Notícies

Inici  >  Notícies > Una recerca de ciència ciutadana analitza la relació entre poder adquisitiu...

Una recerca de ciència ciutadana analitza la relació entre poder adquisitiu i accions contra el canvi climàtic

Van participar en l'experiment 324 persones, en 54 grups de sis membres cadascun. Foto: OpenSystems-UB

Van participar en l'experiment 324 persones, en 54 grups de sis membres cadascun. Foto: OpenSystems-UB

Per identificar patrons de comportament es van aplicar mecanismes d’aprenentatge automàtic. Foto: OpenSystems-UB

Per identificar patrons de comportament es van aplicar mecanismes d’aprenentatge automàtic. Foto: OpenSystems-UB

05/11/2018

Recerca

Un experiment que proposa un dilema de risc col·lectiu i que s’ha dut a terme amb ciutadans de Barcelona ha posat de manifest que les persones estan disposades a aportar més o menys diners per combatre el canvi climàtic segons quin sigui el seu capital. Els resultats apunten que les persones més vulnerables estan disposades a contribuir significativament més que les que tenen més recursos, en ocasions fins a dues vegades més.

Aquests són els resultats principals d’un estudi publicat a la revista PLOS ONE que han dut a terme investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Saragossa i la Universitat Carlos III de Madrid, en què han mesurat com actua un grup de persones davant d’un perjudici comú.

Per fer-ho, van dissenyar un experiment de ciència ciutadana que es va dur a terme al carrer, en el marc del Festival DAU, de l’Institut de Cultura de Barcelona. En total, hi van participar 324 persones, en 54 grups de sis membres cadascun. El funcionament era el següent: es distribuïen 240 euros a cada grup de persones, que ni es coneixien ni es podien relacionar entre elles. A cada integrant del grup se li donava una quantitat concreta de diners. En la meitat dels grups es va donar a tothom el mateix capital: 40 euros a cadascú. En l’altra meitat dels grups els diners tenien una distribució desigual: des de 20 fins a 60 euros.

A partir d’aquí, cada persona havia de fer una aportació a un fons comú, al llarg de deu rondes, amb el repte d’assolir un pot de 120 euros que es dedicaria a una acció contra el canvi climàtic; en aquest cas plantar arbres a Collserola. Amb els diners que els quedaven obtenien uns vals de compra. En començar l’experiment, tothom sabia quina quantitat de diners tenia cadascú, i a cada ronda també podien saber quants diners havia aportat cada participant.

D’aquesta manera, es posava a prova l’esforç econòmic que està disposat a fer cadascú per a un benefici col·lectiu, en aquest experiment relacionat amb el canvi climàtic. Els resultats van constatar que, malgrat que tots els grups van aconseguir l’objectiu col·lectiu d’arribar als 120 euros, «la distribució de l’esforç va ser molt poc equitativa», explica Jordi Duch, investigador del Grup de Recerca Alephsys - Algorithms Embedded in Physical Systems, de la Universitat Rovira i Virgili. Concretament, els participants amb menys recursos van contribuir significativament més al bé públic que els que tenien més diners, a vegades fins a dues vegades més.

Els investigadors conclouen que els participants amb menys diners formaven part dels considerats «grups generosos», mentre que els que en tenien més es classificarien majoritàriament en un «grup agressiu». Els resultats suggereixen que les polítiques futures s’haurien de beneficiar tant de reforçar les accions de justícia climàtica com d’educar en l'equitat, en lloc de centrar-se en la comprensió de les conseqüències climàtiques genèriques o globals, ja que aquesta educació no ha demostrat que condueixi a aportacions equitatives.

 

Més pobres i més vulnerables

Analitzant els resultats, en els grups en què no hi havia desigualtats en el capital s’han pogut diferenciar dos comportaments: un que coopera amb quantitats que es considerarien justes —aproximadament amb la meitat del capital inicial—, i un altre que coopera molt més del que és just. En canvi, en els grups que partien de la desigualtat inicial hi ha moltes més diferències: els que tenien més diners (50 o 60 euros) hi van contribuir menys del que es considera just, al contrari dels que en tenien menys (20 o 30 euros), que proporcionalment hi van contribuir molt més. Amb aquests resultats, s’evidencia que, «quan hi ha desigualtats, els grups més pobres són més vulnerables i, per tant, són els qui més pateixen», explica Julián Vicens, investigador del Grup de Recerca OpenSystems-UB i membre de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS). 

El dispositiu experimental, implementat en tauletes electròniques, simula interaccions socials estratègiques basades en la teoria dels jocs i que plantegen dilemes socials que posen en tensió l’interès individual i el bé comú. Per identificar patrons de comportament s’han aplicat mecanismes d’aprenentatge automàtic (machine learning).

Referència de l’article
Julián Vicens, Nereida Bueno-Guerra, Mario Gutiérrez-Roig, Carlos Gracia-Lázaro, Jesús Gómez-Gardeñes, Josep Perelló, Ángel Sánchez, Yamir Moreno, Jordi Duch. «Resource heterogeneity leads to unjust effort distribution in climate change mitigation», PLOS ONE, 30 d'octubre de 2018. Doi: 10.1371/journal.pone.0204369

 


 

Experiment urbà: El Joc del Clima from OpenSystems on Vimeo.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona