Inauguració del primer telescopi de la Xarxa de Telescopis Txerenkov
Aquest dimarts, 10 d'octubre, es va inaugurar el primer telescopi de grans dimensions (large-sized telescope, LST) de la Xarxa de Telescopis Txerenkov (Cherenkov Telescope Array, CTA). El telescopi, amb el nom LST-1, és el primer de quatre telescopis d'aquestes característiques que s'ubicaran a lʼObservatori del Roque de los Muchachos (La Palma, Illes Canàries).
Aquest dimarts, 10 d'octubre, es va inaugurar el primer telescopi de grans dimensions (large-sized telescope, LST) de la Xarxa de Telescopis Txerenkov (Cherenkov Telescope Array, CTA). El telescopi, amb el nom LST-1, és el primer de quatre telescopis d'aquestes característiques que s'ubicaran a lʼObservatori del Roque de los Muchachos (La Palma, Illes Canàries).
Lʼequip de l'LST està format per més de dos-cents científics de deu països, entre els quals hi ha investigadors de tres centres de recerca catalans, que han tingut una participació important en el desenvolupament tecnològic de l'LST-1 i han contribuït a definir els objectius científics del projecte. LʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB-IEEC) ha participat en el disseny dʼun dels dispositius dʼamplificació del senyal. LʼInstitut de Física dʼAltes Energies (IFAE) ha estat responsable de la coordinació, el control i lʼassemblatge de la càmera de l'LST-1, així com del disseny i lʼassemblatge del sistema mecànic que permet girar el telescopi i ancorar-lo a terra. LʼInstitut de Ciències de lʼEspai (IEEC-CSIC) ha participat en el desenvolupament del programari de control i dels planificadors d'observacions.
Detecció de raigs gamma
Com que els raigs gamma de baixa energia produeixen poca llum del tipus Txerenkov, es necessiten telescopis amb miralls grans per capturar les imatges. Per tant, se situaran quatre telescopis LST tant a la part nord com a la part sud de lʼObservatori CTA, gestionat per lʼInstitut dʼAstrofísica de Canàries, que permetin cobrir la sensibilitat de la baixa energia entre 20 i 150 gigaelectró-volts (GeV) dels CTA. A banda de l'LST, es necessiten dos tipus de telescopis més per poder estudiar el rang dʼenergia de 20 GeV a 300 teraelectró-volts (TeV): els telescopis de dimensions mitjanes i de dimensions petites (medium-sized telescopes i small-sized telescopes). Un cop acabada, la xarxa nord estarà formada, també, per quinze telescopis de dimensions mitjanes (MST).
L'LST té una superfície reflectora parabòlica de 23 metres de diàmetre, que sʼaguanta amb una estructura tubular feta de fibra de carbó i tubs dʼacer. La superfície reflectora de 400 metres quadrats capta i enfoca la llum del Txerenkov cap a la càmera, on els tubs fotomultiplicadors converteixen la llum en senyals elèctrics que es processen per lʼelectrònica de la càmera. Encara que l'LST-1 fa 45 metres dʼalçada i pesa unes 100 tones, és extremadament ràpid i pot reposicionar-se en tan sols vint segons per poder arribar a captar senyals breus de raigs gamma de baixa energia.
Els LST ampliaran l'abast de la ciència a distàncies cosmològiques i a fonts més febles. Tant la velocitat de reorientació dels telescopis com el llindar d'energia baix que proporcionen són elements clau per als estudis de fonts transitòries de raigs gamma en la nostra galàxia i per a l'estudi dels nuclis galàctics actius i les explosions de raigs gamma amb un alt desplaçament cap al roig.
Més informació en aquest lʼenllaç de l'ICCUB