Presentació del llibre ʻLa relación médico-pacienteʼ a lʼHospital de Barcelona

Aquest llibre aborda la relació metge-pacient (RMP) des d’un punt de vista original.
Aquest llibre aborda la relació metge-pacient (RMP) des d’un punt de vista original.
Cultura
(15/10/2018)

El dimarts 16 dʼoctubre a les 19.30 h es presentarà el llibre La relación médico-paciente (Edicions de la UB, 2018), de Joaquín Martínez Montauti, consultor i excap del Servei de Medicina Interna de lʼHospital de Barcelona, a la sala dʼactes de lʼHospital de Barcelona (Diagonal, 660, Barcelona). A més de lʼautor, també participaran en lʼacte Ignacio Orce, president dʼAssistència Sanitària; Rosa Suñol, presidenta del patronat de la Fundació Avedis Donabedian; Àlex Aguilar, vicerector de Projecció i Internacionalització de la UB, i María Casado, directora de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB i de la col·lecció de Bioètica dʼEdicions de la Universitat de Barcelona.

Aquest llibre aborda la relació metge-pacient (RMP) des d’un punt de vista original.
Aquest llibre aborda la relació metge-pacient (RMP) des d’un punt de vista original.
Cultura
15/10/2018

El dimarts 16 dʼoctubre a les 19.30 h es presentarà el llibre La relación médico-paciente (Edicions de la UB, 2018), de Joaquín Martínez Montauti, consultor i excap del Servei de Medicina Interna de lʼHospital de Barcelona, a la sala dʼactes de lʼHospital de Barcelona (Diagonal, 660, Barcelona). A més de lʼautor, també participaran en lʼacte Ignacio Orce, president dʼAssistència Sanitària; Rosa Suñol, presidenta del patronat de la Fundació Avedis Donabedian; Àlex Aguilar, vicerector de Projecció i Internacionalització de la UB, i María Casado, directora de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB i de la col·lecció de Bioètica dʼEdicions de la Universitat de Barcelona.

Aquest llibre aborda la relació metge-pacient (RMP) des dʼun punt de vista original, fixant-se en les profundes implicacions que comporta lʼatenció centrada en el pacient i no pas en el professional. Així mateix, examina les pressions externes que reben els uns i els altres, lʼimpacte que això té en la relació que sʼestableix entre ells i també les conseqüències morals dʼaquestes pressions. Analitza amb rigor les maneres de retribuir els professionals i fa èmfasi en el que tenen dʼincentiu aquestes retribucions per influir en la seva manera dʼactuar.

Lʼautor, amb més de quaranta anys de pràctica mèdica, també tracta extensament la relació dels metges amb la indústria farmacèutica, tant pel que fa als aspectes més tangibles —regals i remuneració— com als intangibles —formació i prestigi. Resulta especialment aclaridora la publicitat de medicaments, perquè mostra el que succeeix amb la informació general a Internet: els pacients estan informats, però sovint de manera parcial i esbiaixada; al mateix temps, demanen el que la publicitat els incita a requerir.

Dʼaltra banda, el llibre parla de lʼimpacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en la relació metge-pacient, que no es limita a lʼàmbit de lʼassistència o lʼorganització, sinó que arriba a lʼús de les dades massives (big data) per a finalitats que van més enllà dels interessos del pacient. Lʼautor alerta sobre la privacitat de les dades mèdiques, que està regulada en molts països, i sobre el fet que, per contra, altres aspectes de la privacitat —igualment sensibles i rellevants per als ciutadans— estiguin pràcticament desprotegits. És el cas, per exemple, de lʼús de dades obtingudes a partir dels mòbils o les xarxes socials.

Joaquín Martínez Montauti és metge. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la relació metge-pacient i va ampliar els estudis en el camp de les malalties infeccioses a la Universitat de Sherbrooke (Quebec). Ha estat secretari de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica. Les seves publicacions sʼhan centrat en la medicina interna, les malalties infeccioses i la bioètica. Membre de lʼObservatori de Bioètica i Dret, és professor del màster de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

Recentment, la col·lecció de Bioètica de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, dirigida per María Casado, ha estat guardonada amb el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ), que atorguen lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).  La col·lecció promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans). Recentment, ha estat incorporada al DOAB, el directori de llibres en accés obert més important a escala internacional, que actualment recull més de 13.000 volums de 282 editors. Aquesta inclusió al DOAB permet augmentar de manera molt significativa la visibilitat de les obres en accés obert.

La col·lecció de Bioètica, que Edicions de la UB edita des del 2012, inclou monografies, obres col·lectives, i també els Documents i Declaracions en accés obert, traduïts a diferents llengües, del Grup dʼOpinió de lʼObservatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de la Universitat de Barcelona, que, a través del diàleg constant entre universitat i societat, pretén incidir en el poder legislatiu i polític per tal de propiciar canvis normatius i generar opinió en les societats científiques, els mitjans de comunicació i la ciutadania.
Amb un consell editorial format per Sarah Chan (Universitat dʼEdimburg), Itziar de Lecuona (Universitat de Barcelona), Florencia Luna (Universitat de Buenos Aires), Albert Royes i Qui (Universitat de Barcelona), i Rodolfo Vázquez (Institut Tecnològic Autònom de Mèxic), la col·lecció de Bioètica aspira a convertir-se en un referent que, des de lʼacadèmia i en el marc dels processos dʼinvestigació interdisciplinaris, promogui el debat sobre les qüestions de la bioètica considerades clàssiques, com ara lʼinici i la fi de la vida o les relacions metge-pacient, i també les més innovadores, fruit de lʼimpacte del coneixement científic i les seves aplicacions en lʼésser humà, la societat i el medi ambient. A més, pretén generar un pensament crític, incorporar enfocaments multiculturals i projectar la investigació en bioètica vinculada als drets humans internacionalment reconeguts, que avui en dia es produeix en lʼàmbit iberoamericà.

Els darrers títols publicats són: Manual de bioética laica (I). Cuestiones clave, de María Casado i Manuel Jesús López Baroni; La relación médico-paciente, de Joaquín Martínez Montauti; De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico, de María Casado (coord.); El origen de la bioética como problema, de Manuel Jesús López Baroni; Morir en libertad, dʼAlbert Royes (coord.); Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN, de María Casado i Juan José López Ortega (coord.); La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà; Document sobre bioètica i discapacitat, de María Casado i Antoni Vilà (coord.); ADN forense: problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coord.); Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, dʼEleonora Lamm, i La confidencialitat en lʼassistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan.

María Casado és professora a la Facultat de Dret de la UB i directora de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona des que es va fundar lʼany 1995. El 2007 va rebre la titularitat de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona. Ha estat membre del Comitè de Bioètica dʼEspanya, de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona i del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, així com de lʼAssociació Internacional de Bioètica (IAB). El 2006 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya a la contribució al progrés científic i tecnològic, i el 2017 el reconeixement a la defensa i promoció dels drets humans que atorga la Suprema Cort de Justícia de la Nació de Mèxic. La seva principal línia de recerca és la relació entre bioètica i dret, especialment els drets humans, i la discussió i lʼanàlisi dels anomenats casos difícils que els avenços de la biotecnologia imposen a la societat com un repte a causa de les seves implicacions ètiques, jurídiques i socials. A banda de les obres que ha publicat en la col·lecció, també cal destacar-ne les següents: Nuevos materiales de bioética y derecho (comp.) (Mèxic, 2007); Las leyes de la bioética (Barcelona, 2004); El Alzheimer: problemas éticos y jurídicos (comp.) (València, 2002), i Estudios de bioética y derecho (comp.) (València, 2000).