Notícies

Inici  >  Notícies > Físics i matemàtics estudien l’evolució del llenguatge a partir dels...

Físics i matemàtics estudien l’evolució del llenguatge a partir dels canvis de normes lingüístiques

L'estudi analitza el procés d’evolució del llenguatge observant 2.541 canvis de normes lingüístiques que han tingut lloc durant els dos darrers segles en les llengües espanyola i anglesa.

L'estudi analitza el procés d’evolució del llenguatge observant 2.541 canvis de normes lingüístiques que han tingut lloc durant els dos darrers segles en les llengües espanyola i anglesa.

Exemples de les diferents escales de temps per a alguns dels casos estudiats: (A) Institució formal, (B) Evolució espontània de <i>colgara-colgase</i>, (C) Institució informal: d'anglès britànic a anglès americà, (D) Evolució espontània de les variants americana i britànica.

Exemples de les diferents escales de temps per a alguns dels casos estudiats: (A) Institució formal, (B) Evolució espontània de colgara-colgase, (C) Institució informal: d'anglès britànic a anglès americà, (D) Evolució espontània de les variants americana i britànica.

19/10/2018

Recerca

Un estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) analitza el procés d’evolució del llenguatge observant 2.541 canvis de normes lingüístiques que han tingut lloc durant els dos darrers segles en les llengües espanyola i anglesa.

L’estudi l’han dut a terme els investigadors del Departament de Física de la Matèria Condensada i de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS) Albert Díaz-Guilera i Roberta Amato, juntament amb l’investigador Andrea Baronchelli, professor a la Universitat City de Londres, i Lucas Lacasa, de la Universitat Queen Mary de Londres.

«En aquest treball hem identificat diferents patrons per adoptar la norma lingüística en funció de si es tracta d’un canvi espontani o segueix els canvis proposats per una institució», explica Albert Díaz-Guilera, director de l’UBICS. «D’altra banda, proposem un model matemàtic simple que reprodueix totes les observacions empíriques i que permet millorar el nostre coneixement de l’evolució cultural del llenguatge i del comportament col·lectiu en resposta a certes propostes», conclou. 

Tres escales de temps

El 1815 la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) va introduir una norma per la qual certes paraules que s’escrivien amb q passaven a escriure’s amb c, com ara quadro-cuadro, quando-cuando o quotidiano-cotidiano. També s’ha analitzat el canvi introduït el 1884 pel qual algunes paraules passaven a estar accentuades (guion-guión) o doblaven la r (virey-virrey). «En aquests casos el canvi és pràcticament immediat, i a partir del mateix any ja es veu que s’utilitza de manera generalitzada el canvi que proposa la RAE», apunta l’investigador.

En l’anàlisi de les dades, els autors han identificat tres conductes diferents en funció de l’origen del canvi. Els exemples de la RAE entren dins del primer tipus, en el qual la norma ve donada per una institució formal.

El segon és el cas d’una institució informal, com els nous diccionaris publicats als Estats Units durant els segles XIX i XX. Tal com explica Roberta Amato, estudiant de doctorat de la UB i coautora de l’estudi, en aquest cas es van analitzar «milions de llibres digitalitzats per Google i es van agafar exemples de l’aparició de l’ortografia de l’anglès nord-americà, com ara els canvis de behaviour a behavior, o analyse per analyze».
 
El darrer grup correspon a processos espontanis que tenen lloc fora de cap institució i que sorgeixen quan un nombre d’usuaris prefereix la nova convenció en comptes de l’antiga. És el cas, per exemple, de l’ús de les dues formes del subjuntiu en castellà: anduviera o anduviese.

Un altre cas analitzat, i que encara és de discussió actualment, és la utilització o no de l’accent en l’adverbi solo, per al qual fins no fa gaire era acceptat l’accent diacrític. En aquest cas, una norma molt recent de la RAE l’elimina completament, tal com podeu veure en aquesta fitxa.

Les corbes temporals de cadascun dels casos estudiats permet distingir tres escales de temps diferents. Per dur a terme l’estudi s’ha utilitzat Google Ngram Corpora, una base de dades que conté més de cinc milions de textos digitalitzats amb la col·laboració de milers de biblioteques d’arreu del món, i que també ofereix un baròmetre sobre el canvi de lèxic.

«L’estudi té moltes implicacions», destaca Andrea Baronchelli, coordinador del treball. «La llengua és un camp enorme per comprovar teories de canvis gràcies als textos digitalitzats, però els mecanismes que hem identificat també s’apliquen a altres camps. Diversos grups, des de governs fins a organitzacions privades, intenten influenciar conductes convencionals i creences, i sabem que les xarxes socials estan agilitzant el procés de canvi de comportament col·lectiu», explica l’expert. Segons l’investigador, entendre com canvien les normes socials, i quines marques deixa aquest canvi en les dades, ens ajudarà a entendre millor la nostra societat i perfilar les intervencions orientades a contrastar efectes no desitjats.

Referència de l’article:
Roberta Amato, Lucas Lacasa, Albert Díaz-Guilera i Andrea Baronchelli. «The dynamics of norm change in the cultural evolution of language». Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), agost de 2018. DOI: 10.1073/pnas.1721059115

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona