participants al debat amb el rector Joan Elias.

Els participants al debat amb el rector Joan Elias.

21/09/2018

Institucional

«No hi ha país en què l’economia vagi bé si la política és un desastre i no hi ha un projecte de país compartit per la majoria de la societat», va advertir ahir Antoni Castells en el segon dels #DebatsUB, titulat «Els factors econòmics i financers en la relació entre Catalunya i Espanya». El catedràtic d’Economia de la UB, i exconseller d’Economia i Finances de la Generalitat, va afirmar que actualment hi ha un problema de model: «El model econòmic d’Espanya és radial i centralista, i té per designi fer de Madrid també la capital econòmica». «Personalment, dubto molt que aquest model sigui bo per als espanyols i per a Espanya; del que estic segur és que no és bo per a Catalunya», va afegir l’exconseller.

La vicerectora de d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, havia donat pas a la conferència d’Antoni Castells, el qual va començar amb unes qüestions prèvies per situar el moment actual i com s’hi ha arribat. Va afirmar que, «a Espanya, la creació d’un estat nació no ha anat de la mà d’un mercat nacional», i va explicar com el catalanisme polític va ser una reacció de la societat davant la manca de solució per part de l’Estat a les necessitats econòmiques: des de fer carreteres fins a tenir unes institucions capaces de resoldre els conflictes socials. Finalment, va assenyalar que el catalanisme polític fins ara havia tingut els objectius d’aconseguir l’autogovern i el reconeixement nacional i, d’altra banda, transformar l’Estat espanyol en un sentit «modernitzador, democratitzador i descentralitzador». Segons Castells, la presidència de Pasqual Maragall va significar «la culminació i l’esgotament d’aquesta etapa». A partir d’aquest fracàs, «el corrent central» del catalanisme polític ha passat a l’independentisme.

A continuació, el catedràtic va glossar alguns temes concrets, com ara els problemes financers, que han estat causa «d’una controvèrsia permanent» entre Catalunya i Espanya, o el pols entre una concepció més unitària i una de més obertament federal i els dos models d’hisenda diferents que se’n desprenen. Sobre la distribució de recursos i competències, va denunciar com la concepció del model econòmic i territorial —central i radial— subjacent en les institucions de l’Estat i en la tecnoestructura de les elits econòmiques i financeres —«que integren els centres reals de decisió»— pot fer que els beneficis de l’autogovern quedin neutralitzats. Pel que fa al dèficit fiscal, que va qualificar d’excessiu, va explicar que hi ha diverses opcions a l’hora de calcular-lo, amb diferents resultats. S’hauria de decidir quina alternativa de càlcul es vol segons el que es vulgui analitzar, sempre amb rigor i objectivitat. Antoni Castells també va referir-se als costos econòmics d’una transició a la independència i va afirmar que aquests costos no dependrien tant del fet en si de la independència, «sinó de com seria el procés per arribar-hi».

Castells va fer diverses consideracions finals sobre el fet que, ara per ara, els factors econòmics i financers són molt importants, però «no són, ni de bon tros, els que expliquen la gravetat del conflicte actual». Va defensar que «cal tancar el període d’incertesa» i que la integració europea pot ser un factor possible de distensió del conflicte Catalunya-Espanya. També va recordar que «només quan hi ha una visió de país compartida amb un ampli suport social els projectes tiren endavant».

Després de la conferència, la periodista Marisa Anglés, que va actuar de moderadora, va donar pas al debat, en el qual van participar els professors Jesús Ruiz-Huerta, de la Universitat Rey Juan Carlos; Albert Carreras, de la Universitat Pompeu Fabra; Josep Vicent Boira, de la Universitat de València, i Jaume Ventura, de la Universitat Pompeu Fabra. Jesús Ruiz-Huerta, que va intentar fer un «un relat no tan pessimista», va recordar la seva tasca al capdavant de l’Institut d’Estudis Fiscals i va defensar que hi ha un camí ampli per caminar cap a un sistema federal. Albert Carreras va posar l’accent en els problemes «d’actitud» que impedeixen cap avenç en les relacions amb Madrid ni cap canvi, encara que sigui simbòlic. Josep V. Boira va defensar una anàlisi «espacial» de la problemàtica i «passar de la taula estadística al mapa», per tal d’adonar-se de quins són els processos actuals i de quines regions està conformant l’activitat humana. Finalment, Jaume Ventura va voler posar la qüestió en un context internacional i va assenyalar que, després de la II Guerra Mundial, hi ha una tendència a la creació d’estats més petits, mentre que entitats supranacionals regulen els mercats.

A partir d’ara, s’han programat quatre debats més, que abordaran el conflicte català des de diferents perspectives:


• «Constitució i organització territorial», a càrrec d'Antoni Bayona, professor de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra i exlletrat major del Parlament de Catalunya. 18 d’octubre del 2018 a les 18.30 a l’Edifici Històric
• «Llengua i identitat», a càrrec de la professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent. 22 de novembre del 2018 a les 18.30 a l’Edifici Històric
• «El model d’escola catalana», conferència del professor Joan Mateo, del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB. 13 de desembre del 2018 a les 18.30 a l’Edifici Històric
• «La política: l’espai de resolució dels conflictes», ponència del professor emèrit de Ciència Política i de l’Administració de la UAB Josep Maria Vallès. 17 de gener del 2019 a l’Edifici Històric


Cada sessió consisteix en una ponència impartida per un acadèmic de reconegut prestigi seguida d’una taula rodona sobre el tema en qüestió. Els debats i les intervencions es publicaran en diferents volums d’una nova col·lecció d’Edicions UB: Debats UB.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona